Anar al contingut

Tragèdia de Vargas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tragèdia de Vargas

La tragèdia de Vargas, denominada també com el deslave de Vargas, és com se li coneix al conjunt de deslaves, corriment de terra i inundacions ocorregudes en les costes caribenyes de Veneçola, més específicament en l'estat Vargas (actual estat La Guaira) el 15 de decembre de 1999 i en tràgics resultats per a dit estat, des d'a on rep la denominació, pero que afecta a atres regions del país.[1] Est és considerat el pijor desastre natural ocorregut en el país despuix del terremot de 1812. Les sifres de fallits encara que sense caràcter oficial es calculen des de centenars fins a mills (van de menys de 700[2] fins a 30.000 morts depenent de la font), mentres que els damnificats tampoc confirmades oficialment es conten en decenes de mills. Este fet apareix en el Llibre Guinness dels récorts com el major número de víctimes mortals per un llau de fanc.[3]

Les zones més afectades pel desastre natural del 15, 16 i 17 de decembre són les costes dels estats Vargas, Miranda i Falcón. Mils de persones varen ser desplaçades i pobles sancers varen quedar devastats, entre l'infraestructura perduda pel desastre es conten universitats, grans hotels, clubs, importants comunitats, vialidad, entre uns atres.[4]

Senyes del fenomen

[editar | editar còdic]

Fortes precipitacions varen deixar en l'estat Vargas més de 1814 mm d'aigua en les dos primeres semanes del més de decembre causant una saturació dels sols per la cantitat d'aigua, açò a la seua volta va generar que el cabal d'aigua baixara per pendents de més de 30 graus duent en si esmonyides de terra, roques, arbres i la capa vegetal de les montanyes.

Antecedents

[editar | editar còdic]

S'han reportat varis acontenyiments similars a l'ocorregut en decembre de 1999 en la mateixa zona, entre els quals es destaquen:

  • 1798: En enguany gràcies a les anècdotes poc documentades d'un testic, el riu Osorio aumenta el seu cabal entre l'11 i el 13 de febrer de dit any per fortes precipitacions que s'estenen per 60 h; el centre de La Guaira es veu afectat sent destruïdes algunes cases. Alexander von Humboldt visita la zona un any despuix i fa alguns reportes.[5][6]


  • 1951: Un fenomen meteorològic similar succeïx en la mateixa zona del 15 al 17 de febrer de 1951 quan el riu Naiguatá canvia de caixer arrasant en si numeroses cases mentres que atres rius com el Osorio i el Caracas creixen per les precipitacions afectant, el primer d'ells, a la ciutat de La Guaira. Estes precipitacions es varen calcular en prop de 530 mm d'aigua en solament 60 hores. L'event va quedar prou ben documentat en els periòdics de l'época, especialment en L'Universal, que va fer també referència als efectes desastrosos de les pluges tant en Caracas com en el restant del territori nacional. Una atra excelent font d'informació sobre les pluges extraordinàries de 1999, 1951 i d'atres dates, en el Llitoral centre - septentrional de Veneçola, pot consultar-se en: Antonio Luis Cárdenas Colménter.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Highest mudslide death toll».
  2. Notícies24/ El Nacional. «poder-fallir-menys-de-700-persones/ Estudie revela que en tragèdia de Vargas varen poder fallir menys de 700 persones» (en espanyol). Archivat des d'el poder-fallir-menys-de-700-persones/ original, el 4 de decembre de 2012. Consultat el 27 de novembre de 2012. «"el total de morts en el desastre de 1999 va ser menor a 700"»
  3. «Highest mudslide death toll» (en anglés). Guinness World Records. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  4. Tin, D.. “Natural disasters: a comprehensive study using EMDAT database 1995–2022”. Public Health 226: 255-260. doi:10.1016/j.puhe.2023.11.017.
  5. Alejandro Humboldt: Viage a les Regions Equinoccials del Nou Continent. Monteávila editors. Caracas, Veneçola 1985, tom 2, p. 273.
  6. Rescat.com: Alejandro de Humboldt ya havia resenyat en la seua obra "Viage a les Regions Equinoccials del Nou Continent", una riada ocorreguda en La Guaira.... Organisació Rescate Humboldt. Caracas, Veneçola. Enllace web