Tovalleta
.jpg)
La tovalleta és un complement de roba que s'usa sobre o al voltant del coll, els muscles o el cap. Una tovalleta s'usa per a calfar-se, protegir-se del sol, netejar, moda, raons religioses o per a mostrar respal a un club o equip deportiu.[1] Les tovalletes poden estar fetes de materials com a llana, lli, seda i cotó. És un tipo comú de collar i un accessori perenne.
Història
[editar | editar còdic]Abans de Crist
[editar | editar còdic]Les tovalletes s'han usat des de l'antiguetat.[2] l'estàtua de Ashurnasirpal II de el IX mostra a l'emperador en un chal.[3][4] En l'antiguetat, sobretot durant l'época dels grecs i els romans, va anar àmpliament usada. En l'Antiga Roma, la penyora s'utilisava per a mantindre's net més que per a abrigar-se. La gent en eixos dies li va cridar focale o sudarium (sudarium del llatí per a "pany de suor")[5] i s'utilisava per a netejar la suor del coll i la cara quan feya calor durant el treball o de viage. Originalment, els hòmens els duyen al voltant del coll o nugats al seu cinturó.[6]
Les tovalletes s'han usat des de l'antiguetat. [7] En 1350 a. C., en l'Antic Egipte, es diu que la reina Nefertiti duya un mocador molt tupido en el cap.[8][9]
En l'any 500 a. C., en Atenes, les dònes duyen mocadors per a realçar el seu encant seductor; en la mateixa época, les dònes índies els usaven coquetamente com tocat.[10]
Durant el regnat del Emperador Cheng chinenc, del 259 al 210 a. C., els mocadors s'utilisaven com a distintius militars per a identificar el ranc dels guerrers chinencs o la seua condició d'oficials; molts dels Guerrers de Terracota apareixen representats en ells llocs.[11]
Els historiadors creuen que durant el regnat del Emperador Cheng chinenc, els mocadors de tela s'utilisaven per a identificar als oficials o el ranc dels guerrers chinencs.[12]
Despuix de Crist
[editar | editar còdic]En l'Antiga Roma, cap a l'any 10 d. C., la penyora s'utilisava per a asear més que per a calfar-se. Es dia focale o sudarium («pany per a la suor») i s'utilisava per a netejar la suor del coll i la cara quan feya calor. Els mocadors els duyen originalment els hòmens al voltant del coll o nugats a cinturons.[8]
En el XII, les ballarines de la pancha egipcíaques duyen un cinturó en forma de mocador baix la cadera per a resaltar els moviments del seu cos.[3]
Durant l'Edat Mija i tot el camí fins a l'época del Renaixença, han segut utilisats per la noblea per a significar els seus estrats superiors socials i de classe. Açò es va atribuir a l'obertura de rutes comercials des del Lluntà Oriente i China, que va dur en si els elements exòtics, teles i materials, inclosa la millor de les sedes. Durant eixos dies, només la noblea i els rics podien pagar-los.[3]
En époques posteriors, els mocadors també varen ser usats pels soldats de tots els rancs en Croàcia al voltant de el XVII. L'única diferència en els mocadors dels soldats que designava una diferència de ranc era que els oficials tenien mocadors de seda mentres que els atres rancs rebien mocadors de cotó. Alguns dels soldats croates varen servir com a mercenaris en les forces franceses. Els mocadors dels hòmens es denominaven a voltes "cravats" (del francés cravate, que significa "croata") i varen anar el precursor de la corbata.[3][4]
Durant la Revolució Francesa, les dònes i els hòmens duyen mocadors de diferents colors per a mostrar la seua afiliació política als principis democràtics de Vaig llibertar, Egalité, Fraternité; i Cravates. Els francesos personificaron l'estil de tovalleta elegant.[4][13]
En la regió de Nova Anglaterra de Norteamérica, les famílies en duel rebien un mocador com a regal d'agraïment, en senyal de respecte.[3]
Napoleón Bonaparte va trobar atractius els mocadors egipcíacs i els va comprar com a regal per a la seua esposa. Despuix d'este regal, es creu que l'emperatriu Josefina Bonaparte va adquirir més de 400 mocadors en els tres anys següents, que varen costar unes 80 000 lliures esterlines. A raïl d'açò, els habitants de Paisley, Escòcia, varen escomençar a fabricar les seues pròpies tovalletes.[3][14]
El mocador es va convertir en un verdader accessori de moda a principis de el XIX tant per a hòmens com per a dònes.[3][13]
En temps més recents, també varen ser usats per soldats mercenaris croates en el XVII, agrupats en un regiment per a recolzar a Luis XIII de França i al Moradura Richelieu contra el duc de Guisa i la regna mare María de Médici. Esta penyora va despertar la curiositat dels parisino els qui varen observar la manera distintiva en que oficials i tropes l'utilisaven i que va donar orige a les corbates modernes. La paraula "cravat" deriva del francés corrupte "cravate" que a la seua volta designava als croates.
