Trinomi
En àlgebra, un trinomi és una expressió algebraiques d'únicament tres monomis, sumats o restats.[1]
- Eixemples de trinomis
- en , , variables.
- en , , variables.
- en variable, les constants són sancers positius i , , constants arbitràries.
- , trinomi de segon grau de dos variables homogéneu.
- , de tres variables.
Casos diversos
[editar | editar còdic]Trinomi quadrat perfecte
[editar | editar còdic]
Un Trinomi quadrat perfecte, per brevetat TCP, és un polinomi de tres térmens que resulta d'elevar al quadrat un binomi.
Trinomi irreducible
[editar | editar còdic]- Un trinomi és irreducible en ℚ si no es pot factorizar en expressions de menor grau en elements que siguen número racional aixina com
Un trinomi és irreducible en ℝ quan no es pot factorizar en expressions de menor grau en elements que siguen reals aixina com [2]
Trinomi de segon grau en una variable
[editar | editar còdic]En igualar a zero s'obté una equació de segon grau, la qual ya ho havien resolt els babilonios usant taules de quadrats i atres càlculs.cita requerida Com una funció representa en la geometria analítica, l'equació d'una paràbola, i esta té aplicacions en la física, en descriure la trayectòria d'un mòvil llançat; com també en el disseny dels fars d'un auto. El càlcul de l'àrea subtendida per un sector parabòlic, va ser realisat per Arquímedes en época anterior a l'era actual. Dit esforç són els inicis del càlcul integral, després repres/représ per Fermat, Newton i Leibniz, en l'época moderna.
Eixemples
[editar | editar còdic]Siga:
Ordenant segons les normes de l'àlgebra, de major a menor grau de , resulta que:
I podem donar-nos conte de:
Podem averiguar que és un TCP ya que complix en les normes:
Siga:
Ordenant respecte a la variable de major potència () tenim:
evaluant el trinomi, veem que:
i
per últim, veem que
Llavors, l'expressió és un trinomi quadrat perfecte.
Trinomi de grau parell d'una variable
[editar | editar còdic]estos trinomis són de la forma:
a on m, n, l són constants i p és un sancer positiu.
Eixemples
[editar | editar còdic]- , origina una equació anomenada bicuadrada
- un trinomi de duodècim grau[3]
Trinomis usuals
[editar | editar còdic]- que igualat a 0 , es coneix com l'equació general de segon grau en una variable
- si es fa igual a 0 origina la forma reduïda d'una equació de segon grau
- igualant a 0, origina l'equació cúbica reduïda d'una variable, a la que es pot aplicar la fòrmula de Cardano.[4]
- els seus zeros són les raïls cúbiques no reals d'1.[5]
- = . Els seus zeros són la raïls cúbiques no reals d'1 i -1, respectivament.
Aplicacions
[editar | editar còdic]- Els trinomis factorisables en binomis llineals s'usen en operacions en fraccions algebraiques i en calcular el MCM i MCD d'expressions algebraiques sanceres[6]
- En la descomposició en fraccions parcials, apareixen binomis llineals i trinomis quadràtics;
- Per eixemple [7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari visual de matemàtiques [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Matemàtiques universitàries de Britton i un atre
- ↑ Apareixen com el primer membre de la forma canònica de les equacions trinomias de grau parell.
- ↑ Nomenclatura que apareix en llibres d'Àlgebra superior
- ↑ Elements de Trigonometria de Bruño
- ↑ Vore Àlgebra d'Aurelio Baldor, vàries edicions
- ↑ N. Piskunov: Càlcul diferencial i integral tomoi I Editorial Mir Moscou (1983)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trinomio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.