Anar al contingut

Vehícul de combustible flexible

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a vehículs que operen en atres combustibles o propulsió alternativa vore vehícul de combustible alternatiu.
Models típics d'automòvil brasileño de combustible flexible de varis fabricants, cridats carros "flex", que funcionen en qualsevol mescla de gasolina E20/E25 i etanol (E100).

El vehícul de combustible flexible o "vehícul de dos combustibles" és fabricat en un motor de combustió interna convencional de quatre temps (Cicle Otto) o diésel que té la capacitat d'utilisar dos combustibles alternativament ubicats en diferents depòsits. El tipo de vehícul flexible més comú disponible en el mercat mundial, i més antic, és el dotat d'un motor que accepta tant gasolina com a gas propà de manera alternativa i que va ser molt utilisat en els taxis.
Encara que existixen en Europa sistemes comercials per a que els motors diésel utilisen olis vegetals o diésel en qualsevol proporció de mescla estos sistemes no es monten en vehículs de série per diferents motius tècnics i polítics.
A 2015, també es troben atres combinacions com els que funcionen en gasolina i etanol alternativament o ben mesclats en qualsevol proporció (encara que si la mescla es fa en el depòsit, i est és únic, ya no seria "combustible dual" pròpiament dit) i que crema a abdós en la cámara simultàneament, per ad açò l'injecció de combustible és ajustada automàticament per sensors electrònics que detecten la proporció present en la mescla dels dos combustibles. En el cas de la tecnologia brasilera, es va desenrollar un software que va fer innecessari l'us de sensors adicionals per a realisar este ajust.[1] A la década de 2010, comercialment solament són venuts automòvilés i vehículs de càrrega llaugera per a operar en el motor flexible d'etanol. També han segut desenrollats vehículs flexibles que funcionen en metanol com a combustible, coneguts com M85, utilisats en programes demostrativos en varis països, pero principalment en Califòrnia. Fins a 2009 circulaven en el món més de 19 millons de vehículs flexibles usant etanol com a combustible, principalment en Brasil (9,3 millons), Estats Units (al voltant de 9,0 millons),[2] Canadà (600 mil) i Europa, liderada per Suècia (181.458). Ademés, en 2009 es varen vendre 183.375 motocicletas flex-fuel en Brasil.

Encara que la tecnologia actual permet que els vehículs flex a etanol funcionen en qualsevol proporció de gasolina sense plom i etanol,[3] en els Estats Units i Europa els motors són optimisats per a operar en una mescla màxima d'etanol anhidro del 85% (E85).[4] Este llímit és fixat en la pràctica per a evitar problemes d'arrancada en el motor fret durant temporades o llocs en clima fret,[5] i el contingut d'etanol és reduït durant l'hivern per a E70 en Estats Units[6] i per a E75 en Suècia.[7] Brasil, en un clima més calent, va desenrollar i comercialisa vehículs capaços d'operar en qualsevol mescla d'etanol fins a un 100% d'etanol hidratado (E100), no obstant, com la gasolina pura no es ven en el país des de 1993, els vehículs flex brasilers realment operen en qualsevol mescla de gasohol E20 a E25 fins a E100. Per a evitar problemes d'arrancada en clima fret, els vehículs flex fabricats en Brasil conten en un chicotet tanc auxiliar que almagasena gasolina i que és injectada per a l'arrancada en fret quan la temperatura ambiente és inferior a 15 °C. La tercera generació de motors flex llançats en 2009 permeten prescindir del tanc auxiliar per a l'arrancada en fret.

Terminologia

[editar | editar còdic]
En Brasil Alguns vehículs de combustible flexible són identificats per un logotip ornamental en la part exterior de l'auto, una calcomania adhesiva en la comporta del sortidor de combustible o el logo en el motor flex.

