Anar al contingut

Turisme en Palestina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monasteri ortodox de Mar Saba, a les afores de Belén

El turisme en Palestina engloba el turisme en Jerusalem Este, Cisjordània i la Franja de Gaza. En 2016, més de dos millons de turistes varen visitar Cisjordània durant el primer semestre de l'any, dels quals 952.000 eren turistes estrangers i 1.120.000 varen correspondre al turisme nacional.[1] La situació del turisme en Palestina va millorar notablement en 2017, i un informe de l'Organisació Mundial del Turisme de l'ONU coloca a Palestina com el país a on més va créixer el turisme a nivell mundial durant el primer semestre de 2017.[2][3] Les sifres de 2018 varen seguir creixent i varen superar els 2,8 millons de visitants, centrant-se en ciutats com Hebrón, Belén, Jericó i Ramala.[4] En l'actualitat hi ha uns 250 hotels en Palestina en unes 10.100 habitacions disponibles, aixina com gran cantitat de hostals i pensions.[5] Les principals guies de viage afirmen que "Cisjordània no és el lloc més accessible al que viajar pero l'esforç es veu àmpliament recompensat."[6]

Història

[editar | editar còdic]

L'indústria turística de Cisjordània es va vindre avall despuix de la Guerra dels Sis Dies de 1967 i la consegüent ocupació israelita del territori, encara que va començar a recuperar-se en els anys noranta, especialment a raïl dels Acorts d'Oslo.[7] La Segona Intifada (2000-2006), va supondre un decliu del 90% en l'indústria del turisme, encara que des de llavors s'ha anat recuperant parcialment i en 4,6 millons de persones varen visitar Palestina en 2010, 2,2 millons d'ells des de l'estranger.[8]


El turisme entre Egipte i la Franja de Gaza va estar relativament active abans de la guerra de 1967, i la ciutat de Gaza era un important destí turístic que incloïa hotels en cassinos. No obstant, pocs turistes han visitat la ciutat despuix de la guerra.[9] Una recessió econòmica en Israel a mitan dels huitanta va tornar a reduir el turisme en Gaza fins a deixar-ho pràcticament a zero.[10]

Abans de la Segona Intifada, els turistes podien accedir a Gaza ben prenent un taxi a través del pas de Erez o be a través d'un vol cap al Aeroport Internacional de Gaza. No obstant, Israel va bombardejar l'aeroport en 2001 i va destruir els accessos en 2002, moment des del que va deixar d'estar en funcionament. Existix una chicoteta pista prop del campament de refugiats de Jan Yunis, pero a dia de hui no és accessible pel bloqueig israelita. Entre les atraccions turístiques de la ciutat de Gaza destacaven el bazar de la Plaça Palestina i la zona de plaja, que tenia hotels, restaurants i una llonja.[11] Tant àrap-israelites com a judeus visitaven les plages de Gaza i els seus populars clubs.[12]

En 2010, 4,6 millons de persones varen visitar el territori del Estat de Palestina, lo que va supondre un important creiximent sobre els 2,6 millons de visitants en 2009. De la sifra de 2010, 2,2 millons eren turistes estrangers mentres que 2,7 millons eren visitants locals.[8] No obstant, el número de visites internacionals és enganyós, ya que la majoria d'elles varen passar solament unes hores o varen estar en Palestina com a part d'una excursió d'un sol dia.[5] Encara que en el passat el gros dels turistes es podien enquadrar dins del sector del turisme religiós (el percentage va aplegar a ser del 96%), les tendències han canviat en els últims anys en nous sectors com el turisme cultural (en el Hotel Walled Off com el més modern referent), el turisme històric o el turisme rural i de senderisme.[5]

Situació actual

[editar | editar còdic]
Basílica de la Natividad, en Belén
Entrada al jaciment de Tell Balata, en 5.500 anys d'antiguetat, en els suburbis de Nablus.

El turisme en Palestina està creixent actualment a un ritme accelerat. En 2018, una sifra récort de 2,8 millons de visitants varen viajar a Palestina, en un creiximent especialment agudisat en ciutats com Hebrón, Ramala, Jericó o Belén.[4]

Segons un informe de l'Organisació Mundial del Turisme sobre el primer semestre de 2017, Palestina va ser el país a on més va créixer el número de turistes internacionals a nivell mundial, en un creiximent del 57,8% sobre el mateix periodo de l'any anterior. El periòdic anglés The Telegraph atribuïx part de dit increment a l'inauguració en Belén del Hotel Walled Off, del famós grafitero Banksy, no tant pel turisme que haja atret directament sino per haver aumentat el coneiximent i la curiositat per Palestina en occident.[2] El diari israelita Haaretz afig com a explicació la busca de nous destins turístics poc convencionals.[3]


