Anar al contingut

Vauquelinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vauquelinita

La vauquelinita és un mineral cromato, per tant de la classe dels minerals sulfat. Va ser descoberta en 1818 en Beresovsk, en els monts Urales (Rússia),[1] sent nomenada aixina en honor de Louis Nicolas Vauquelin (1763–1829), professor de química francés que va descobrir el cromo. Un sinònim poc usat és el de laxmannita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Encara que abans es classificava com un fosfat, segons l'última classificació de Strunz es considera un mineral cromato en aniones adicionals fosfat, hidroxilado i en cationes de coure i plom, per tant dins de la classe 07 dels minerals sulfat.

És l'equivalent en fosfat de la fornacita (CuPb2(CrO4)(TORRE4)(OH)), formant una série de solució sòlida en este mineral, en la que la substitució gradual del fosfat per arseniat va donant els distints minerals de la série.[2]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix com un rar mineral en la zona d'oxidació d'alguns depòsits metàlics d'orige hidrotermal, com a producte segons pareix de l'alteració de piromorfita i com a costres pseudomórficas secundàries en la dolomita.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: crocoíta, piromorfita, mimetita, cerusita, beudantita o duftita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Berzelius (1818) Afhandlingar I Fysik, Kemi och Mineralogi, Estocolm: 6: 246.
  2. Fanfani, L. i P.F. Zanazzi, 1968. "The crystal structure of vauquelinite and the relationship to fornacite". Zeits. Krist., 126, 433–443.