Tell Balata

Tell Balata

Tell Balata (àrap تل بلاطة) és un jaciment arqueològic d'una antiga ciutat cananea-israelita ubicat en Cisjordània, Palestina. L'àrea residencial de Balata, un suburbi de la ciutat de Nablus, s'estén sobre aproximadament un terç del tell i aguaita a una vasta planura cap a l'est. El poble palestí de Salim (el bíblic Salem) es troba a 4,5 quilómetros a l'est.

El jaciment va ser llistat per l'UNESCO com a part de l'Inventari de Patrimoni Cultural i Natural de Potencial Valor Excepcional Universal en Palestina. La ciutat va estar habitada de manera intermitent durant uns 4.000 anys i els experts calculen que les torres i edificis del jaciment tenen a lo manco 5.500 anys, datant del Calcolítico i de l'Edat del Bronze. Diverses fonts l'associen en el històrica capital israelita de Siquem.

Denominació actual

Tell és la paraula àrap i hebrea per a denominar a un montícul baix el que es troba un jaciment arqueològic. Balata és el nom d'un antic llogaret àrap ubicada sobre el tell, aixina com del propenc campament de refugiats palestins de Balata, establit en 1950. Els habitants locals han mantingut el nom i ho han seguit usant tant per al poble com per al tossal (i per al campament de refugiats posteriorment).

Hi ha una teoria que afirma que balata deriva de la paraula aramea Balut, que significa bellota; una atra teoria sosté que és una derivació d'época bizantina de la paraula grega platanos, que significa terebinto, un tipo d'arbre que creixia al voltant del manantial de Balata. La comunitat samaritana local ha conegut tradicionalment el lloc com 'El Roure Sant' o 'L'Arbre de la Gràcia'.

Història

Encara que s'han trobat restants que indiquen que la zona es trobava habitada ya durant l'Edat del Coure, fa uns 6.000 anys, la ciutat pròpiament dita es va construir entorn al segon mileni abans de Crist, entre els anys 1.700 i 1.200 a. C. La ciutat apareix citada tant en els texts d'Ebla, del tercer mileni abans de Crist, com en fonts egipcíaques i en la Bíblia. Es creu que va ser un important eix de comunicacions per la seua ubicació en l'extrem oriental del pas entre els monts Guerizín i Ebal, aguaitant-se a la planura de Askar. Les proves arqueològiques indiquen que la ciutat no es va mantindre habitada de manera ininterrompuda, sino que va haver quatre periodos principals d'assentamentː una primera fase durant el Calcolítico (4.000-3.500 a. C.), un segon periodo durant l'Edat del Bronze (en la que es va crear la ciutat fortificada), una tercera durant l'Edat del Ferro (de la que daten les cases) i una quarta corresponent al periodo helenístico. La ciutat helenística va ser fundada a finals de el IV i s'estenia sobre una superfície de 6 hectàrees. Les estructures trobades contenen evidències de haver sofrit un dany considerable entorn a l'any 190 a. C., lo que s'atribuïx a la conquista de Palestina per part d'Antíoco III el Gran, despuix de lo que la ciutat va quedar finalment destruïda. Despuix del periodo helenístico, la població es va traslladar cap a l'oest de Tell Balata, a la ciutat romana de Flavia Neapolia (Nablus).

Associació en l'antic Siquem

Josué dirigint-se als israelitas en Siquem (obra de Rafael)

Tell Balata s'ha associat tradicionalment en la bíblica ciutat samaritana de Siquem, de la que Flavio Josefo va dir que havia segut destruïda per Juan Hicarno I, basant-se proves circunstanciales com la seua localisació i l'existència d'evidències de que va estar habitada durant l'Edat del Bronze tardana i la primerenca Edat del Ferro. Tell Balata es troba en un pas de montanya ubicat entre el Mont Guerizín i el Mont Ebal, lo que casa be en la descripció geogràfica de Siquem proporcionada per la Bíblia. No s'ha trobat cap inscripció in situ que recolze esta conclusió, i atres llocs també han segut identificats com les possibles ubicacions del bíblic Siquem. Per eixemple, Y. Magen coloca la ciutat en un lloc propenc, en el Mont Guerizín, en una àrea que s'estén per unes 30 hectàrees.