A pesar de que també existixen vehículs flex que utilisen metanol com a combustible, per l'àmplia acceptació que han tingut en el món els vehículs flexibles que utilisen etanol, l'us comú del terme "vehícul flexible" es va tornar sinònim de vehícul flexible que usa etanol com a combustible.[3][8][9][10] Estos vehícul són coneguts també com "flexifuel" en Europa, com "flex-fuel" o vehículs E85 en Estats Units. En Brasil són popularment coneguts com a vehículs "total flex" o simplement "flex". Els fabricants d'autos, en especial en els mercats brasiler i europeu, utilisen logotips ornamentals o calcomania adhesives per a identificar els seus models de combustible flexible, en alguna variant de la paraula "flex", tals com Volvo Flexifuel, o Volkswagen Total Flex, o Chevrolet FlexPower o Renault Hi-Flex. Ford ven el seu model Focus en Europa com Flexifuel i com Flex en Brasil. En els Estats Units solament els models més recents utilisen el color groc lluent en la tapa del sortidor de combustible en les paraules "E85/Gasoline" escrites en la tapa en el propòsit de diferenciar els models flex E85 dels vehículs que solament usen gasolina.[11][12] Posteriorment GM va introduir un logotip ornamental en la part posterior dels vehículs en el text "Flexfuel/E85 Ethanol".[13][14]

Els vehículs de combustible flexible almagasenen dos combustibles mesclats en el mateix tanc de depòsit i es basen en sistemes desenrollats específicament per a dos combustibles (anglés: dual-fuel vehicle) que abastixen abdós combustibles dins de la cámara al mateix temps en proporcions variables de cada combustible. Els dos combustibles més comuns utilisats en els vehículs flex disponibles comercialment són la gasolina sense plom i l'etanol. Els vehículs flex a etanol poden operar en gasolina pura, etanol pur E100) o qualsevol combinació dels dos combustibles.[8][9][15] El metanol també ha segut mesclat en gasolina en vehículs flex, i tals vehículs són coneguts com a vehículs de combustible flexible M85, pero el seu us ha segut llimitat a proyectes de demostració i chicotetes flotes d'òrguens públics, principalment en Califòrnia.[16]

Archiu:Meriva Flex caps block 77 caps block 78 10 2009 7797 with logo flex.jpg
Taxi flex brasiler adpatado per a operar com bicombustible en gas natural comprimit. Els cilindres de el GNC estan ubicats en la part inferior atrassera del vehícul.

Bicombustible

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gas natural vehicular.
Artícul principal → Vehícul d'hidrogen.


Encara que en l'us quotidià el vehícul de combustible flexible (anglés: dual-fuel vehicle) en freqüència també és conegut com a vehícul bicombustible, tècnicament els vehículs flex són diferents dels vehículs dotats de motor bivalente o vehículs bicombustible (anglés: bi-fuel vehicle). En els vehículs flex els dos combustibles són mesclats en el mateix tanc i injectats simultàneament al motor, mentres que els vehículs bicombustible utilisen un tanc separat per a cada combustible i el motor crema solament un combustible al mateix temps. Com a segon combustible normalment s'utilisa gas natural (GNV), gas licuado del petròleu (GLP), o hidrogen,[17] i durant l'operació és possible intercanviar de gasolina al segon combustible i viceversa, en forma manual o automàtica.[8][9][18] El vehícul bicombustible més comú utilisat en Europa, Amèrica del Sur, Pakistan, Itàlia, Índia, China i Iran és el que opera en gas natural (GNV).[19][20] Argentina i Brasil són els països en les majors flotes de bicombustibles a GNV, en 1,69 millons i 1,56 millons de vehículs en cada país respectivament en 2008.[21][22] L'adaptació de vehículs en motor de gasolina a este tipo de vehícul bicombutible a gas natural és comú entre els taxis de les principals ciutats d'estos països.

El Fiat Siena Tetrafuel 1.4 és un auto multicombustible fabricat per a operar com un vehícul flex en gasolina pura, o gasohol E20 a E25, o etanol pur (E100); o com un bicombustible en CNG.

Multicombustible

[editar | editar còdic]

Els vehículs multicombustible són els que funcionen en més de dos combustibles. En Brasil també han segut llançats al mercat vehículs multicombustibles que combinen la tecnologia flex en l'us alternatiu de gas natural. En 2004 la General Motors de Brasil va introduir el Chevrolet Astra 2.0 en un motor flex "MultiPower" dissenyat per a usar com a combustibles el CNG, etanol pur i gasolina (E20-E25). L'automòvil va ser comercialisat per al mercat de vehículs de servici taxi, i l'alternança entre combustibles era realisada manualment per mig d'un interruptor.[23][24][25] En 2006 Fiat de Brasil va introduir el Fiat Siena Tetra fuel, un vehícul capaç d'operar en fins a quatre combustibles desenrollat per Magneti Marelli de Brasil.[26][27] Este automòvil pot operar com un vehícul flex en 100% d'etanol hidratado (E100); o en el gasohol brasiler estàndar (E-20 a E25);[28] o en gasolina pura sense etanol (encara que no es ven en Brasil des de 1993,[29] pero que encara és usada en els països veïns); o en gas natural vehicular. El Siena Tetrafuel va ser fabricat per a canviar automàticament de qualsevol mescla de gasoline o etanol a GNV, en funció de la potència requerida per les condicions de la via.[30]