El 27 de setembre de 2016, l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina i el Ministeri de Turisme i Antiguetats de Palestina varen publicar les sifres del primer semestre de dit any concernents al turisme en Cisjordània. Segons dit informe, 2,07 millons de turistes varen visitar les atraccions turístiques o recreatives de Cisjordània durant el primer semestre de l'any.[1] Dita sifra es pot dividir entre uns 952.000 turistes estrangers i 1.120.000 turistes locals, lo que supon un descens del 5% i del 32% respectivament comparat en el primer semestre de 2015. Els principals destins turístics dels visitants estrangers varen ser la Governació de Jericó (32% del total) i la de Belén (29%), seguides per les de Yenín (16%) i Nablus (14%).[1]

Monasteri de Sant Jorge de Coziba, en la Cisjordània central

Sobre l'orige dels turistes estrangers, més de la mitat d'ells provenien d'Israel (54%, unes 514.000 visites), seguit dels Estats Units (7%, unes 66.000 visites), Rússia (6%, 57.000 visites), Índia (3%, 24.000 visites), Polònia i Romania (2%, unes 23.000 visites de cada u). El restant d'orígens sumaven un total de 245.000 visites i suponien un 26% del total.[1]

Monasteri de Sant Teodosio, a l'est de Belén

Sobre les pernoctacions en hotels de Cisjordània, uns 194.000 hostes es varen estajar un total de 605.000 nits en hotels cisjordano, lo que va supondre un descens del 20% sobre les sifres del mateix semestre de l'any 2015. La majoria dels hostes provenien de l'Unió Europea (56.557), de països asiàtics (37.211) i d'Israel i la pròpia Palestina (26.382 i 21.991, respectivament).[1]

Mesquita del-Aqsa, en Jerusalem Este

L'activitat econòmica relacionada en el turisme va supondre en 2014 uns ingressos de 603,2 millons de dólars, la major part d'ella provinent de restaurants i hotels (un 38% i un 22% del total, respectivament).[1]

L'indústria del turisme en Palestina donava treball en 2015 a un total de 21.707 persones, més de la mitat de les quals estaven amprades en restaurants (11.726), mentres que atres 2.387 es dedicaven a la venda de refrescs, 2.263 treballaven en hotels i atres negocis d'estage, i 1.462 ho feyen en empreses relacionades en l'oci i les activitats recreatives.[13]


A dia de hui, aproximadament dos terços de les visites turístiques a Palestina són realisades per creents cristians, en la seua majoria provinents de Norteamérica i Europa. Estos peregrins de el XXI solen visitar importants llocs d'interés religiós i turístic relacionats en el història bíblica. Moltes d'estes visites religioses tradicionals estan escomençant a incloure reunions en cristians palestins per a conseguir una interacció personal entre visitants i habitants locals. Molts dels turistes en la zona afirmen que els suposts problemes de seguritat estan sobrevalorados. El Departament d'Estat dels Estats Units apunta que "més de tres millons de ciutadans estrangers, incloent centenars de mils de ciutadans nortamericans, visiten anualment i d'una manera segura Israel i Cisjordània per a estudiar i fer turisme o negocis."[14] Hi ha numeroses activitats d'excursionisme en Cisjordània, i recentment va aparéixer un programa de televisió d'un famós chef en que es narrava la seua visita a Israel, Cisjordània i Gaza.[15][16]

Un número creixent de turistes visita els llocs sagrats clàssics pero allarguen posteriorment els seus viages per a deprendre sobre la cultura palestina, el història bíblica i determinats assunts socials. Una série d'organisacions pacifistes locals i internacionals oferixen als visitants els punts de vista dels palestins, tant cristians com a musulmans, i dels judeus que viuen en els assentaments israelites. Entre els grups que oferixen este tipo d'experiència destaquen el Presbyterian Peacemaking Program i el Friends of Sabeel North America.[17][18] Unes atres de les experiències oferides són colaborar en els agricultors locals en la collita de l'oliva o treballar com a observadors neutrals per a controlar i registrar qualsevol tipo d'acontenyiments rellevants dins d'un intent de mantindre la pau entre els colon israelites i els habitants palestins locals.[19][20] Una guia afirma que "participar com a voluntari en Palestina pot ser una experiència sumament enriquecedora i es dispon d'oportunitats per a treballar en diversos camps, com a salut, cultura, comerç just, agricultura, joventut i dònes".[21]


l'Autoritat Nacional Palestina i el Ministeri de Turisme israelita han intentat treballar junts el sector turisme dels territoris ocupats a través d'un Comité Conjunt.[22] Recentment, no obstant, la cooperació necessària per a proporcionar un accés comú per a turistes estrangers a abdós països no ha tingut èxit per diverses raons. Israel controla el moviment de turistes en Cisjordània.[23] Ni les empreses de transport ni els guies turístics palestins poden entrar en Israel des de l'any 2000, i en 2009 el ministeri de turisme d'Israel va eliminar per complet dels seus materials tota referència a Cisjordània i a qualsevol atra zona palestina. L'exministre de Turisme de l'Autoritat Nacional Palestí, Kholoud Diibes, ha comentat al respecte que "Israel recapta el 90% dels ingressos relacionats en els peregrins (turisme religiós)".[24] El turisme estranger a Palestina es llimita a Jerusalem Este i Cisjordània des de que en agost de 2013 es va tancar de manera indefinida el pas de Rafah entre Egipte i la Franja de Gaza. En la pràctica, des de 2005 no existix a penes fluix de turistes cap a la Franja de Gaza pel bloqueig militar israelita per terra, mar i aire.[25]

