Transcobalamina

La transcobalamina (TC) és un polipèptit de 38 Kd que, al contrari del factor intrínsec, pot unir també un número d'anàlecs de la cobalamina. Encara que pot ser sintetisada per totes les cèlules del organisme, la síntesis de gran cantitat d'esta proteïna per cèlules endoteliales de vena umbilical humana sugerix que la cèlula endotelial és la font primordial de la TC.

La vitamina B12 o (cobalamina) forma complexos d'unió en tres importants grups de proteïnes: el factor intrínsec (IF), la haptocorrina (HC) i la transcobalamina (TC). Mentres que el IF i la HC estan implicats en els processos d'absorció intestinal, la transcobalamina, una proteïna de la qual es desconeixen encara molts aspectes, eixercita un paper clau en la seua posterior distribució als teixits i internalización en les cèlules.

Tipos de transcobalamina

Una ullada a la lliteratura en el camp de la hematologia clínica basta per a comprovar com la distinció o no entre varis subtipos de transcobalamina depén de l'autor que s'estiga consultant. La HC, per eixemple, denominada en molts manuals TCI, és en realitat un grup de sialoglucoproteínas inmunológicamente idèntiques conegudes com cobalofilinas. Posseïxen, no obstant, diferents restants de sucre que els conferixen certes propietats químiques particulars. Açò ha dut a distinguir erròneament entre vàries subespecies de transcobalamina (TCI i TCIII) que s'han relacionat en la TCII, la forma que es va purificar inicialment i que ací cridem simplement TC. En realitat, la HC (o TCI) és sintetisada en grànuls de precursors mieloides i si ben la seua concentració en sanc és similar a la de la TC, la HC és més abundant en secrecions com a saliva i bilis. Ademés, pese a unir la major part de cobalamina plasmática (la TC solament fixa entre el 10% i el 30% de la cobalamina circulant), el complex HC-Cbl circula sense unir-se als teixits i posseïx una semivida marcadament superior, de l'orde de 9 a 10 dies (en clar contrast en les 1 o 2 hores de la holo-TC). Encara que s'han intentat justificar varis rols fisiològics a la HC, la veritat és que de moment no se li coneix en seguritat cap funció específica, encara que el fet de que permaneixca unida per tant temps a la cobalamina plasmática podria evitar la pèrdua de la cobalamina lliure. Per un atre costat, la seua gran afinitat per tot tipo d'anàlecs no funcionals impedix que estos siguen captats pels receptors de la holotranscobalamina. El seu llent aclaramiento plasmático podria apuntar també a l'almagasenage de cobalamina com a possible rol fisiològic.

Assimilació de la cobalamina

En realitat, cobalamina és el terme genèric d'una série de composts químics d'estructura molecular similar. La cianocobalamina és un d'eixos composts, ya que en ser aïllada per primera volta es va observar que posseïa un grup nitril en la posició beta del seu àtom central de cobalt, lo que en realitat era un artefacte del procés in vitro.

En els aliments, la cobalamina es troba en forma coenzimática unida de manera no específica a les proteïnes. Una volta en l'estòmec, la cobalamina és lliberada per proteólisis i s'unix en gran afinitat a la HC formant un complex que passa al duodeno. Ací la proteasa pancreàtica degrada la HC permetent la transferència de la cobalamina al factor intrínsec (IF), una glicoproteína secretada en l'estòmec en gran resistència a la proteólisis i activa en una ranc de pH de 3 a 9. El complex FI-Cbl viaja del yeyuno al íleo distal, en la mucosa del qual es troben uns receptors de cubilina específics que ho fixen. El FI eixercita un paper clau en l'absorció de la cobalamina ya que en la seua absència menys del 2% de la cobalamina ingerida és absorbida des del lumen intestinal.