En Brasil també existix una atra opció comuna entre els autos dedicats al servici de taxi en São Paulo i Riu de Janeiro, que consistix en adaptar un vehículs flex E20/E25-E100, per a funcionar en gas natural (GNV). Estos vehículs tricombustible també són coneguts com a carros flex bicombustible.[31]

Archiu:Ford Escape caps block 114 Flex Plug-in Hybrid views and badging caps block 115 2010.jpg
Vehícul de prova Ford Escape Plug-in Hybrid és un híbrit enchufable de combustible flexible E85.

Híbrit flex

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Vehícul híbrit elèctric.


El vehícul híbrit elèctric flex i el híbrit enchufable flex són vehículs híbrits dotats en motor de combustió interna de tecnologia flex capaç d'operar en gasolina convencional, E85 o E100 per a recarregar les bateries que alimenten l'energia del motor elèctric que impulsa o s'alterna en la propulsió del vehícul.[32] Com a part d'un proyecte pilot, Ford va desenrollar en 2008 el primer híbrit enchufable de combustible flexible per a us del Departament d'Energia dels Estats Units, un Ford Escape Plug-in Hybrid, el qual utilisa combustible E85.[33] El Chevrolet Volt de la General Motors és un automòvil híbrit de propulsió en série que s'espera siga llançat en el mercat de Norteamérica a finals de 2010.[34] El Volt seria el primer híbrit enchufable flex comercialment disponible en el món dissenyat per a adaptar-se als diferents combustibles nets utilisades en varis mercats mundials, com Estats Units (E85), Brasil (E100) o Suècia (metanol o diésel net).[35][36][37]

Història

[editar | editar còdic]
El model Ford T va ser el primer vehícul comercial de combustible flexible. Va existir una versió que permetia operar el vehícul en gasolina o etanol, o una mescla d'abdós.
Archiu:Brazilian 2003 caps block 132 Gol 1.6 Total Flex.jpg
El VW Gol 1.6 Total Flex model 2003 va ser el primer vehícul de combustible flexible produït i comercialisat en Brasil, en capacitat per a operar en qualsevol mescla de gasohol E20/E25 i etanol hidrat (E100).
Creiximent històric de la producció de vehículs llaugers en Brasil entre 1979 i 2017 per tipo de combustible: alcohol pur, flex i gasolina.[38]

El primer vehícul comercial de combustible flexible venut en el món va ser el Ford T, produït des de 1908 fins a 1927. L'auto era fabricat en un carburador d'injecció ajustable que permetia l'us de gasolina, etanol o una combinació d'abdós,açò va ser en l'objectiu de brindar-li certa llibertat als consumidors de combustible,puix Ford sabia que moltes granges tenien la capacitat de produir Etanol en processos de destilació,no obstant els interessos de l'empresari Rockefeller eren més durs sobre el refine de petròleu i tement que l'alcohol combustible poguera llevar-li quota de mercat va fer denominades accions per a poder llevar dita competència del mercat açò junt en la protesta puritana de Carrie Nation sobre l'alcohol va decidir també moure interessos i juntant això va resultar en la famosa Prohibició dels anys 20,a cert modo minant la possibilitat de poder tindre la decisió d'ocupar el combustible que un desijara,escomençant dit círcul viciós que primer en el XX i part de el XXI.[39][40][41][42] Atres fabricants de vehículs també ofreceron motors capaços d'operar en etanol. Henry Ford va advocar per l'us de l'etanol com a combustible per als automòvils, inclusivament durant l'época de la llei seca o prohibició. No obstant, el combustible que va prevaldre va ser la gasolina pel baix cost del petròleu, fins que va tindre lloc la crisis del petròleu de 1973, que ademés d'alts preus va resultar en escassea de la gasolina en varis països i va crear consciència sobre els perills de la dependència del petròleu. Esta crisis va obrir una nova oportunitat per a l'us de l'etanol i uns atres combustibles alternatius, tals com el metanol, els combustibles gasificados com el gas natural vehicular (GNV) i el gas licuado del petròleu (GLP), aixina com del hidrogen.[16] L'etanol, el metanol i el gas natural GNV són els tres combustibles alternatius que varen rebre major respal governamental, permetent el desenroll de vehículs comercialment viables en varis països del món.

