Trióxido de cromo
-oxid.jpg)
El trióxido de cromo, també cridat òxit de cromo (VI), és un compost inorgànic de fòrmula CrO3. És un anhídrit àcit del àcit cròmic, i en ocasions es comercialisa baix el mateix nom.[1]
Este compost és un sòlit de color roig obscur/taronja apagat, que es dissol en l'aigua sofrint hidrólisis concomitant. Millons de quilos són produïts anualment, principalment a través de galvanoplàstia.[2]
Producció, estructura i reaccions bàsiques
[editar | editar còdic]El trióxido de cromo és sintetisat per tractament de cromato de sodi o el corresponent dicromat de sodi en àcit sulfúric:[1]
- H2SO4 + Na2CrO4 → CrO3 + Na2SO4 + H2O
Cada any es produïxen uns 100 millons de kg per estes rutes o similars.[2]
El sòlit està format per cadenes d'àtoms de cromo en coordinació tetraèdrica, que compartixen vèrtiços. Cada àtom de cromo, per lo tant, tenen dos àtoms d'oxigen veïns. Atres dos àtoms d'oxigen no són compartits, donant una estequiometría total d'1:3[3][4]
L'estructura del monòmer CrO3 s'ha calculat utilisant teoria del funcional de la densitat, i es preveu que siga piramidal (grup puntual C3v) en lloc de plana (grup puntual D3h).[5]
El trióxido de cromo es descompon per damunt de 197 °C lliberant oxigen i produint Cr2O3:
- 4 CrO3 → 2 Cr2O3 + 3 O2
S'utilisa en síntesis orgànica com un oxidant, a sovint en forma de dissolució en àcit acètic,[3] o acetona com en el cas de l'oxidació de Jones. En estes oxidació, el Cr (VI) convertix 1,5 equivalents d'alcoholés en els seus corresponents aldehits o cetonas:
- 2 CrO3 + 3 RCH2OH → Cr2O3 + 3 RCHO + 3 H2O
Aplicacions
[editar | editar còdic]El trióxido de cromo s'utilisa principalment en el cromado d'objectes. Normalment s'ampra en els aditius que afecten el procés de galvanizado, pero no reaccionen en el trióxido. El trióxido reacciona en el cadmi, el zinc i atres metals per a generar películes de pasivación de cromato que es resistixen la corrosió. També s'utilisa en la producció de rubíés sintètics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Chromium Trioxide». Chemicalland21.
- ↑ 2,0 2,1 Gerd Anger, Jost Halstenberg, Klaus Hochgeschwender, Christoph Scherhag, Ulrich Korallus, Herbert Knopf, Peter Schmidt, Manfred Ohlinge. Chromium Compounds. in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH, 2002. doi:10.1002/14356007.a07_067
- ↑ 3,0 3,1 Cotton, F. Albert; Wilkinson, Geoffrey; Murillo, Carlos A.; Bochmann, Manfred (1999), Advanced Inorganic Chemistry (6ª ed.), Nova York: Wiley-Interscience, ISBN 0-471-19957-5 ^ Stephens, J. S.; Cruickshank, D. W. J. (1970). "The crystal structure of (CrO3)∞". Acta Cryst. B 26: 222–226. doi:10.1107/S0567740870002182.
- ↑ (1970).Acta Cryst. B.26
- 222–226.doi:10.1107/S0567740870002182.
- ↑ (2008).J. Am. Chem. Soc..130(15)
- 5167–5177.doi:10.1021/ja077984d.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trióxido de cromo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.