El mocador es va convertir en un verdader accessori de moda a principis de el XIX, tant per a hòmens com per a dònes. A mitan de el XX, els mocadors es varen convertir en un dels accessoris de vestir més essencials i versàtils, tant per a hòmens com per a dònes.
En el XX
[editar | editar còdic]Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, les dònes d'EE UU consideraven un deure patriòtic teixir tovalletes per als soldats, ademés d'atres necessitats. Durant estes dos guerres, els pilots de caça duyen tovalletes per a mantindre's calentes en les altures i per a cobrir-se el coll.[13]
A mitan de el XX, les tovalletes es varen convertir en un dels accessoris de vestir més versàtils tant per a hòmens com per a dònes.[3][13]A lo llarc de el XX, l'indústria de la moda va adoptar la tovalleta. Thierry Hermès d'Hermès va crear mocadors de seda que seguien el model dels que duyen els soldats de Napoleón en la batalla. Hermes va escomençar a fabricar mocadors que varen ser dissenyats per alguns dels noms més importants de les indústries de la moda i la música d'Hollywood; l'actriu Grace Kelly va lluir un dels mocadors d'Hermes.[4][13]Hermes importava seda crua de China que es convertia en teixit durador d'alta calitat en estampat a mà; el procés implicava 43 pantalles per a produir efectes de color, i este disseny de mocador estampat va ser exhibit en un quadro per dos dònes en peluques blanques jugant a un joc.[4]
Els mocadors de seda també varen ser modelats per les actrius Faye Dunaway en Bonnie and Clyde (1967) i Diane Keaton en Annie Hall (1977). Madonna, en la década de 1980, va acorralar la seua permanent en un mocador. Els molt copiats mocadors de seda en calavera d'Alexander McQueen han generat furor entre celebritats i fanes.[13]
Composició i us
[editar | editar còdic]Existixen molts tipos de mocador, com els mocadors de coll, els ponchos, els mocadors de cap i els kercheifs. Se solen dur al voltant del coll o del cap. [15]
Les tovalletes d'hivern s'utilisen en climes frets; a sovint són de punt i solen estar fetes de llana. La tovalleta d'hivern es denomina a voltes tovalleta, i sol anar acompanyada d'una jaqueta o abric gros. La tovalleta d'hivern pot envoldre's al voltant de la cara i les orelles per a una protecció adicional contra el fret.
En climes secs, polvorientos i càlits o en entorns en contaminants en l'aire, se sol dur un mocador fi, una pañoleta o una bandana sobre els ulls, el nas i la boca per a mantindre el pèl net. Esta costum ha evolucionat fins a convertir-se en un artícul de moda en moltes cultures, sobretot entre les dònes. El cravat, un antepassat de la corbata i la pajarita, va evolucionar a partir de mocadors d'este tipo en Croàcia[16][17] Del Kufiya, un mocador per al cap que duen els hòmens en Oriente Pròxim ha sorgit el Kufiya palestina, que es du per a simbolisar el respal a la causa de Palestina. [18]
És una penyora de vestir, la llongitut de la qual i acabament varia depenent de la seua confecció. La penyora pot ser feta en teixits molt diversos amprant materials com la llana, el cotó, polar, etc. El seu disseny aplega a comprendre una àmplia gama de colors, dibuixos, patrons o figures com a quadros, ralles, etc.