Des de la segona mitat dels setanta, i com a resposta a la primera crisis del petròleu, el govern brasiler va implementar el Programa “Pró-Álcool” (portugués: "Programa Nacional do Álcool"), una iniciativa d'alcanç nacional finançada pel govern, per a conseguir una reducció progressiva de tots els vehículs de combustible derivat del petròleu i orientat a la substitució de la gasolina per l'etanol produït a partir de la canya de sucre.[43] La primera mida va ser establir la mescla d'alcohol anhidro en gasolina convencional, coneguda com gasohol. Esta mescla és utilisada des de llavors, i el contingut d'etanol des de 1993 està fixat per llei per a fluctuar entre E20 i E25, depenent dels resultats de la collita de canya de sucre, el principal insumo per a produir l'etanol brasiler.[29] Des de juliol de 2007 està en vigència la mescla en 25% of alcohol (gasohol E25).[28] En juliol de 1979, i com a resposta a la segona crisis del petròleu, va ser desenrollat el primer vehícul en combustible d'etanol pur, el Fiat 147.[43][44]

El govern brasiler va impulsar l'indústria de l'etanol com a combustible per mig de tres mides importants: compres garantisades de l'empresa petrolera estatal Petrobras; préstams en interessos de baix cost per a les empreses del sector agroindustrial de l'etanol; i preus fixos per a la gasolina i l'etanol. Despuix d'alcançar una flota de més de 4 millons de vehículs operant en etanol pur, al final dels anys huitanta l'us de vehículs E100 va començar a declinar bruscament degut a que auments en els preus del sucre varen provocar l'escassea del combustible E100.

Despuix d'extensives investigacions, un segon impuls a l'etanol com a combustible va tindre lloc en maig de 2003, quan la subsidiària brasilera de Volkswagen va iniciar la producció comercial del primer vehícul completament flexible, el Gol 1.6 Total Flex. Varis mesos despuix va ser seguit per models d'atres fabricants d'automòvils brasilers, i des de 2008 Chevrolet, Fiat, Ford, Peugeot, Renault, Volkswagen, Fonda, Mitsubishi, Toyota i Citroën fabriquen models populars i alguns de lux d'automòvils i vehículs de càrrega llaugera en motor de combustible flexible, acceptant gasolina i etanol en qualsevol proporció.[45] L'adopció dels vehículs flex en etanol com a combustible alternatiu va ser tan exitosa, que la producció de vehículs flex va passar d'al voltant de 40 mil unitats en 2003 a 1,7 millons en 2007. Esta ràpida adopció de la tecnologia flex per part dels usuaris va ser facilitada per la ret de distribució de combustible existent, de 27.000 llocs de gasolina per tot el país en 1997 en per lo manco una bomba per a venda d'etanol, una herència del Programa Pró-Álcool.[46]

En els Estats Units, el respal inicial per a desenrollar combustibles alternatius per part del govern va ser també com a resposta a la crisis del petròleu de 1973, i posteriorment, en l'objectiu de millorar la calitat de l'aire. El desenroll de combustibles líquits va tindre preferència sobre els gaseosos no solament perque tenen una millor densitat d'energia per volum, sino també perque són més compatibles en els sistemes de distribució de combustibles i els motors existents, evitant aixina un distanciament de les tecnologies actuals i aprofitant els vehículs i l'infraestructura existent.[16] Califòrnia va ser l'estat que va liderar la busca per alternatives sostenibles en interés particular en el metanol. Ford Motor Company i atres fabricants automotores nortamericanes varen respondre al demanat de Califòrnia de desenrollar vehículs en etanol com a combustible. En 1981, Ford va entregar 40 vehículs Escort que funcionaven en metanol pur (M100) al Comtat de Los Àngeles, no obstant, solament quatre estacions d'abastiment varen ser habilitades.[16] El major repte per al desenroll de la tecnologia del vehícul en alcohol com a combustible va ser perfeccionar els materials que foren compatibles en la major reactivitat química del combustible. El metanol va ser un repte encara major que l'etanol, pero afortunadament, l'experiència prèvia de Brasil en la producció de vehículs que utilisaven etanol pur com a combustible, va ser transferida al metanol. L'èxit de la chicoteta flota experimental de vehículs M100 va dur a l'Estat de Califòrnia a solicitar més vehículs, principalment per a la flota estatal. En 1983 Ford va construir 582 vehículs M100 vehicles, 501 varen ser per a Califòrnia, i els restants para Nova Zelanda, Suècia, Noruega, Regne Unit i Canadà.[16]

