Vector equipolente
En geometria euclídea, la equipolencia és una relació binaria entre segments rectilíneos dirigits. Un segment AB des del punt A al punt B té sentit opost al segment BA. Dos segments paralels són equipolentes quan tenen la mateixa llongitut i sentit. Expressat d'una atra manera, en general, per a que dos o més vectores siguen equipolentes basta que tinguen el mateix mòdul, direcció i sentit.
Propietat del paralelogramo
[editar | editar còdic]Una propietat del espai euclídeo és la del paralelogramo de vectores: "Si dos segments són equipolentes, llavors formen dos costats d'un paralelogramo":
Història
[editar | editar còdic]El concepte de segments de llínea equipolentes va ser propost per Giusto Bellavitis en 1835. Posteriorment, es va adoptar el terme "vector" per a una classe de segments de llínea equipolentes. L'us que fa Bellavitis de l'idea de relació per a comparar objectes diferents pero similars s'ha convertit en una tècnica matemàtica comuna, particularment en l'us de relaciones d'equivalència. Bellavitis va utilisar una notació especial per a la equipolencia dels segments AB i CD:
Els següents passages, traduïts per Michael J. Crowe, mostren l'anticipació que Bellavitis tenia del concepte de vector:
- Les equipolencias continuen sent vàlides quan se substituïxen les rectes que les contenen per atres rectes que són respectivament equipolentes respecte a elles, sense importar cóm estiguen situades en l'espai. D'açò es pot entendre cóm es pot "sumar" qualsevol número i qualsevol tipo de rectes, i que en qualsevol orde en que es prenguen estes rectes, s'obtindrà la mateixa suma equipolente...
- En les equipolencias, de la mateixa manera que en les equacions, una recta es pot traslladar d'un costat a un atre, sempre que es canvie el signe...
Per lo tant, els segments en sentits oposts són negatius entre sí:
- La equipolencia a on n representa un número positiu, indica que AB és paralel i té la mateixa direcció que CD, i que les seues llongituts tenen la relació expressada per AB = n.CD.[1]
El segment de A a B és un vector lligat, mentres que la classe de segments equipolentes és un vector lliure, en el llenguage dels vectores euclídeos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Michael J. Crowe (1967) A History of Vector Analysis, "Giusto Bellavitis and His Calculus of Equipollences", pp 52–4, University of Notre Dona'm Press
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Giusto Bellavitis (1835) "Saggio vaig donar applicazioni vaig donar un nuovo metodo vaig donar Geometria Analitica (Calcolo delle equipollenze)", Annali delle Scienze del Regno Lombardo-Veneto, Padova 5: 244–59.
- Giusto Bellavitis (1854) Sposizione del Metodo della Equipollenze, enllaç de Google Llibres.
- Charles-Ange Laisant (1874): traducció francesa en adició de Bellavitis (1854) Exposition de la méthode dones equipollences, enllaç de Google Llibres.
- Giusto Bellavitis (1858) Calcolo dei Quaternioni vaig donar W.R. Hamilton i sua Relazione col Metodo delle Equipollenze, enllaç de HathiTrust.
- Charles-Ange Laisant (1887) Theorie et Applications dones Equipollence, Gauthier-Villars, enllaç de la Colecció de Matemàtiques Històriques d'Universitat de Míchigan.
- Lena L. Severance (1930) La teoria de les equipolencias; Método de Geometria Analítica de Sig. Bellavitis, enllaç de HathiTrust.
- Ortega, Manuel R. (1989-2006). Lliçons de Física (4 volums) (en espanyol), Monytex.
- Resnick,Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (en anglés), Nova York: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-32057-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vector equipolente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.