Tiocianato de mercuri(II)
El tiocianato de mercuri(II) (Hg(SCN)2) és un compost químic inorgànic, el complex coordinat de Hg2+ i l'anión tiocianato. És una pols blanca. Quan és encés produirà una abultada i sinuosa “serp”, un efecte conegut com serp del faraó.[1]
Síntesis
[editar | editar còdic]Provablement, la primera síntesis de tiocianato de mercuri va ser completada en 1821 per Jöns Jacob Berzelius:
- HgO + 2 HSCN → Hg(SCN)2 + H2O
Les proves de la primera mostra pura varen ser presentades en 1866, elaborades per un químic cridat Otto Hermes.[1] Es va elaborar per mig del tractament de solucions que contenien mercuri(II) i ions tiocianato. El baix producte de solubilidad del tiocianato de mercuri(II) fa que es precipite en la solució.[2] La majoria de les síntesis es conseguixen per mig de precipitació:
- Hg(NO3)2 + 2 KSCN → Hg(SCN)2 + 2KNO3
Serp del faraó
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Serp del faraó.
Antigament, el tiocianato de mercuri(II) s'utilisava en pirotècnia provocant un efecte conegut com a serp del faraó. Quan el compost està en presència d'una font de calor lo suficientment forta s'inicia una ràpida reacció exotèrmica, lo que produïx una gran massa embobinada com un serp sòlida. Una flama poc visible que per lo general blava, encara que també pot ocórrer que siga groga o taronja, acompanya a la combustió. El sòlit resultant pot variar de gris grafit obscur a color canella encés en la part interior, generalment, molt més obscura que l'exterior.[1]
Esta propietat va ser descoberta per Wöhler en 1821, poc temps despuix de la primera síntesis de tiocianato de mercuri(II) : «Enrollado cap a fòra de sí mateixa és similar al mateix temps que el procés dels cucs, moltes voltes de la seua anterior massa, un material molt llauger de color grafit [...]» Per algun temps, un producte pirotècnic cridat „Pharaoschlangen“ va estar a disposició del públic alemà, pero finalment va ser prohibit quan les propietats tòxiques del producte varen ser descoberts després del enverinament per mercuri que va provocar la mort de varis chiquets que varen menjar per error el sòlit resultant.[1]
Encara que menys extrem, un efecte similar al de la serp del faraó es pot conseguir utilisant un fòc artificial conegut com a “serp negra”. Estos productes generalment benignos, per lo general consistix en bicarbonat de sodi o una mescla d'oli de linaza i naftalenos.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiocianato de mercurio(II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.