Unió Econòmica i Monetària de l'Unió Europea

Archiu:Europäische Wirtschafts- und Währungsunion.svg

Els Estats membres de la UEM.

 Membres de l'eurozona (21)

 Membre de la UE i del MTC II en clàusula d'exclusió (1)

 Restant de membres de la UE (5)

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) de l'Unió Europea (UE) és un grup de polítiques destinades a fer convergir les economies dels Estats membres de l'Unió Europea en tres etapes.

Hi ha tres etapes de la UEM i cada una de les quals consistix en una integració econòmica cada volta més estreta. Solament una volta que un Estat participa en la tercera etapa se li permet adoptar l'euro com a moneda oficial. Com a tal, la tercera etapa és en gran mida sinònim de l'eurozona. Els criteris de convergència de l'euro són el conjunt de requisits que deuen complir-se per a que un país siga aprovat per a participar en la tercera etapa. Un element important d'açò és la participació durant un mínim de dos anys en el Mecanisme Europeu de Tipos de Canvi (MTC II), en el que les monedes candidates demostren convergència econòmica mantenint una desviació llimitada del seu tipo objectiu front a l'euro.

Les polítiques de la UEM cobrixen a tots els Estats membres de l'Unió Europea. Un total de 21 Estats membres de la UE han entrat en la tercera etapa i han adoptat l'euro com a moneda. Tots els nous Estats membres de la UE deuen comprometre's a participar en la tercera etapa en els seus tractats d'adheriment i estan obligats a ingressar a la tercera etapa una volta que complixquen en tots els criteris de convergència. Dinamarca, que la seua membresía en la UE és anterior a l'introducció de l'euro, té una opció llegal d'exclusió dels Tractats de la UE i, per lo tant, no està obligada a ingressar a la tercera etapa.

El Tractat de l'Unió Europea (Maastricht), en vigor des de 1993, prevea la creació d'una unió econòmica i monetària en l'introducció d'una moneda única (que llavors es pensava cridar ECU). D'ella formarien part els països que compliren una série de condicions i s'introduiria de forma gradual. La data inicialment prevista es va ser retardant fins que, finalment, els Estats membres de l'Unió Europea varen acordar el 15 de decembre de 1995 en Madrit la creació d'una moneda única europea —ya baixe la denominació de «euro»— en data de posada en circulació en giner de l'any 2002.

Per la seua banda, el Banc Central Europeu (BCE) va ser creat en 1998, de conformitat en el TUE, per a introduir i gestionar la nova moneda, efectuar operacions en divises i garantisar el bon funcionament dels sistemes de pagament. És també responsable de fixar les grans llínees i eixecutar la política monetària de la UE per mig del Eurosistema. Una de les principals tasques de el BCE és mantindre l'estabilitat de preus en la zona euro, preservant el poder adquisitiu de l'euro.

La UEM supon no solament l'integració dels distints països membres en un Mercat Comú en el que es respecten les "quatre llibertats", és dir, la llibertat de circulació de mercaderies, servicis, persones i capitals. Igualment, es pretén l'establiment d'una Política Comercial Comuna respecte als països que no pertanyguen a dit Mercat Comú. Ademés, l'Unió Econòmica, que supon una coordinació de les polítiques econòmiques per a complir uns objectius, es completa en l'Unió Monetària, procés pel qual es va instaurar l'euro com a moneda única d'una part dels països de l'Unió Europea.

Antecedents

Una unió econòmica és una forma superior d'integració a la que supon el mercat comú. Afig a est un major grau de harmonisació de les polítiques econòmiques nacionals en un intent d'eliminar la discriminació que pot derivar-se de les disparitats en dites polítiques.

A mida que s'intenta progressar en el harmonisació de les polítiques comunes sorgixen dificultats derivades de la cessió de sobirania per part dels Estats membres, harmonisar les polítiques monetàries i fiscals fonamentalment, supon que els governs dels països de l'àrea tenen un menor marge d'actuació per a la seua política general.

