Turbera
Una turbera és un tipo de chapull àcit en el qual s'ha acumulat matèria orgànica en forma de turba. Les turberas són conques llacustres generalment d'orige glaciar que actualment estan repletes de material vegetal més o menys descompost i que coneixem com a turba d'aigua dolça.[1]
Les turberas s'originen quan el material orgànic depositat excedix al descompost en un estany o pantà. D'esta manera l'estany o pantà pot terminar per reblir-se de material orgànic, i parts considerables de la turbera perden contacte en l'aigua dels alvertents i l'aigua subterrànea, per lo que passen a abastir-se principalment d'aigua de pluja, lo que equival a un règim ombrotrófico per a l'ecosistema. Quan açò ocorre es veuen favorides espècies com els verdets del gènero Sphagnum, que sobreviuen en aigües de pocs nutrients. L'acumulació de turba depén dels següents factors: productivitat, acidea, espècies que habiten el lloc i decaiguda aeròbica anaeròbic.[2]
En les turberas se solen trobar dos estrats: el acrotelmo, una zona óxica superficial; i el catotelmo, una anóxica baix del acrotelmo.[3] El nivell de la taula d'aigua fluctua dins del acrotelmo, per lo que ací ocorre la major part de la decaiguda aeròbica. El catotelmo, en canvi, està permanentment baix el nivell freàtic, i ací ocorre solament una decaiguda parcial del material orgànic per part de bactèries anaeròbiques. La decaiguda en el acrotelmo produïx principalment diòxit de carbono (CO2), mentres que en el catotelmo es produïx CO2 i metà (CH4), encara que partix del metà decau en CO2 quan pansa pel acrotelmo.[3]
Distribució i extensió
[editar | editar còdic]Les turberas estan àmpliament distribuïts en climes frets i templats, principalment en ecosistemes boreals en l'hemisferi nort. El chapull més gran del món són les turberas de les terres baixes occidentals de Siberia en Rússia, que cobrixen més d'un milló de quilómetros quadrats.[4] Atres grans turberas també es troben en Amèrica del Nort, particularment en les terres baixes de la baïa d'Hudson i en la conca del riu Mackenzie.[4] Són menys comuns en l'hemisferi sur, sent els més grans els páramo de Magallanes, que comprenen uns 44.000 quilómetros quadrats en el sur d'Amèrica del Sur. Els pantans de Sphagnum estaven molt estesos en el nort d'Europa[5] pero a sovint s'han netejat i drenado per a l'agricultura. Un artícul dirigit per Graeme T. Swindles en 2019 va mostrar que les turberas en tota Europa s'han secat ràpidament en els últims sigles pels impactes humans, inclós el drenage, el tall i la crema de turba.[6] Una expedició de 2014 que va eixir del llogaret d'Itanga, República del Congo, va descobrir una turbera «tan gran com Anglaterra» que s'estén fins a la veïna República Democràtica del Congo.
Definició
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que ocorre en tots els chapulls, és difícil definir de forma rígida les turberas per una série de raons, entre les que s'inclouen les variacions entre turberas, la naturalea intermija dels chapulls com a ecosistemes intermijos entre terrestres i aquàtics, i les distintes definicions entre els sistemes de classificació de chapulls.[7][8] No obstant, hi ha característiques comunes a totes les turberas que proporcionen una definició àmplia:
- La turba està present, normalment en una gruixa superior a 30 cm.
- El chapull rep la major part de l'aigua i els nutrients de les precipitacions (ombrotrófico) en lloc de les aigües superficials o subterrànees (minerotrófico).
- El chapull és pobre en nutrients (oligotrófico).
- El chapull és fortament àcit (les turberas propenques a zones costeres poden ser menys àcides pel aerosol marí).
Com tots els pantans tenen turba, són un tipo de turbera. Com a ecosistema productor de turba, també es classifiquen com turberas, junt en els marjals. Els pantans es diferencien de les turberas en que els pantans reben aigua i nutrients d'aigües superficials o subterrànees riques en minerals, mentres que les turberas reben aigua i nutrients de les precipitacions. Degut a que els pantans reben aigua rica en minerals, tendixen a ser de llaugerament àcits a llaugerament bàsics, mentres que les turberas són sempre àcides perque les precipitacions són pobres en minerals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 21 de novembre de 2017.
- ↑ Keddy, P. A.. Wetland Ecology: Principles and Conservation, 2nd edició, Cambridge University Press. ISBN 978-0521739672.
- ↑ 3,0 3,1 Malin Klarqvist, Peat Growth and Carbon Accumulation Rates during the Holocena in Boreal Mires, Swedish University of Agricultural Sciences, 2001, Umeå.
- ↑ 4,0 4,1 The World's Largest Wetlands: Ecology and Conservation, Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 9780521834049.
- ↑ Adamovich, Alexander. «Country Pasture/Forage Resource Profiles: Latvia». Food and Agriculture Organization of the United Nations.
- ↑ «Widespread drying of European peatlands in recent centuries».Nature Geoscience.12(11)
- 922–928.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/s41561-019-0462-z. Alt URL
- ↑ Mitsch, William J.. Wetlands, James G. Gosselink, 4th edició, Hoboken, N. J.: Wiley. OCLC 78893363. ISBN 978-0-471-69967-5.
- ↑ Keddy, Paul A.. Ecologia dels chapulls: principis i conservació, 2nd edició, Cambridge: Cambridge University Press. OCLC 801405617. ISBN 978-1-139-22365-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turbera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.