VeraCrypt
VeraCrypt és una aplicació informàtica gratuïta (freeware), que servix per a realisar sifrat de disc, amprant per a això diferents algoritmes de sifrat com: AES, Serpent i Twofish, o una combinació dels mateixos. Permet crear un volum virtual sifrat en un archiu o en una partició o ben (en Windows) sifrar un dispositiu d'almagasenament sancer en autenticació prèvia a l'arrancada.
La seua primera versió estable es va llançar el 22 de juny de 2013.
Llicència
[editar | editar còdic]VeraCrypt és una forcall basada en el còdic font del software discontinuado TrueCrypt. Hereta de TrueCrypt no solament el còdic sino la llicència original (TrueCrypt 3.0), que mai va ser considerada lliure ni per la FSF ni per l'OSI.[1] El còdic desenrollat des de llavors pel nou equip sí es troba baix una llicència lliure Apache 2.0 pero, en posseir parts llicenciades[2] que no són lliures (les procedents de TrueCrypt), en el seu conjunt no es pot considerar software lliure (o «open source», d'acort a la definició de la OSI) sino solament freeware, pels mateixos motius que TrueCrypt. És també la raó per la qual no ho solen incloure algunes distribucions de Linux en els seus respectius repositoris oficials.
Esquema de sifrat
[editar | editar còdic]Algoritmes
[editar | editar còdic]Els sifrats individuals soportats per VeraCrypt inclouen AES, Serpent, Twofish, Camellia i Kuznyechik. El sifrat Magma va ser eliminat en la versió 1.19 en resposta a una auditoria de seguritat.[3]
Per a major seguritat, es dispon de dèu combinacions diferents d'algoritmes en cascada: AES-Twofish, AES-Twofish-Serpent, Camellia-Kuznyechik, Camellia-Serpent, Kuznyechik-AES, Kuznyechik-Serpent-Camellia, Kuznyechik-Twofish, Serpent-AES, Serpent-Twofish-AES, i Twofish-Serpent.[4] Les funcions hash criptográficas disponibles per al seu us en VeraCrypt són RIPEMD-160, SHA-256, SHA-512, Streebog i Whirlpool.[5]
Modos d'operació
[editar | editar còdic]VeraCrypt utilisa el modo d'operació XTS.[6]
Claus
[editar | editar còdic]La clau de la capçalera i la clau de la capçalera secundària (modo XTS) es generen usant PBKDF2 en una sal de 512 bits i 200 000 a 655 331 iteraciones usades per defecte (que podrien ser personalisades per l'usuari per a començar tan baixes com 2048), depenent de la funció hash subjacent usada.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [https://www.infoworld.com/article/2609745/open-source-software/truecrypt-or-false--would-be-open-source-project-must-clean-up-its-act.html Consultat l'11 de febrer de 2019
- ↑ https://www.veracrypt.fr/en/veracrypt%20License.html
- ↑ http://www.theregister.co.uk/2016/10/18/veracrypt_audit/ Consultat el 9 de giner de 2017
- ↑ https://veracrypt.codeplex.com/wikipage?title=Encryption%20Algorithms [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 9 de giner de 2017
- ↑ https://veracrypt.codeplex.com/wikipage?title=Hash%20Algorithms [2] archivat en Wayback Machine. Consultat el 9 de giner de 2017
- ↑ «Modos d'operació».
- ↑ «Derivació de la clau de capçalera, sal i reconte de iteraciones».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «VeraCrypt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.