La paraula tovalleta es considera procedent del francés derivat de bouffante (que s'unfla, que es ahueca). L'adjectiu bouffant o bouffante, aplicat a les penyores de vestir, designa a aquelles que semblen abombades, provablement referit a la penyora que posada al coll assembla una espècie de farcidura o "unflat"
Usualment s'usa prop del cap o en el coll, en el propòsit de calfar, encara que és utilisada també com a complement de moda. En climes frets, és habitual utilisar una tovalleta grossa teixida, nugada al voltant del coll per a mantindre la calor. Per lo general, s'acompanya d'un capell, guants i un abric.
En Indonèsia i Malàsia el slenddang és un mocador o faixa nativa, de 20 a 21 cm d'ample i 85 86 cm de llarc que duen principalment les dònes malayas, que es coloca sobre un muscle i creua el cos en diagonal. Les hi ha estampades i de colors.[19]
Les tovalletes que s'utilisen per a cobrir la part inferior de la cara, i en particular el coll, es denominen a voltes capuches. Les tovalletes poden denominar-se coloquialment mocador per al coll.[20]
Els mocadors poden nugar-se de moltes formes, com el llaç de gatet, el nuc quadrat, el peto vaquer, el nuc ascot, el llaç, la corbata i el mocador gitano.[21] Els mocadors també s'han nugat en el cap a modo de mocador. Les monarques, entre elles la reina Victoria i regna Isabel I, han dut el mocador en el cap. A finals de la década de 1990, va ser una tendència de moda entre els artistes de «hip hop» i R&B. Durant l'época del cine mut, les actrius Anna May Wong i Evelyn Brent duyen mocadors en el cap de sofisticades sedes i els varen popularisar. En la cultura religiosa islàmica, dur un mocador en el cap està vinculat al Corán. En Aràbia Saudita, dur un mocador en el cap és necessari per a fer front al dur clima i a l'intensa calor, inclús ans que s'adoptara l'islam. En la mateixa época, els cristians i els judeus també es cobrien el pèl en vels segons dictaven els seus texts sagrats.[22]
Els mocadors també s'utilisen com a accessoris de moda en els trages de nit, colocant-los sobre els muscles o els braços; un eixemple és la boa de plomes.[23]
La tovalleta s'ha convertit en un element de moda. La tovalleta de tela fina s'usa com a complement del vestuari femení de la mateixa manera que la corbata s'utilisa en el vestuari masculí.
Chalina
[editar | editar còdic]La chalina (que apareix definida en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola com "corbata de caigudes llargues")[24] és un tipo de tovalleta d'orige vasc usada indistintament per hòmens i dònes. Es poden confeccionar en seda o llana, i algunes que es produïxen en série són fetes de cotó. Esta penyora va ser adoptada en Amèrica en l'arribada dels conquistadors espanyols en el XVI.[25]
Elaboració de tovalletes
[editar | editar còdic]l'artesania de les penyores de punt, com les tovalletes, és un ofici important en alguns països. Les tovalletes teixides a mà també són habituals com a regal.
Existixen tres formes bàsiques de tovalleta: quadrada, triangular i rectangular.[21]
Ademés, es comercialisen tovalletes estampades per cases de disseny d'alta costura. Entre estes últimes estan Burberry, Missoni, Alexander McQueen, Cole Haan, Chanel, Etro, Lanvin, Hermès, Nicole Miller, Ferragamo, Emilio Pucci, Dior, Fendi, Louis Vuitton o Prada.
