Tsunami de Mar de l'Argent

El tsunami de Mar de l'Argent va ser un chicotet maremoto de possible orige meteorològic —meteotsunami— ocorregut en les costes de dit ciutat argentina el 21 de giner de 1954 ( anys

).

Descripció del succés

En les costes del mar argentina (en l'oceà Atlàntic sudoccidental) de la província de Buenos Aires —en el centre-este de l'Argentina— els tsunamis o terremots estan aparentment absents. D'allí que va causar gran alarma un succés ocorregut en la ciutat balnearia de Mar de l'Argent, en plena temporada turística estival, a les 11:05 del matí del dijous 21 de giner de 1954. En eixe moment, les plages de la ciutat estaven molt concorregudes de banyistes, els que es varen vore sorpresos per una enigmàtica i sorpressiva tríade de grans ones (separades entre sí per 5 segons), d'extraordinària altura i violència, que varen colpejar sobre la franja costera de 3500 metros entre Punta Iglésia i Plaja Chica. Especialment greu va ser el fenomen en les plages Popular i Brístol, caramullades per mils de turistes, ya que, en mig d'escenes de pànic, l'onage va agranar la vora, deixant més d'un centenar de persones en contusions; els qui estaven mullant-se els peus, d'un moment a un atre, es varen trobar que no feyen peu, lo que va redundar que degueren ser ateses onze persones en principi d'asfíxia per immersió, si ben l'acontenyiment no va deixar víctimes fatals. El nivell marí va pujar un metro en a penes 6 minuts fins que les ones varen aplegar a cobrir al Moll dels Peixcadors, per alguns minuts i varen alcançar el murallón del Bulevar Marítim. Després, les aigües varen tornar al seu nivell normal i va retornar la calma.

Hipòtesis sobre qué ho va provocar

Es va especular llarc temps sobre les possible causes de l'estrany fet hidrogràfic, totalment anormal en la regió. Les autoritats, de la Direcció general de Navegació i Hidrografia del Ministeri de Marina, varen negar que haguera segut un tsunami provocat per un terremot, ya que la zona afectada va ser molt chicoteta i no s'havia detectat algun sisme submarí (ni ensajos nuclears o caiguda d'un meteorit), inclinant-se en canvi per l'atribució de l'orige de l'event a una atípica convergència, en una mar molt tranquila, d'una série coincidente de chicotetes ones que varen unir forces en concórrer en ràpida successió.

64 anys despuix, els científics Rubén Alberto Medina, Walter C. Dragani i Roberto Antonio Violante varen realisar nous càlculs, els que els varen permetre concloure que lo ocorregut molt provablement es va deure a canvis en les ones de gravetat atmosfèriques, els que varen provocar un suau tsunami d'orige meteorològic i d'alcanç local o regional, en categoria 2, en una escala creixent que va de l'1 (molt suau) a 6 (desastrós). Este fenomen, en les magnituts que va presentar el cas en 1954, és d'ocurrència excepcional i impredictible. Solament en l'any 1945 havia ocorregut alguna cosa similar, pero de menor magnitut.

Estes ones, que solquen l'aire impulsades per la gravetat, fan que la pressió oscile entre 2 i 3 hectopascales en el transcurs d'un determinat temps, el que pot ser de 3 hores fins a uns pocs minuts. Si la seua direcció, velocitat de propagació, amplitut i periodicitat apleguen a certs valors, pot generar-se una resonància en la plataforma continental inferior lo que produiria un intens amplificament de l'ona oceànica, impactant dramàticament en la superfície oceànica, provocant meteotsunamis. Estes ones poden estar associades a sistemes frontals de tormenta, alguna cosa que havia ocorregut en la regió eixe dia.

Hipòtesis alternativa

El llicenciat en Geologia i doctor en Ciències Naturals Federico Illa, director de l'Institut de Geologia de Costes i del Cuaternario (depenent de l'Universitat Nacional de Mar de l'Argent i de la Comissió d'Investigacions Científiques de la Província de Buenos Aires) sosté una hipòtesis distinta com a causa de l'event: que el mateix va ocórrer com a resposta a una erupció volcànica submarina o a una esmonyida de grans masses de terra als fondos marins. El lloc a on creu que va poder haver ocorregut és la subantártica i deshabitada illa Bouvet, a mig camí entre Sudamérica, Àfrica i l'Antàrtida. En cotejar fotografies aérees preses en distintes dates, eixe territori insular va canviar el seu contorn per activitat volcànica, i el lapsus atribuït a eixa modificació comprén la data del succés de Mar de l'Argent. L'ona produïda hauria arrastrat cap a les costes de Buenos Aires a peixos de mar adins; eixe mateix 21 de giner de 1954 es varen peixcar en l'àrea notables taburons de més de 2 metros, mentres que al sendemà, un taburó blanc (espècie que no havia segut registrada en les aigües de la mar Argentina) va atacar a un banyiste en la ciutat de Miramar, a pocs quilómetros al sur de les plages marplatenses. El punt dèbil de la seua hipòtesis és lo molt local de l'àrea afectada, postulant-se que d'haver segut per causa d'un event en l'illa Bouvet, la franja suramericana impactada hauria segut molt més àmplia, alcançant especialment en la Patagonia argentina.