Anar al contingut

Tribut de sanc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tribut de sanc o Tribut en sanc és la denominació popular que va rebre el dret de famílies, una imposició de la Corona espanyola a les Illes Canàries, que consistia en l'obligació d'enviar cinc famílies canàries a Amèrica per cada cent tonellades de mercaderies que dugueren els barcos en productes de les Illes Canàries. Esta obligació forma part del Reglament Real de 1718 pel que es trenca el monopoli comercial en Amèrica que fins a eixe moment mantenia la Casa de Contractació (establit des d'un any abans en Càdis i anteriorment en Sevilla)cita requerida. Per un atre costat, el número de famílies canàries emigrades a Amèrica va superar normalment el número de famílies estipulades pel reglament abans mencionat, degut a que es va constituir en mecanisme de repressió sobre la població isleña de la Corona espanyola i de les oligarquies canàries que posseïen grans propietats i realisaven l'exportació dels productes agrícoles (cacics). Aixina, en 1684, varen emigrar les primeres famílies canàries a Amèrica a través del tribut de sanc, havent emigrat en eixe any 97 famílies canàries a la República Dominicana.[1] L'emigració cap a Amèrica va estar prohibida des de 1574, per a impedir el despoblació de les illes; pero a partir de la crisis agrària de finals de el XVII es varen percebre signes de superpoblación i va semblar oportú recórrer a l'emigració com a vàlvula d'escape. A lo llarc de el XVIII el dret de famílies es va convertir en una imposició fiscal, en permetre als armadors eludir la seua obligació en un pagament en metàlic quan no hi haguera famílies dispostes a emigrar en les condicions oficials. El tribut de sanc es va abolir en 1778.[2]

L'efecte emigratorio va ser significatiu i va contribuir a consolidar la presència espanyola en aquelles àrees del Imperi espanyol en Amèrica amenaçades per potències rivals com va ser Portugal, que des del sur de Brasil amenaçaven la regió del Riu de l'Argent, o Anglaterra i França en les àrees al nort del riu Gran i en el golf de Mèxic i en el Carib. La fundació de ciutats com Montevideo o Sant Antonio de Texas o els repoblaments portats a terme en Cuba, Puerto Rico, la República Dominicana i la delta del riu Mississipi, són proves de l'importància d'este esforç repoblador de la Corona espanyola portat a terme en colon procedents de les Illes Canàries.

En l'actualitat, en algunes àrees de la delta del riu Mississipi, continuen vivint descendents dels antics colon canaris establits en el XVIII que, en viure en condicions de casi aïllament, han mantingut l'idioma espanyol fins al present (a lo manco entre les generacions més velles) i manifesten un cert orgull de ser descendent dels antics isleños.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hernández González, Manuel. L'emigració canària a Amèrica. Pagina 27. Primera edició, giner de 2007.
  2. Nicolás Sánchez-Albornoz Rumbo a Amèrica: gent, idees i llengua, Colege de Mexico, 2006, ISBN 9681212614, pg. 67.