Anar al contingut

Àcit conjugat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Àcit i Bases
Àcit i Bases
Tipos d'àcits
Tipos de bases

Un àcit conjugat, dins de la teoria de l'àcit-base de Brønsted-Lowry, és un compost químic format per la recepció d'un protón (H+) per una base; en atres paraules, és una base en un ion d'hidrogen agregat. Per un atre costat, una base conjugada és lo que queda en acabant de que un àcit ha donado un protó durant una reacció química. Per lo tant, una base conjugada és una espècie formada per l'eliminació d'un protón d'un àcit.[1] Degut a que alguns àcit són capaços de lliberar múltiples protones, la base conjugada d'un àcit pot ser àcida.

En resum, açò es pot representar com la següent reacció química:

Àcit + Base està en equilibri en Conjugat Base + Àcit conjugat

Plantilla:Multiple image Johannes Nicolaus Brønsted i Martin Lowry varen introduir la teoria de Brønsted-Lowry, que proponia que qualsevol compost que puga transferir un protó a qualsevol atre compost és un àcit, i el compost que accepta el protó és una base. Un protó és una partícula nuclear en una unitat de càrrega elèctrica positiva; està representat pel símbol H+ perque constituïx el núcleu d'un àtom de hidrogen,[2] és dir, un catión d'hidrogen.

Un catión pot ser un àcit conjugat, i un anión pot ser una base conjugada, depenent de quina substància està involucrada i de quina teoria àcit-base és el punt de vista. El anión més simple que pot ser una base conjugada és l'electró solvatado l'àcit conjugat del qual és l'hidrogen atòmic.

Reaccions àcit-base

[editar | editar còdic]

En una reacció àcit-base, un àcit més una base reacciona per a formar una base conjugada més un àcit conjugat:

Els conjugats es formen quan un àcit pert un protó d'hidrogen o una base guanya un protó d'hidrogen. Consulte la següent figura:

Diem que la molècula d'aigua és l'àcit conjugat del ion hidròxit en acabant de que este últim va rebre el protó d'hidrogen donado per amoni. Per un atre costat, l'amoníac és la base conjugada per a l'àcit amoni en acabant de que l'amoni ha donado un ion hidrogen a la producció de la molècula d'aigua. També podem referir-nos a OH- com una base conjugada de H
2
O
, ya que la molècula d'aigua dona un protó cap a la producció de NH+
4
en la reacció inversa, que és el procés predominant en la naturalea per la força de la base NH
3
sobre el ion hidròxit. Sobre la base d'esta informació, està clar que els térmens "Àcit", "Base", "àcit conjugat" i "base conjugada" no estan fixats per a una determinada espècie química; pero són intercanviables segons la reacció que tinga lloc.

Força dels conjugats

[editar | editar còdic]

La força d'un àcit conjugat és directament proporcional al seu constant de dissociació. Si un àcit conjugat és fort, la seua dissociació tindrà una major constant d'equilibri i es favoriran els productes de la reacció. La força d'una base conjugada pot vore's com la tendència de l'espècie a "tirar" dels protones d'hidrogen cap a sí mateixa. Si una base conjugada es classifica com a forta, "s'aferrarà" al protó d'hidrogen quan estiga en solució i el seu àcit no es disocie.

Per un atre costat, si una espècie es classifica com un àcit fort, la seua base conjugada serà de naturalea dèbil. Un eixemple d'este cas seria la dissociació del àcit clorhídric HCl en aigua. Ya que el HCl és un àcit fort (es disocia en gran mida), la seua base conjugada ( Cl
) serà una base conjugada dèbil. Per lo tant, en este sistema, la majoria de H+
tindrà la forma d'un ion hidronio H
3
O+
en lloc d'unir-se a un anión Cl i la base conjugada serà més dèbil que una molècula d'aigua.

De manera similar, si un àcit és dèbil, la seua base conjugada serà forta. En considerar el fet de que Kw és igual al producte de les concentracions d'H+ i OH. Un àcit dèbil tindrà una baixa concentració d'H+. El Kw (1.0 x 10 -14) dividit per una concentració baixa d'H+ també donarà com resultat una concentració baixa de OH-. Per lo tant, els àcit dèbils tindran bases conjugades dèbils, a diferència de l'idea errònea de que tenen bases conjugades fortes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Zumdahl, Stephen S., & Zumdahl, Susan A. Chemistry. Houghton Mifflin, 2007,
  2. "Bronsted-Lowry theory". Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica Inc., 2015. Web. 21 Apr. 2015<http://www.britannica.com/ebchecked/topic/80953/bronsted-Lowry-theory>.