Transposició de Beckmann

La transposició de Beckmann és una reacció a on es produïx la transformació d'una oxima en una amida per mig del tractament en un àcit fort concentrat, típicament H₂SO₄. Va ser descoberta en 1886 pel químic alemà Ernst Otto Beckmann (1853–1923).

Caprolacatama via transposició de Beckmann de la ciclohexanona oxima

Esta reacció s'ampra industrialmente en la transformació de la ciclohexanona oxima en caprolactama, a partir de la qual s'obté el nylon-6.

Mecanisme

Mecanisme de la transposició de Beckmann

Primer es produïx, en una reacció àcit-base, la protonación del grup hidroxilo de la oxima, lo que ho convertix en un millor grup eixint. A continuació, de forma concertada, el grup en la posició trans (o anti) migra al mateix temps que es produïx l'eixida de la molècula d'H₂O, a la que acaba desplaçant, donant lloc al ion nitrilio intermig. Este sofrix sobre el carbono electrófilo l'atac nucleófilo d'una molècula d'aigua. El producte resultant, despuix de desprotonarse, acaba conduint per tautomería a la amida.