Ulrich Beck

Archiu:Beck-St-Gallen-Symposium.png

Ulrich Beck

Ulrich Beck (Słupsk, Pomerania, 15 de maig de 1944-Munich, Baviera, 1 de giner de 2015) va ser un sociòlec alemà, professor de la Universitat de Munich i de la London School of Economics.

Va estudiar aspectes com la modernisació, els problemes ecològics, la individualisació i la globalisació. En els últims temps es va embarcar també en l'exploració de les condicions canviants del treball en un món de creixent capitalisme global, de pèrdua de poder dels sindicats i d'flexibilización dels processos del treball, una teoria arrelada en el concepte de cosmopolitisme. També va contribuir en nous conceptes a la sociologia alemana, incloent la cridada «societat del risc» i la «modernitat reflexiva».

Pensament

Es pot vore cóm a lo llarc de les seues obres Beck se situa en una posició crítica, enfrontant-se a les corrents del postmodernismo. D'esta manera, i junt en Giddens, Bauman i Scott Lash, defén la sociologia reflexiva, per a no abandonar l'anàlisis crític front als problemes actuals. Beck s'acosta als problemes de la nova societat, que no són els mateixos que descrivia la sociologia de les societats precedents, i troba una font d'incertitut, inseguritat i riscs. La societat postmoderna assumix una càrrega de risc en la seua pròpia identitat que tanca una greu contradicció: el perill de supervivència de l'espècie. La ‘rendabilitat’ del sistema corre el risc de l'incertitut; no partix de l'assunció de la seguritat i d'un escenari sostenible en térmens ecològics, sino que coneix que existixen màrgens de perillositat per a l'espècie la cobertura de la qual no és, paradòxicament, prioritària en un sistema guiat per l'obtenció de beneficis i una representació retòrica de la racionalitat que oculta la racionalitat. Els mijos de comunicació tenen un paper molt important en la representació dels riscs i la busca de solucions, aumentant el poder i el control social. El pensament de Beck està marcat per les constants d'una societat somesa a forts riscs i a processos d'individualisació. Per a ell l'actualitat es forma en les notícies de les #catàstrofe ecològiques, les crisis financeres, el terrorisme, les guerres preventives.

Beck distinguix una primera modernisació, que discorre a lo llarc de l'industrialisació i la creació de la societat de masses, d'una ‘segona modernisació’, pròpia d'una societat que tendix a la globalisació i està en constant desenroll tecnològic. En l'era industrial l'estructura cultural i social era la família, pero després eixe núcleu es trenca donant lloc a l'individualisació, aumentant-se l'incertitut de l'individu en la societat de risc. Sembla ser que açò és producte del neoliberalisme econòmic, i no solament afecta al pla personal, sino també a les institucions.

Sobre el seu pensament en el camp de la política, diu que no es necessita redactar noves normes, sino que cal adaptar les existents a la realitat social i a les necessitats del moment. Es deu, segons Beck, contrarrestar l'excessiu pes del mercat i els seus efectes, i ampliar el círcul social i cultural de l'individu, en l'objectiu d'alcançar un equilibri i disminuir l'incertitut. Ademés, veu necessari que els antics Estats nacionals canvien i comencen un procés de cohesió internacional i cooperació, reconeixent la diversitat i individualitats, per a poder abordar preparats a esta segona modernitat.

Societat del risc

La Societat del risc es definix com una "Fase de desenroll de la societat moderna a on els riscs socials, polítics, econòmics i industrials tendixen cada volta més a escapar de les institucions de control i protecció de la societat industrial".

Podem distinguir huit característiques destacades:

1. Els riscs causen danys sistemàtics a sovint irreversibles.
2. El repartiment i increment dels riscs seguix un procés de desigualtat social.