Com són objecte de l'integració totes les activitats econòmiques en l'àmbit espacial d'una unió econòmica –entre elles la política financera-, la concertació d'una política monetària comuna.

Els antecedents més immediats de l'Unió Econòmica i Monetària són la denominada ___protected_title_0___ creada en 1972 i el Sistema Monetari Europeu, creat en 1979 en substitució de l'anterior. Estos sistemes suponien la llimitació, fins a un 2,25 %, de les oscilacions de qualsevol de les monedes dels Estats membres.

Història

El desig de formar una Unió Econòmica i Monetària en el sí de l'Unió Europea, naix de forma oficial en l'any 1988, en l'objectiu últim de l'implantació d'una moneda única, l'euro com a continuació natural de l'unió econòmica. El Consell Europeu en juny de 1989, partint del informe Delors fixa l'establiment de la UEM com un procés de caràcter progressiu que devia nàixer en 1990, i en el que es distinguixen tres fases. En l'informe Delors s'atribuïa a l'existència d'una moneda única una série de ventages en quant es prevea que la nova moneda duria en si un increment de l'activitat econòmica derivat de l'eliminació d'incertituts i costs de transacció per les operacions de canvi de divises, aixina com una major transparència als preus en els mercats comunitaris, facilitant aixina majors intercanvis.

Fases de l'Unió

Primera fase (1 de juliol de 1990-31 de decembre de 1993)

En esta fase es varen suprimir les llimitacions al moviment de capitals entre els Estats membres i es va reforçar la cooperació entre els bancs centrals dels països. En 1992 es va firmar el Tractat de Maastricht pel que es va modificar el Tractat Constitutiu de l'Unió per a arreplegar la UEM. Este tractat prevea la supressió de les monedes nacionals per la moneda comuna i també fixava una série de condicions econòmiques de convergència, denominades criteris de convergència, relatives a l'estabilitat dels preus dins d'uns paràmetros marcats, al dèficit públic, a la deute públic i als tipos de canvi, que eren d'obligat compliment per als països que volgueren integrar-se en la tercera etapa de la UEM.

Segona fase (1 de giner de 1994-31 de decembre de 1998)

Creació del Institut Monetari Europeu, com a predecessor del Banc Central Europeu. El 2 de maig de 1998 es varen aprovar els onze països que varen passar a formar part de la tercera etapa de la UEM a partir de 1999 en complir els requisits establits en l'Acort de Maastricht. Dits països eren Alemània, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburc, Països Baixos i Portugal.

Tercera fase (1 de giner de 1999-actualitat)

L'1 de giner de 1999 es varen fixar els tipos fixos de canvi de cada una de les monedes sobre l'euro i el Banc Central Europeu va substituir al Institut Monetari Europeu. Des d'esta data l'euro existix com a unitat monetària, de cotisació i canvi en els mercats, pero no existien els billets i monedes d'euro. L'1 de giner de 2002 varen entrar en vigor les noves monedes i billets d'euro, substituint a les dels respectius països, que desapareixen. L'1 de març de 2002 s'usa en exclusiva la nova moneda, convivint en les antigues divises fins al 28 de febrer de 2002.

En 2001 es va incorporar a l'eurozona Grècia. Posteriorment, despuix de les ampliacions de l'Unió Europea, s'han anat incorporant nous països a l'eurozona. En 2007, ho va fer Eslovènia; en 2008, Chipre i Malta; en 2009, Eslovàquia; en 2011, Estònia; en 2014, Letònia; en 2015, Lituània; en 2023, Croàcia; i, per últim, Bulgària va adoptar l'euro l'1 de giner de 2026.

Vore també: Ampliació de l'eurozona

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Economia de l'Unió Europea
• Criteris de convergència
• Eurosistema
• Pacte d'estabilitat i creiximent
• Pacte Fiscal Europeu
• Unió bancària
• Banc Central Europeu
• Sistema Europeu de Supervisió Financera
• Comité de Política Monetària (Regne Unit)