Anar al contingut

Tripuhyita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tripuhyita

La tripuhyita o tripuhyíta és un mineral òxit de fòrmula química Fe3+Sb5+O4. Va ser descrit per volta primera en 1897 per E. Hussak i G. T. Prior quan va aparéixer en la mina Tripuhy (Mines Gerais, Brasil); denominat tripuhyita per dita localisació, inicialment se li va assignar la composició FeSb2O5.[1] Posteriorment, un mineral de composició FeSbO4 va ser descobert en Squaw Creek (Nou Mèxic, EE. UU.), rebent el nom de squawcreekita. No obstant, en última instància es va comprovar que abdós espècies eren el mateix mineral, per lo que en 2002 l'Associació Mineralógica Internacional va aprovar la redefinició de tripuhyita com FeSbO4, descartant el nom de squawcreekita.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]

La tripuhyita és un mineral translúcido de color groc verdoso, pardo negruzco o negre, que presenta lluentor apagada.[3] De durea entre 6 i 7 en l'escala de Mohs, la seua densitat és de 5,82 g/cm³.[3][4]

Cristaliza en el sistema tetragonal, classe ditetragonal dipiramidal. Té un contingut d'antimoni —expressat com Sb2O5— entorn al 68%, i de ferro —expressat com a Fe2O3— entre el 18% i el 28%; alumini i titani constituïxen les impurees més importants.[5] És membre del cridat «grup del rútil», òxits de fòrmula M4+O2 que cristalizan en el sistema tetragonal; ademés del rútil, atres membres coneguts d'este grup són pirolusita, cassiterita i plattnerita.[6]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La tripuhyita es presenta formant agregats que poden ser des de fibrosos fins a de gra fi. És un producte d'alteració d'estibina i pirita en la zona d'oxidació d'alguns depòsits hidrotermales d'antimoni. També pot tindre orige detrític.

Li la troba associada a lewisita, monazita, rútil, kyanita i magnetita (en la localitat tipo), aixina com a seleni, sofre, estibiconita, senarmontita, romeíta i mopungita.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1897).Mineralogical Magazine.11
    302-303.Consultat el 21 d'abril de 2018.
  2. (2003).Mineralogical Magazine.67(1)
    31-46.Consultat el 21 d'abril de 2018.
  3. 3,0 3,1 Tripuhyite mineral data (Webmineral).
  4. Tripuhyite (Mindat.org)
  5. 5,0 5,1 «Tripuhyite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2016. Consultat el 22 d'abril de 2018.
  6. Rutile group (Mindat.org)