1. Risc, negoci en doble causa; risc i oportunitats de mercat.
2. Hi ha un buit polític i institucional. Els moviments socials són la nova llegitimació.
3. Les fonts que donaven significat colectiu als ciutadans estan en procés de "desencantamiento".
4. En les noves societats recau en l'individu un procés de "individualisació" a través d'una desvinculació de les formes tradicionals de la societat industrial i una revinculación en un atre tipo de modernisació.
5. Les fonts colectives que donen significat a la societat s'agoten, i l'individu busca de forma independent una identitat en la nova societat. "En situacions de classe, el ser determina la consciència, mentres que en situacions de risc és al revés, la consciència determina el ser".
6. Tornada de l'incertitut; risc com a reconeiximent de lo impredictible i de les amenaces de la societat industrial. En la societat reflexiva, la societat es convertix en un problema per a sí mateixa. La societat reflexiva es convertix en un concepte postindustrial en el qual no havien pensat els clàssics com Max Weber.

Recepció i crítica

Si ben Ulrich Beck ha segut un dels pioners en adaptar el tema del risc a les categories sociològiques existents, alguns autors critiquen la seua postura per considerar-la "alarmiste". Niklas Luhmann sugerix que Beck no distinguix conceptualment la diferència entre amenaça i risc. Mentres la primera és imposta al subjecte sense cap possibilitat d'evitar els seus efectes, el risc es troba determinat per una decisió prèvia per mig de la qual els seus efectes poden ser evitats (contingència). Els qui, en la vida real, prenen les decisions mai enfronten els riscs. Anthony Giddens, per la seua banda, preferix desenrollar una idea de risc associat a la fiabilitat. El subjecte no coneix la complexitat del món circumdant ni les possibles conseqüències de les seues decisions. Pot decidir entregar-se a la "divinitat" anulant tots els riscs, o confiar en el sistema expert prenent la decisió i generant un risc. Cass Sunstein argumenta que vivim en societats a on els riscs semblen haver-se multiplicat. Pero això es deu a certs #biaix cognitius que maximizar certes situacions al mateix temps que minimisen unes atres. Per a Sunstein, a diferència de Beck, existixen els riscs objectius, que deuen ser subjectes a planificació rigorosa, i els riscs subjectius, la majoria d'ells construïts irracionalmente.

Obres

Beck és l'editor del journal Soziale Welt (des de 1980), autor d'uns 150 artículs, i autor o editor de varis llibres, entre ells:

• Risikogesellschaft - Auf dem Weg in eine andere Moderne (1986) [2] (Risk Society)
• Beck, Ulrich (1988) Gegengifte: die organisierte Unverantwortlichkeit. Frankfurt am Main: Suhrkamp.
• Beck, Ulrich (1992) Risk Society: Towards a New Modernity. London: Sage
• Riskante Freiheiten - Gesellschaftliche Individualisierungsprozesse in der Moderne (1994, editor together with Elisabeth Beck-Gernsheim)
• Beck, Ulrich & Giddens, Anthony & Lash Scott (1994) Reflexive Modernization.Politics, Tradition and Aesthetics in the Modern Social Order. Cambridge: Polity Press.
• Eigenes Leben - Ausflüge in die unbekannte Gesellschaft, in der wir leben (1995, together with W. Vossenkuhl and O. I. Ziegler, photographs by T. Rautert)
• Beck-Gernsheim, Elisabeth & Beck, Ulrich (1995) The Normal Chaos of Love. Cambridge: Polity Press.
• Beck, Ulrich (1995) Ecological Politics in an Age of Risk. Cambridge: Polity Press.
• Beck, Ulrich (1996) The Reinvention of Politics.Rethinking Modernity in the Global Social Order. Cambridge: Polity Press.
• Was ist Globalisierung? (1997)
• Beck, Ulrich (1998) Democracy without Enemies. Cambridge: Polity Press.
• Beck, Ulrich (1998) World Risk Society. Cambridge: Polity Press.
• Beck, Ulrich (1999) What Is Globalization?. Cambridge: Polity Press.
• Beck, Ulrich (2000) The Brave New World of Work. Cambridge: Cambridge University Press.

• Adam, Barbara & Beck, Ulrich & Van Loon, Joost (2000) The Risk Society and Beyond: Critical Issues for Social Theory. London: Sage.
• Beck, Ulrich & Beck-Gernsheim, Elisabeth (2002) Individualization: Institutionalized Individualism and its Social and Political Consequences. London: Sage.
• Beck, Ulrich & Willms, Johannes (2003) Conversations with Ulrich Beck. Cambridge: Polity Press.
• Beck, Ulrich (2005) Power in the Global Age. Cambridge: Polity Press.
• Beck, Ulrich (2006) Cosmopolitan Vision. Cambridge: Polity Press.

