Tioéster
Els Tioésteres són composts que resulten de l'unió d'un sulfur en un grup acilo en la fòrmula general R-S-CO-R'. Són un producte de la esterificació entre un àcit carboxílic i un tiol (en analogia a un grup alcohol en els ésterés regulars).
En bioquímica un tioéster sol ser un derivat de la coenzima A i conecta, per eixemple, els grups acetilo del acetil-CoA i malonil-CoA.[1]
Síntesis
[editar | editar còdic]La ruta més típica per a sintetisar tioésteres involucra la reacció d'un clorur d'àcit en un tiolato (base conjugada d'un tiol) d'un metal alcalino:[1]
Una atra ruta comuna implica el desplaçament d'halurs per la sal de metal alcalino d'un àcit tiocarboxílico. Un eixemple d'açò és la preparació de éster de tioacetato per mig de la alquilación de tioacetato de potassi.
A on X pot ser qualsevol halógeno.
La alquilación anàloga d'una sal d'acetat rarament es realisa. La alquilación pot ser portada a terme per mig de bases de Mannich i l'àcit tiocarboxílico.
Una atra opció més és la síntesis de tioésteres per mig de la condensació de tioles i àcit carboxílics en presència d'agents deshidratantes:[2][3]
Un agent dessecant típic és el DCC[4] Els anhídrit d'àcit i algunes lactonas també formen tioésteres en reaccionar en tioles en mig bàsic. Els tioésteres també poden ser convenientment preparats per mig d'alcohols a través de la reacció de Misunobu usant àcit tioacético.[5]
També es pot conseguir per mig de carbonilación d'alquinos i alquenos en presència de tioles.[6]
Els tioésteres i l'orige de la vida
[editar | editar còdic]Alguns bioquímics pensen que els enllaços tioéster són crítics per al orige de la vida. Un científic belga i premi Nobel, Christian de Duve, va propondre l'existència de el "Món del tioéster", que va precedir i va donar lloc al món de ARN, que seria el precursor immediat de l'aparició de les entitats que coneixem com organismes.[7]
Tal i com explica de Duve:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Janssen, Matthys J. (1969). Carboxylic Acids and Esters (1969) (en en), John Wiley & Sons, Ltd, pp. 705–764. doi:10.1002/9780470771099.ch15. ISBN 978-0-470-77109-9.
- ↑ Fujiwara, Shin-ichi; Kambe, Nobuaki (2005). Chalcogenocarboxylic Acid Derivatives: -/- (en en), Springer, pp. 87–140. doi:10.1007/b101007. ISBN 978-3-540-31465-3.
- ↑ «Thioester and thioacid synthesis by acylation of thiols (thiolation)». www.organic-chemistry.org. Consultat el 2020-12-01.
- ↑ «http://www.orgsyn.org/demo.aspx?prep=V84P0285» (en en). www.orgsyn.org. Consultat el 2020-12-01.
- ↑ Tetrahedron Letters.22(33)
- 3119–3122.ISSN 0040-4039.doi:10.1016/S0040-4039(01)81842-6.Consultat el 2020-12-01.
- ↑ Bertleff, Werner; Roeper, Michael; Sava, {{{nom3}}} (2007). Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en en), American Cancer Society. doi:10.1002/14356007.a05_217.pub2. ISBN 978-3-527-30673-2.
- ↑ de Duve, Christian (Sept./Oct. 1995), American Scientist
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tioéster» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.