Trapezita

Els trapezitas eren els banquers en l'Antiga Grècia. El seu nom prové del grec antic τράπεζα (trapeza), la taula darrere de la que estaven en les tendes, a voltes destinades a un atre tipo d'activitat comercial, pero molt a sovint a les transaccions bancàries.

Els trapezitas podien ser societats privades, temples, ciutats, o simples particulars que utilisaven com a capital els seus propis fondos.

Els temples

Els bancs més importants eren els grans santuaris, a on els sacerdots feyen fructificar els diners que rebien en depòsit d'acort als préstams concedits als particulars i a les ciutats. El santuari d'Olimpia era el banc del Peloponeso, el de Delfos el de les ciutats de la Grècia central, i el d'Atenea Partix-nos concedia préstams a Atenes.

Els bancs privats

Les societats privades, com el banc de Passió en Atenes, eixercitaven un important paper en l'economia, sobretot per mig de les sucursals presents en les principals ciutats a on expedien lletres de canvi.

Bibliografia

• Raymond Bogaert, «La banque à Athènes au IVe siècle av. J.-C.: état de la question», en Pierre Brulé, Jacques Oulhen, Francis Prost, Économie et société en Grèce antique (478-88 av. J.-C.), Presses universitaires de Rennes, 2007, p. 405-436 (publicat inicialment pel Museum Helveticum, 43, 1986, p. 19-49). ISBN 978-2-7535-0471-4