Edicions en espanyol

• Daly, Herman; Schütze, Christian; Beck, Ulrich (1997). Crisis ecològica i societat, Editorial Germania. ISBN 978-84-88689-86-3.
• Beck, Ulrich; Gran, Edgar (2006). L'Europa cosmopolita: societat i política en la segona modernitat, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1877-1.
• Beck, Ulrich; Beck-Gernsheim, Elisabeth (2008). Generació global, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-2111-5.
• Beck, Ulrich (2002). Lliberteu o capitalisme: conversacions en Johannes Willms, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1204-5.
• Beck, Ulrich; Giddens, Anthony; Lash, Scott (2008). Modernisació reflexiva: política, tradició i estètica en l'orde social modern, Aliança Editorial. ISBN 978-84-206-2879-0.
• Beck, Ulrich (2004). Poder i contrapoder en l'era global: la nova economia política mundial, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1617-3.
• Beck, Ulrich (1998). Polítiques ecològiques en l'edat del risc, El Roure Editorial. ISBN 978-84-7976-018-2.
• Beck, Ulrich (2004). ¿Qué és la globalisació?: falàcies del globalismo, respostes a la globalisació, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-0528-3.
• Beck, Ulrich (2006). Reinventar Europa: una visió cosmopolita = Re-inventing Europe: a cosmopolitan vision, Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona = Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. ISBN 978-84-611-0555-7.
• Beck, Ulrich (2006). Sobre el terrorisme i la guerra, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1386-8.
• Beck, Ulrich (2000). La democràcia i els seus enemics, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-0945-8.
• Beck, Ulrich; Beck-Gernsheim, Elisabeth (2003). L'individualisació: l'individualisme institucionalisat i les seues conseqüències socials i polítiques, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1470-4.
• Beck, Ulrich (2005). La mirada cosmopolita o La guerra és la pau, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1762-0.
• Beck, Ulrich (1998). El normal caos de l'amor, El Roure Editorial. ISBN 978-84-7976-016-8.
• Beck, Ulrich; Beck-Gernsheim, Elisabeth (2001). El normal caos de l'amor: les noves formes de la relació amorosa, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1091-1.
• Beck, Ulrich (2003). Un nou món feliç: la precarietat del treball en l'era de la globalisació, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-0968-7.
• Beck, Ulrich (2007). Un nou món feliç: la precarietat del treball en l'era de la globalisació, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1978-5.
• Beck, Ulrich (2002). La societat del risc global, Sigle XXI d'Espanya Editors. ISBN 978-84-323-1083-6.
• Beck, Ulrich (2006). La societat del risc global, Sigle XXI d'Espanya Editors. ISBN 978-84-323-1261-8.
• Beck, Ulrich (2008). La societat del risc mundial: en busca de la seguritat perduda, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-2078-1.
• Beck, Ulrich (2006). La societat del risc: cap a una nova modernitat, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-1892-4.

• Beck, Ulrich (2002). La societat del risc: cap a una nova modernitat, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-0406-4.
• Beck, Ulrich (2008). ¿Qué és la globalisació?: falàcies del globalismo, respostes a la globalisació, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-2091-0.
• Beck, Ulrich (comp) (2002). Fills de la llibertat, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 978-968-16-6528-9.
• Beck, Ulrich (2009). El Deu Personal, Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 978-84-493-2224-2.
• Beck, Ulrich (2012). Una Europa alemana. Edició Paidós.

Vore també

• Globalisació
• David Harvey
• David Held
• John N. Gray
• Robert W. Cox
• Immanuel Wallerstein
• Giovanni Arrighi
• Susan Strange

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ulrich Beck.
• Entrevista en Ulrich Beck: "El nacionalisme no dona molt joc per al reconeiximent dels atres", Barcelona Metròpolis, 2008.
• "La societat global del risc". Una conversació entre Ülrich Beck i Danilo Zolo
• a-treballar-junts/ Ulrich Beck: El canvi climàtic és una oportunitat per a treballar junts, 2008.