Univers de bloc

La teoria del univers de bloc creixent, univers de bloc en evolució o visió de bloc d'univers en aument (growing block universe, evolving block universe o the growing block view, en anglés) és una teoria de la filosofia del temps, relacionada en l'eternalismo, que afirma que el passat i el presente existixen, pero no aixina el futur. Segons esta teoria, el present és una propietat objectiva de l'univers, entesa com el llímit entre lo que ya existix i lo que encara no existix. En el fluir del temps, el present alvança com una frontera ontològica, en la que noves porcions d'espai-temps passen a existir i s'incorporen al bloc de l'univers, d'ahí que es diga que el bloc es troba en un desenroll creixent.

El present seria el lloc en el que es produïx dit creiximent, com una espècie de fina rodaja d'espai-temps, en la qual més espai-temps comença incesantemente a ser. Per lo tant, en l'univers de bloc creixent el passat i el present posseïxen estatus ontològic, mentres que el futur no existix encara. El present es concep com el llímit dinàmic del bloc espai-temporal, en el que nous events passen a formar part de la realitat.

La visió de bloc creixent de temps és una alternativa, per un costat, al eternalismo, d'acort al com existixen el passat, el present i també el futur, i, per un atre, al presentismo, segons el qual únicament existix el present. D'esta manera, l'univers de bloc en evolució sembla més d'acort en l'intuïció comuna del ser humà: tot del passat i gran part del present ho coneixem o ho podem conéixer, pero res del futur.

El pensador C. D. Broad va ser un dels pioners de l'idea (1923). Michael Tooley (1997) és un defensor modern de la mateixa posició filosòfica. Peter Forrest, entre uns atres, ha escrit al respecte en 2004.

Debat

En data recent, varis filòsofs (David Braddon-Mitchell (2004), Craig Bourne i Trenton Merricks) han formulat una objecció molt simple, segons la qual si l'univers de bloc té existència real mai podrem afirmar que ara és ara. (El primer ara és un indicador adverbial i el segon és la propietat objectiva conjugada verbalment. La frase implica lo següent: «Esta part d'espai-temps té la propietat de ser present».)

Imaginem a Sócrates discutint, fa 2500 anys, en Gorgias, i pensant al mateix temps: «La discussió està ocorrent ara». D'acort en la teoria del bloc, el temps verbal pot representar una propietat de l'univers, de manera que el seu pensament tracta efectivament del ara. Pero nosatres sabem que això és un error, perque Sócrates pertany al passat i no pot saber que ara es referix a l'actualitat 2500 anys més vesprada. Si ben tampoc nosatres podem saber si no nos trobarem en la mateixa conjuntura. Per lo tant, ni Sócrates ni tampoc nosatres sabrem mai si ara és ara.

Si imaginem a Sócrates discutint fa 2500 anys, no podríem afirmar: «La discussió està ocorrent ara», ya que el concepte ara és un constructo mental, creat pel cervell per a designar la nostra posició en l'espai. De fet, el temps mateixa és un constructo mental; passat, present i futur, són ferramentes del cervell, creades per a designar la posició de la matèria en l'espai. Quan diem: «fa 2500 anys», estem simplement volent dir: «el punt en que la Terra estava abans de girar 2500 voltes al voltant del Sol», o lo que és lo mateix: «el punt en que la matèria de la Terra estava abans de girar 2500 voltes al voltant de la matèria del Sol». En conclusió: la matèria es mou en l'espai, el Sol, la Terra, els sers humans, els arbres, es mouen en l'espai, pero no el temps, ya que, en este cas, el temps fa referència simplement al recort mental sobre on estava la matèria en relació en on està ara (passat i present). I el futur és un atre constructo mental, una atra ferramenta creada pel cervell sobre la base de lo que va deprendre utilisant els conceptes de passat i present.

Podem concloure que «està ocorrent lo que està ocorrent», pero «lo que va ocórrer» solament és una image mental, un recort. Per lo tant, l'eixemple de Sócrates no està correctament formulat per a contradir l'inexistència del temps o de l'univers de bloc creixent.