Titulatura real en l'Antic Egipte

Titulatura de Ramsés III en Medinet Habu.

La titulatura real o protocol real d'un faraó egipcíac és la nomenclatura convencional adoptada pels reis del Antic Egipte i per la que són designats en texts i inscripcions.

En aplegar al tro, el rei alcançava no només un poder terrenal, sino que eixercitava el paper d'una divinitat, successor del deu Horus en la terra, en el tro de Geb. El faraó, en la seua doble naturalea humana i divina, es percebia en la seua titulatura, era la seua mateixa essència, lo més important de la seua persona. Simbolisava tant el poder real com el sagrat i també actuava com una espècie de declaració de la missió ideològica a seguir per al seu regnat (a voltes, inclús, canviava en el transcurs del mateix).

En l'unitat d'Egipte, el faraó començaria per adoptar dos noms: "Nom de Horus" i "Nom de Nebty". En el temps, la titulatura real completa constava de cinc "noms" (rn wr), pero no va aplegar a tindre un us estàndar fins al Imperi Mig. A partir de llavors, es mantindria inalterable, inclús, fins al periodo romà d'Egipte.

Encara que l'orde va canviar a lo llarc de l'història, la successió canònica final va ser la següent: "Horus" o ḥr, "les dos senyores" (Nebty) o nbty, "Horus d'or" o ḥr-nb, "rei de l'Alt i Baix Egipte" (Nesut-bity) o njswt-bjtj i "fill de Ra" o sȝ rˁ.

Nom de Horus

Artícul principal → Nom de Horus.

Serej contenint el nom de Dyet i una associació en Uadyet. Museu del Louvre.

<ferixc>G5</ferixc> Este nom solia inscriure's en un serej, representació d'una frontera de palau. El nom del faraó s'escrivia en jeroglífics dins d'esta representació d'un palau. Per lo general, una image del deu falcó Horus estava encaramallat en la part superior o, menys freqüentment, en el lateral i, a voltes, sostingut pels braços del ka, símbol del seu linaje i dels seus predecessors.

És la forma més antiga del nom del faraó, originada en el periodo predinástico. Molts dels faraons egipcíacs més antics eren coneguts solament per este títul. El rei era l'encarnació terrenal del deu Horus, fill d'Hathor (o Hathor-Isis), i del deu falcó d'Hieracómpolis, d'a on era originari Narmer. Més vesprada, terminaria sent conegut com el "fort bou de la seua mare".

A lo manco un governant egipcíac, Seth-Peribsen de la dinastia II, utilisa una image del deu Seth en lloc de Horus, podent significar tal volta una interna divisió religiosa en el país. Va ser succeït per Jasejemuy, que coloca els símbols tant de Seth com de Horus sobre el seu nom. A partir de llavors, l'image de Horus apareixia sempre al costat del nom del faraó.

Durant l'Imperi Nou, el nom de Horus s'inscrivia ya a sovint sense el serej.

Nom de Nebty

Artícul principal → Nom de Nebty.

<ferixc>G16</ferixc>

Nom de Nebty.

El nom de nebty (lliteralment, en idioma egipcíac, "les dos senyores") va ser associat en les cridades "deeses heràldiques" de l'Alt i Baix Egipte, protectores del rei:

• Nejbet, deidad patrona del Alt Egipte, representada per un buitre, i
• Uadyet, deidad patrona del Baix Egipte, representada per una cobra.

Este nom va ser utilisat per primera volta pel faraó Semerjet de la dinastia I, encara que només va aplegar a convertir-se en un títul totalment independent en la dinastia XII.

Normalment no aplega a emmarcar-se ni en un cartuig ni en un serej, pero sempre escomença en els jeroglífics del buitre i la cobra que descansen sobre dos cistelles, el nom dual de "Nebty". El nom comença en l'expressió de "les dos deeses", encara que alguns egiptòlecs ho traduïxen com "el senyor de la doble corona".

Referències

• (1993).120

166–181.

Bibliografia

• Allen (2014). Nova York: Cambridge University Press (ed.). Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs, 1999 edició.