TrueCrypt
TrueCrypt és una aplicació informàtica freeware discontinuada que servix para sifrar i ocultar senyes que l'usuari considere reservats amprant per a això diferents algoritmes de sifrat com AES, Serpent i Twofish o una combinació dels mateixos. Permet crear un volum virtual sifrat en un archiu de forma ràpida i transparent o sifrar una partició o una unitat extraíble sancera.[1]
Existixen versions per a sistemes operatius MacOS, Linux, MorphOS (baixe el nom Kryptos) i la majoria dels sistemes Microsoft Windows. TrueCrypt es distribuïx gratuïtament i el seu còdic font està disponible, encara que baixe una llicència restrictiva.
L'última versió completa és la 7.1a, publicada el 7 de febrer de 2012. El 28 de maig de 2014, el lloc oficial de TrueCrypt va anunciar que el proyecte deixaria de desenrollar-se i que el programa podria contindre fallos de seguritat, per lo que recomanava buscar solucions alternatives. Eixe mateix dia es va publicar la versió 7.2, la qual solament servix per a dessifrar archius sifrats en versions anteriors, pero carix de funcions per a realisar sifrat i no es corregiran possibles errors o problemes de seguritat que tinga.
Despuix de l'abandó per part dels seus creadors es va crear VeraCrypt la qual és un forcall del proyecte TrueCrypt que seguix activa.
Anunci del final de soport
[editar | editar còdic]El 28 de maig de 2014, el lloc oficial de TrueCrypt, va començar a redirigir el tràfic cap al domini de SourceForge, mostrant un mensage en el qual supostament el software conta en fallos de seguritat i mencionant que el desenroll del software va terminar en maig del 2014. En tal pàgina també donen un eixemple per a usar BitLocker Drive Encryption en Windows 8 i l'utilitat de discs de Mac OS X.
Operació
[editar | editar còdic]Sifrat de volum
[editar | editar còdic]Lo que fa TrueCrypt és crear un "volum secret", que consistix en un archiu que pot tindre qualsevol nom i que TrueCrypt pot montar com una unitat de disc, en la seua identificació respectiva, segons el sistema operatiu utilisat. El contingut d'eixe archiu té el seu propi sistema d'archius i tot lo necessari per a operar com una unitat comuna d'almagasenament. Lo que es grave en eixa unitat virtual se sifra usant la tecnologia i potència de sifrat que l'usuari elegixca. Quan es "monta" l'unitat a través de TrueCrypt, es demana la contrasenya que l'usuari va triar al moment de crear este archiu secret.
Keyfiles
[editar | editar còdic]En teoria, la contrasenya seria el punt dèbil del sistema, ya que els usuaris rara volta trien una contrasenya complexa i s'acontenten en paraules d'associació familiar. Per açò, ademés de la contrasenya està l'opció d'usar un keyfile, és dir seleccionar un dels mils d'archius que hi ha en l'equip com a segona contrasenya. Si archiu i password coincidixen, el volum es monta i queda disponible com una unitat de disc estàndar. És important tindre present que este archiu deu ser immutable. Si el seu contingut canvia, TrueCrypt no ho reconeixerà com el "archive clau" correcte i negarà l'accés al volum sifrat. És recomanable, per això, usar algun archiu que puga recuperar-se d'una atra font, com Internet. Una image o un archiu de música serien molt aptes. També se li pot demanar a TrueCrypt que genere un keyfile ad hoc, pero eixe té l'inconvenient de que és únic. Si es malogra i no hi ha còpia, no serà possible recuperar l'archiu sifrat.
Opcions d'almagasenament
[editar | editar còdic]És possible també gravar un respal de l'archiu (volum) sifrat en una atra part, per eixemple en un CD i deixar-ho en algun lloc segur. Encara que es destruïxca el computador original o siga furtat, l'archiu del disc de respal es pot montar perfectament en un atre equip que tinga TrueCrypt coneixent la contrasenya i l'archiu secret que servix com Keyfile, si és que es va triar esta modalitat. També és possible crear un "volum movedor" en tot lo necessari en el mateix disc de respal per a no perdre temps en cas d'emergència.
El tamany de l'archiu sifrat és definible per l'usuari. En últim cas es pot seccionar en algun programa archivador si és necessari.
El volum una volta montat, pot desmontar-se automàticament segons paràmetros que elegixca l'usuari. Per defecte es desmonta en tancar la sessió de treball (logout) en l'equip, pero és possible que es desmonte també en activar-se el salvapantallas, per eixemple, si es requerix una alta seguritat.
Este volum pot passar totalment inadvertit, ya que pot tindre el nom d'un archiu comú i que no cride l'atenció, per eixemple "discurs.avi" o "dump1.dat" o lo que s'estime adequat - pero encara es poden detectar en "TCHunt".[2]
Algoritmes de sifrat
[editar | editar còdic]TrueCrypt soporta els algoritmes de sifrat AES, Serpent i Twofish.[3]
Adicionalment soporta distintes combinacions dels algoritmes mencionats anteriorment:
- AES-Twofish
- AES-Twofish-Serpent
- Serpent-AES
- Serpent-Twofish-AES
- Twofish-Serpent.
Algoritmes de hash
[editar | editar còdic]TrueCrypt soporta RIPEMD-160, SHA-512 i WHIRLPOOL algoritmes de hash[1]
Nivells possibles de refús
[editar | editar còdic]És impossible identificar un volum TrueCrypt fins que este siga dessifrat. Per a dessifrar-ho, es precisa accedir a la contrasenya corresponent al volum. TrueCrypt soporta dos tipos possibles de refús, en cas que es force la revelació de la contrasenya.[2]
- Volums amagats (es té un volum TrueCrypt dins d'un atre volum TrueCrypt)
- Sistema operatiu amagat.
No obstant, a pesar d'això encara és possible determinar els volums de TrueCrypt utilisant "TCHunt"[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- VeraCrypt és un forcall del proyecte TrueCrypt
- FreeOTFE
- LUKS
- AxCrypt
- Sifrat negable
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «TrueCrypt» (en anglés). OpenCryptoAudit.
- ↑ 2,0 2,1 TCHunt - Quickly Search Drives For TrueCrypt Files
- ↑ Encryption Algorithms
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «TrueCrypt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.