Tovalletes en el deport
[editar | editar còdic]Des d'a lo manco principis de el XX, quan el fenomen va començar en Gran Bretanya, les tovalletes de colors han segut utilisades i dutes com a símbol pels aficionats dels equips de fútbol de tot lo món, inclús en aquells en climes molt benignos. Estes tovalletes, de diverses formes i tamanys, es confeccionen en els colors socials dels equips i poden contindre símbols, imàgens dels jugadors i diverses inscripcions relatives a l'història de l'equip i a les rivalitats en uns atres. En Europa, molts aficionats organisats fabriquen les seues pròpies tovalletes personalisades.
Com a part de la coreografia prèvia al partit o durant el mateix, els aficionats solen crear "murs de tovalletes" sostenint-les per damunt dels seus caps, una al costat de l'atra, creant un efecte escènic espectacular, normalment acompanyat de càntics i himnes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Braga militar
- Chador
- Corbata
- Estola
- Boa (penyora)
- Chal
- Foulard
- Khata (penyora)
- Hiyab
- Jaqueta
- Coll polar
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Scarf Definition & Meaning» (en en-us).
- ↑ Shawls, stoles, and scarves, London: Batsford. ISBN 0713448768.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Williams, Jenessa. «The history of scarves». Reader's Digest.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Fashionttile-Archives: A Look at the History of the Scarf». Startup fashion.
- ↑ «The Scarf: Started For A Man, Perfect By Women» (en anglés). scarftips.com. Consultat el 23 decembre de 2010.
- ↑ «Tovalletes d'Animals». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2018. Consultat el 27 de setembre de 2018.
- ↑ Mackrell, Alice. Chales, estoles i tovalletes, London: Batsford. ISBN 978-0-7134-4876-4.
- ↑ 8,0 8,1 Williams, Jenessa. «L'història dels mocadors». Reader's Digest.
- ↑ «Archius de moda: Una mirada a l'història de la tovalleta». Inicie moda.
- ↑ Pillai, Devadas (1997). aneu=P3uD22Ghqs4C&dq=history+of+scarves+in+Índia&pg=PA162 La sociologia índia a través de Ghurye, un diccionari, Popular Prakshan Private Limited. ISBN 978-81-7154-807-1.
- ↑ «Una història dels mocadors en l'Antiguetat».
- ↑ «A History of Scarves in Antiquity».
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Friedman, Lauren (2014-02-11). 50 Ways to Wear a Scarf, Chronicle Books LLC, p. 121 to 124. ISBN 978-1-4521-3219-8.
- ↑ «Història de les tovalletes - La nostra guia completa». Rampley and Co (2023).
- ↑ «15 tipos diferents de tovalletes». threadcurve.com.
- ↑ «Cravat accessori de vestir». Britannica.
- ↑ «Corbata: World of Invention» (2006).
- ↑ «Cóm el keffiyeh -una penyora pràctica utilisada per a protegir-se de la...». The Conversation.
- ↑ (1916) Cotton Goods in Dutch Indies, Government Printing Press, Washington, p. 43.
- ↑ Shelden, Martha Gene (1974). Design Through Draping, Burgess Publishing Company, p. 82. ISBN 9780808719069.
- ↑ 21,0 21,1 Perry, Patricia(1971).Butterick Fashion Màrqueting Company.New York:
- ↑ «Conservadores, rebels, definidoras de la cultura: Una breu història del mocador». Cable News Network.
- ↑ Matthews, Mimi (2018). Guia de moda i bellea d'una dama victoriana, Pen and Sword History. ISBN 9781526705068.
- ↑ Definició
- ↑ Valeriano T., Emmo Emigdio (1997). Serie Anals de la Reunió Anual d'Etnologia, Bolívia: Museu Nacional d'Etnografia i Folklore (Bolívia), pp. 146.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- (1986) Shawls, stoles, and scarves (en anglés), London: Batsford. ISBN 0713448768.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Tovalleta en el Viccionari.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tovalleta.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bufanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.