Unitat X
La unitat X (símbol: xu), també coneguda com Siegbahn,[1] és una unitat de llongitut equivalent a aproximadament 0,1 pm (10-13 m).[2] És utilisada per a anotar la llongitut d'ona de radiació de rajos X i rajos gamma.
Va ser definida originalment en 1925 pel físic suec Manne Siegbahn. En eixa época, l'unitat X no podia ser medida directament per lo que la seua definició es va fer en térmens de la distància entre els plans de cristals de calcita utilisats en els aparats de medició. Una unitat X es va fixar com 1/3029,04 de la distància entre els plans (200) de la calcita a 18 °C.
En l'us modern existixen dos diferents unitats X, definides en térmens de les llongituts d'ona de les dos llínees de rajos X més comunament utilisades en la cristalografia de rajos X.[3]
- Unitat X del coure [símbol: xu(Cu Kα1)], definida de tal manera que la llongitut d'ona de la llínea Kα1 del coure siga exactament 1537.400 xu(Cu Kα1).
- Unitat X del molibdeno [símbol :xu(Mo Kα1)], definida de tal manera que la llongitut d'ona de la llínea Kα1 del molibdeno siga exactament 707.831 xu(Mo Kα1)
Els valors recomanats del CODATA per a les dos unitats X són:[4]
- 1 xu(Cu Kα1) = 1,00207699(28)×10−13 m,
- 1 xu(Mo Kα1) = 1,00209955(53)×10−13 m.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rowlet, Russ (febrer de 2001), «How Many? A Dictionary of Units of Measurement», University of North Carolina at Chapel Hill. Consultat el 17 d'agost de 2014 (en anglés).
- ↑ IUPAC. «x unit»Compendium of Chemical Terminology, 2.ª ed. ("the Gold Book"). Compilado per A. D. McNaught i A. Wilkinson. Blackwell Scientific Publications, Oxford (1997).
- ↑ J. Phys. Chem. Ref. Data.28(6)
- 1713-1852.doi:10.1103/RevModPhys.72.351.
- ↑ Rev. Mod. Phys..80(2)
- 633–730.doi:10.1103/RevModPhys.80.633.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unidad X» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.