Anar al contingut

Tragopogon porrifolius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tragopogon porrifolius
Vista general en antesis
Capítul en floració incipient: vista lateral evidenciant el pedúncul apicalmente inflado i les llargues bràctees involucrales lineares acuminadas
Capítul en floració en les seues llargues bràctees involucrales esteses.
Archiu:Barba cabra-cipselas-5. CAPS 0
Capítul post antesis en cipselas de vilano plumoso.
Cipselas desprovistas del seu vilano
Archiu:SalsifyRoot. CAPS 1
Raiz

Tragopogon porrifolius, conegut comunament com salsifí o barba cabruno, entre uns atres, és una espècie de planta herbácea del gènero Tragopogon de la família de les asteráceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una planta herbácea anual, bienal o perenne en el talle erecto, glabro o alguna cosa tomentoso, simple o parcialment ramificat i que pot medir des de 30-40 cm fins a 1,5 m d'altura. Té una raïl robusta i largamente cònica comestible. Les fulls basals —no organisades en roseta— i caulinares, semi-amplexicaules i de forma linear a lanceolada, medixen 15-40 cm de llarc per mig centímetro d'ample i tenen els màrgens a sovint ondulats i l'àpiç acuminado; poden ser glabras o tomentosa-lanudas. Els capítuls, soportats per un pedúncul apicalmente unflat, són usualment solitaris i el seu involucre, de 4-5 cm en l'antesis fins a 8 cm en la fructificación, està constituït per 7-8 bràcteas lineares glabras de 3-4 cm de llarc. Rodegen un receptàcul nuet que soporta una 85-110 lígulas de color violeta-purpúreo, a voltes grogues en la seua base, i en el tubo apicalmente pelut. Dites lígulas engendren cipselas fusiformes, alguna cosa curvades, en el cos ornamentado per 10 costelles més o menys tuberculadas acabades en un llarc i fi pico acostillado, pla i apicalmente inflado en un disc tomentoso que soporta un vilano persistent de pèls fina i densament plumosos.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie nativa d'Europa mediterrànea occidental i meridional —incloses les seues illes (Balears, Còrsega i Cerdenya)— aixina com d'Àfrica del Nort estenent-se fins a més allà de Pakistan. Ha segut introduïda i s'ha naturalizado, i inclús cultivada, en Europa central i septentrional; en Àfrica del sur, Norteamérica, el Con sur (Argentina, Chile, a on es cultiva localment)[2] 9, Austràlia i Nova Zelanda.[3][1]
Com totes les espècies del gènero, creix en prats i praderias alguna cosa solejats i sols nitrificados, pero en llocs més secs que els a on creix Tragopogon pratensis i menys solejats que els a on viu Tragopogon dubius.[4]
Florix i fructifica de maig fins a agost.[1]

En la península ibèrica es troba dispersa en tot el territori, llevat en Portugal, a on escasseja. Està també present en les Illes Balears i les Illes Canàries; en estes últimes, és dubtós que siga nativa.[5][3]

Referències

[editar | editar còdic]