Ruïnes del Palau de Hisham, al nort de Jericó

En 2013, la ministra palestina de turisme Rula Ma'ai'a va afirmar que el seu govern aspira a incrementar les visites internacionals a Palestina, pero que l'ocupació israelita és el principal factor que impedix que el sector turisme es convertixca en una important font d'ingressos per als palestins. Més d'un milló de turistes varen visitar la Basílica de la Natividad en Belén en 2013, pero ya que Israel controla tots els accessos a Cisjordània, varen aplegar ya en guies o companyies de viages israelites, privant a les empreses palestines de la possibilitat d'oferir estos servicis.[26] El turisme en Palestina es concentra en llocs d'especial interés històric i religiós, sobretot en Jerusalem Este, Belén i Jericó.[7] De fet, l'economia de Jericó està especialment lligada al turisme. En 2007 va haver més de 300.000 hostes en hotels palestins, la mitat d'ells en Jerusalem Este.[27] Una série de ONGs, entre les que destaca el Alternative Tourism Group, tracten de promoure el turisme en Cisjordània.[23]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Oficina Central d'Estadístiques de Palestina. «More than 2 Million Visits to Tourist Sites in the West Bank in the First Half of 2016» (en inglés).
  2. ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 9 d'agost de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[2]». Consultat el 9 d'agost de 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 «[3]». Consultat el 8 de decembre de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «[4]». Consultat el 8 de decembre de 2018.
  6. ↑ Israel and the Palestinian Territories. Pág. 254. Lonely Planet Publications. 2012
  7. ↑ 7,0 7,1 (2004) «Palestinian autonomous areas», Europa World Year Book 2, Taylor & Francis Group, p. 3327.
  8. ↑ 8,0 8,1 M'aan. PCBS: Marked increase in West Bank tourism in 2010, M'aan. Recuperate le 10 d'octubre de 2012.
  9. ↑ UPI. Feeling Of Resort Now Gone From Gaza Strip, Palm Beach Daily News. Recuperate le 5 de juliol de 2010.
  10. ↑ Abed, George T. (1988). The Palestinian economy: studies in development under prolonged occupation, Routledge, p. 113. ISBN 0-415-00471-3.
  11. ↑ Winter, Dave (1999). «Gaza Strip», Israel handbook: with the Palestinian Authority areas, Footprint Travel Guides. ISBN 1-900949-48-2.
  12. ↑ Peraino, Kevin (26 de setembre de 2005). On The Beach, Newsweek. Recuperate le 5 de juliol de 2010.
  13. ↑ Oficina Central d'Estadístiques de Palestina. «Number of Employed Persons and Compensation and Payments in kind and Other in the Tourism Enterprises in Palestine by Tourism Activity, 2015» (en inglés). Consultat el 2 de juliol de 2017.
  14. ↑ U.S. Dept. of State(June 2013) International Travel Information: Israel, the West Bank, and Gaza «Archived copy». Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2013. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
  15. ↑ Szepesi, Stefan(2012) Walking Palestine- 25 Journeys into the West Bank.
  16. ↑ Anthony Bourdain :Parts Unknown.
  17. ↑ ___protected_title_3___. www.pcusa.org/mosaicofpeace
  18. ↑ ___protected_title_4___
  19. ↑ http://www.ifpb.org/ Interfaith Peace-Builders
  20. ↑ ___protected_title_5___. https://archive.today/20131010054234/http://www.cpt.org/participate/delegation
  21. ↑ Irving, Sarah (2011). Palestine, Chalfont St. Peter, Bucks SL9 9RZ, UK: Bradt Travel Guides Ltd, UK, pp. 62–66. ISBN 978 1 84162 367 2.
  22. ↑ Enz, Cathy A. (2009). Hospitality Strategic Management: Concepts and Cases, 2 edició, John Wiley and Sons, p. 273. ISBN 0-470-08359-X.
  23. ↑ 23,0 23,1 Kaufman, David. In the West Bank, Politics and Tourism Remain Bound Together Inextricably, New York Claves. Recuperate le 2 de juliol de 2010.
  24. ↑ Purkiss, Jessica. «Tourism as a tool to erase Palestinian identity». http://www.middleeastmonitor.org.uk.+Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2014. Consultat el 23 de juny de 2017.
  25. ↑ «[5]». Consultat el 23 de juny de 2017 (en Inglés).
  26. ↑ Oficina Central d'Estadístiques de Palestina. «Special Statistical Bulletin On The 66th Anniversary Of The Palestinian Nakba» (en inglés). Consultat el 2 de juliol de 2017.
  27. ↑ Ferziger, Jonathan (15 de maig de 2008). "Palestinians Pitch Holy Land Holidays as Rockets Sail". Bloomberg. Consultat el 23 de juny de 2017


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Turisme_en_Palestina&oldid=885339»