Grup eixint
En química, un grup eixint és un àtom o grup d'àtoms que es deslliguen d'una substància química. La molècula o fragment remanente és denominat part principal o residual. El terme grup eixint és depenent del context de treball.[1]
L'habilitat d'un grup funcional per a desprendre's es denomina labilidad. Els grups eixints afecten la reactivitat intrínseca, no el factor de discriminació nucleofílica.
A menor pKa del àcit conjugat, millor és el grup eixint. Açò es deu a que un menor pKa de l'àcit conjugat del grup eixint indica que el grup eixint permaneix més temps com el seu anión, o en forma de grup eixint (els grups eixints poden ser neutrals). L'estabilitat del anión implica que el grup eixint mostrarà poca tendència a reaccionar en el catión format per l'absència del grup eixint (est és el cas dels mals grups eixints). Sense l'estabilisació, un grup eixint seria un nucleófilo per la seua càrrega negativa, i si açò pansa, la reacció es revertirà. Açò explica per qué una base forta és un mal grup eixint. La reacció SN1 preferix els grups halur, pseudohaluro i ion no coordinante com a grups eixints. Les sals d'halurs són grups eixints particularment útils degut a que poden ser abstrets per ions argent, per a formar halurs d'argent insolubles.
En aigua a temperatura ambiente, la seqüència de labilidad és:
- Menor labilidad
- Amino NH2−
- Metoxi CH3O−
- Hidroxi HO−
- Carboxilato CH3COO−
- F−
- Aigua
- Cl−
- Br−
- I−
- Azida N3−
- Tiocianato SCN−
- Nitro NO2
- Mayor labilidad
- : NO3− és més dèbil que el F−.
Una aplicació directa de la diferència en l'estabilitat dels grups eixints és en els derivats d'àcit carboxílic. A pijor grup eixint, més estable és el compost, lo que establix una jerarquia que pot separar-se en el laboratori. Les aminas, que són els pijors grups eixints, són els composts més estables, i en atacar un derivat d'àcit carboxílic en una amina produïx indefectiblemente una amida. Els ésterés són els segons més estables, seguits pels anhídrit d'àcit i finalment halurs d'àcit
Durant el atac nucleofílico en una reacció SN2, es forma una càrrega parcial negativa en el grup eixint. Durant les reacciones SN1, el grup eixint es anionissa i ix. En general, els grups amino, metoxi i hidroxi mai actuen com a grups eixints en una reacció de substitució.
En les transformacions no mecanísticas, el grup eixint és el grup sustituyente realment present en el substrat i el producte.
L'estructura del grup eixint afecta la velocitat de les reacciones SN1 i SN2. En general, un grup eixint més estable com a espècie lliure (lo que és en eixir) eixirà més ràpidament. Esta estabilitat també es reflectix en la basicidad de les espècies: mentres més estable és, més dèbil com a base és.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupo saliente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.