Bibliografia

• Becking, Bob (2001). Bob Becking, ed. Only one god?: monotheism in ancient Israel and the veneration of the goddess Asherah (Ed. Ilustrada). Continuum International Publishing Group. ISBN 9781841271996.
• Robert J. Bull, A Note on Theodotus' Description of Shechem, The Harvard Theological Review, vol. 60, no. 2, pp. 221–227, 1967
• Edward F. Campbell Jr, Shechem II: Portrait of a Hill Country Val: The Shechem Regional Survey, American Schools of Oriental Research, 1991, ISBN 1-55540-639-4

• Cole, Donen P.ː Shechem 1: The Middle Bronze IIB Pottery, Eisenbrauns, 1984, ISBN 0-89757-206-8
• Crown, Alan David; Pummer, Reinhard; Tal, Abraham (1993). Alan David Crown, Reinhard Pummer, Abraham Tal, eds. A companion to Samaritan studies. Mohr Siebeck. ISBN 9783161456664.
• De Vaux, Roland (1997). Ancient Israel: its life and institutions. John McHugh (trans.). Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802842787.
• William G. Dever, The MB IIC Stratification in the Northwest Gate Area At Shechem, Bulletin of the American Schools of Oriental Research, no. 216, pp. 31–52, 1974
• Isaac, Benjamin H. (1998). The Near East under Roman rule: selected papers (Ed. Ilustrada). BRILL. ISBN 9789004107366.
• Kalai, Zekharyah; Gālîl, Gēršôn; Weinfeld, Moshe, eds. (2000). Studies in historical geography and biblical historiography: presented to Zechariah Kallai (Ed. Ilustrada). BRILL. ISBN 9789004116085.
• Killebrew, Ann E. (2005). Biblical peoples and ethnicity: an archaeological study of Egyptians, Canaanites, Philistines, and early Israel, 1300-1100 B.C.E (Ed. Ilustrada). Society of Biblical Literature. ISBN 9781589830974.
• Siegfried H. Horn, Scarabs and Scarab Impressions from Shechem-II, Journal of Near Eastern Studies, Vol. 25, No. 1, pp. 48–56, 1966
• Nancy Lapp, The Stratum V Pottery from Balâtah (Shechem), Bulletin of the American Schools of Oriental Research, no. 257, pp. 19–43, 1985
• Nancy Lapp, Shechem IV: The Persian-Hellenistic Pottery of Shechem/Tell Balatah, American Schools of Oriental Research, 2008, ISBN 978-0-89757-079-4
• Nancy Lapp, Pottery from Some Hellenistic Loci at Balâtah (Shechem), Bulletin of the American Schools of Oriental Research, no. 175, pp. 14–26, 1964
• Levy, Thomas (1998). Thomas Levy, ed. The archaeology of society in the Holy Land (Segona Edició Ilustrada). Continuum International Publishing Group. ISBN 9780826469960.
• Mazar, Benjamin; Aḥituv, Shmuel (1992). Shmuel Aḥituv, ed. Biblical Israel: state and people (Ed. Ilustrada). Magnes Press, Hebrew University. ISBN 9789652237972.
• Pfeiffer, Charles F., ed. (1966). The Biblical world: a dictionary of Biblical archaeology (Ed. Ilustrada). Baker Book House. ISBN 9780801069154.
• Rast, Walter E. (1992). Through the ages in Palestinian archaeology: An Introductory Handbook (Ed. Ilustrada). Continuum International Publishing Group. ISBN 9781563380556.

• Shatzman, Israel (1991). The armies of the Hasmonaeans and Herod: from Hellenistic to Roman frameworks. Mohr Siebeck. ISBN 9783161456176.
• Silberman, Neil Asher (1998). Lynn Meskell, ed. Archaeology under fire: nationalism, politics and heritage in the Eastern Mediterranean and Middle East (Ed. ilustrada). Routledge. ISBN 9780415196550.
• Lawrence E. Toombs, The Stratification of Tell Balâtah (Shechem), Bulletin of the American Schools of Oriental Research, no. 223, pp. 57–59, 1976
• David Ussishkin, Notes on the Fortifications of the Middle Bronze II Period at Jericho and Shechem, Bulletin of the American Schools of Oriental Research, n.º 276, pp. 29–53, 1989.
• G. Ernest Wright, Selected Seals from the Excavations at Balâtah (Shechem), Bulletin of the American Schools of Oriental Research, n.º 167, pp. 5–13, 1962.
• G. R. H. Wright, The Architectural Recording of the Shechem Excavation, The Biblical Archaeologist, vol. 23, n.º 4, pp. 120–126, 1960.