Mont Ebal
El mont Ebal (en àrap: جبل عيبال Jabal ‘Aybāl; en hebreu: הר עיבל Har ‘Eival) és una de les dos montanyes en els voltants de la ciutat palestina de Nablus, en Cisjordània, i que forma el costat nort de la vall de Nablus en la que es troba. El costat sur està format pel mont Guerizín.[1]
La montanya és un dels picos més alts de Palestina, i s'eleva a 940 metros sobre el nivell de la mar, uns 59 metros més alt que el Mont Guerizín.[2] El mont Ebal té aproximadament 18 quilómetros quadrats de superfície i es compon principalment de pedra calcàrea.[3] Les ales de la montanya contenen vàries grans cavernes que provablement varen anar originalment pedreres, i en la base de la seua ala nort es troben vàries tombes.
Relat bíblic
[editar | editar còdic]Abans de l'entrada dels israelitas a la Terra Promesa, en Deuteronomio 11:29 es registra l'instrucció de Moisés:
En el text masorético i la versió de la Septuaginta del Deuteronomio 27, es dona l'instrucció de construir un altar en el Mont Ebal, construït en pedres naturals (en lloc de tallades en instruments de ferro), per a colocar pedres allí i revocar-les en calç,[4] per a fer ofrenes de pau sobre l'altar, menjar allí, i escriure clarament les paraules d'esta llei en la pedra.[5] Segons el Pentateuco samaritano i un fragment de Qumrán, esta instrucció en realitat es referix al mont Guerizín, que els samaritanos veuen com un lloc sagrat.[6][7] Alguns erudits creuen que la versió samaritana és provablement més precisa a este respecto, els compiladors del text masorético i els autors de la Septuaginta provablement estiguen biaixats contra els samaritanos.[6] Un treball recent sobre els rolls de la mar Morta respalen la precisió de la designació del Pentateuco Samaritano del Mont Guerizín en lloc del Mont Ebal com el lloc sagrat.[8]
Una instrucció immediatament posterior a esta, ordena que, una volta fet açò, els israelitas es dividixquen en dos grups, un per a permanéixer en el mont Ebal i pronunciar maldicióés, mentres que l'atre vaja al mont Guerizín i pronunciar bendicions.[9] Les tribus de Simeón, Leví, Judá, Isacar, José i Rebuig serien enviades a Guerizín, mentres que les de Rubén, Gad, Aser, Zabulón, Donen i Neftalí, permaneixerien en Ebal.[9] No es coneixia cap intent d'explicar esta divisió de tribus ya siga per la seua etnologia bíblica o per la seua distribució geogràfica i ha segut generalment acceptat en els círculs acadèmics.[6] Més recentment, no obstant, alguns erudits han argumentat que les tribus es varen dividir de la manera més equitativa possible donats les senyes del cens de població que figuren en el Llibre dels Números. Específicament, la divisió que es troba en el Deuteronomio és la més igualitaria de 462 possibles divisions.[10][11]
El text continua enumerant dotze maldiccions, que devien ser pronunciades pel sacerdoci levita i respostes pel poble en Amén.[12] Estes maldiccions s'assemblen molt a les lleis (per eixemple, "malaït siga el que elimine el mojón del seu veí)", i no van seguides d'una llista de bendicions descrites en un marc llitúrgic similar. Els erudits pensen que és més provable que representen lo que estava escrit en les pedres, i que la llista posterior de sis bendicions explícites,[13] sis maldiccions explícites que casi es corresponen,[14] que estaven originalment en esta posició en el text.[6] Es considera que la posició actual d'estes bendicions i maldiccions explícites, dins d'una narrativa més àmplia de promesa i una narrativa molt més àmplia d'amenaça (respectivament), va ser una decisió editorial per a la segona versió posterior a l'exili del Deuteronomio (Dtr2), per a reflectir la cosmovisión del deuteronomista en acabant de que ocorreguera l'exili babilònic.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://biblicalstudies.info/top10/ebal-from-east-tb.gif
- ↑ Matthew Sturgis, It aint necessarily baix, ISBN 0-7472-4510-X
- ↑ Cheyne and Black, Encyclopedia Biblica
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Peake's Commentary on the Bible
- ↑ Ulrich, Eugene (20 de maig de 2015). The Dead Siga Scrolls and the Developmental Composition of the Bible (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-29603-9.
- ↑ Charlesworth, James H. "The Discovery of an Unknown Dead Siga Scroll: The Original Text of Deuteronomy 27?" [1] archivat en Wayback Machine. OWU Magazine. 16 de juliol de 2012.
- ↑ 9,0 9,1 Plantilla:Bíblia
- ↑ Christensen, Duane. Deuteronomy 21:10–34:12, Volume 6B.
- ↑ (1992).Tradition.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Ebal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.