El Ford Taurus model 1996 va ser el primer vehícul en combustible flexible produït en versions capaces d'utilisar etanol (E85) o metanol (M85), mesclats en gasolina.

Com a resposta a la falta d'infraestructura per a abastir els vehículs, Ford va començar el desenroll de vehículs flexibles en 1982; entre 1985 i 1992, 705 vehículs flexibles experimentals varen ser construïts i entregats a Califòrnia i Canadà, incloent l'Escort 1.6L, el Taurus 3.0L i el LTD Crown Victoria 5.0L. Estos vehículs podien operar en gasolina o metanol en el mateix sistema de combustible. En eixa época varen ser aprovades lleis per a incentivar a l'indústria automovilística nortamericana per a iniciar la producció de vehículs flexibles, la qual va començar en 1993 quan Ford va produir vehículs flex M85. En 1996, el nou vehícul flexible Ford Taurus va ser desenrollat, en versions capaces d'operar methanol o etanol mesclats en gasolina, M85 i E85 respectivament.[16][47] Esta versió d'etanol del Taurus va ser la primera producció comercial dels vehículs flexi E85.[48] L'impuls dels programes de producció de vehículs flexibles va continuar en Estats Units, encara que al final dels anys noranta, l'émfasis es va donar a la versió E85, tal i com continua hui en dia.[16] L'etanol va ser el preferit sobre el metanol pel gran respal de la comunitat d'agricultors i gràcies als programes d'incentius i subsidis a la producció de dacsa.[49] Suècia també va fer proves en vehículs flexibles M85 i E85, no obstant, també es va impondre la prioritat de les polítiques agrícoles, i al final la preferència va ser donada als vehículs flexibles en etanol com a combustible.[50]

La demanda per l'etanol produït del dacsa en els Estats Units va ser incentivada pel descobriment al final dels anys noranta de que el methyl éter metil tert-butílico (MTBE), un aditiu oxigenante de la gasolina estava contaminant els mants acuífero.[51] Pel risc de demandes llegals costoses i generalisades i gràcies a la prohibició de l'us de MTBE establida en 20 estats fins a 2006, la ràpida substitució de el MTBE va obrir un nou mercat per al combustible etanol. Est va canviar va ocórrer en el moment en que els preus del petròleu estaven aumentant ràpidament. Com a conseqüència, en 2006 casi el 50% de la gasolina utilisada en Estats Units conté etanol en diferents proporcions, i el creiximent de la producció ha segut tan ràpit que Estats Units es va convertir en el major productor d'etanol del món, desplaçant del primer lloc a Brasil en 2005.[52][53] Este canvi en la demanda de combustibles també va contribuir al ràpit aument en la producció i vendes de vehículs flexibles E85 ocorreguda a partir de 2002 en els Estats Units.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ «Març de 2010 E85 Price Forecast». Consultat el 7 de març de 2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 Clean Cities. «Flexible Fuel Vehicles: Providing a Renewable Fuel Choice (Fact Sheet)» (en anglés). U.S. Department of Energy. Consultat el 24 d'agost de 2008.
  4. ↑ Davis, G.W. et al.. «Ethanol vehicle cold start improvement when using a hydrogensupplemented E85 fuel» (en anglés). Energy Conversion Engineering Conference and Exhibit, 2000. (IECEC) 35th Intersociety. Consultat el 14 d'octubre de 2008.
  5. ↑ Gregory W. Davis. «Development of Technologies to Improve Cold Start Performance of Ethanol Vehicles: Final Report» (en anglés) (PDF). State of Michigan. Consultat el 14 d'octubre de 2008.
  6. ↑ «Ethanol fuel and cars» (en anglés). Interesting Energy Facts. Consultat el 23 de setembre de 2008.
  7. ↑ Vägverket (Swedish Road Administration). «Swedish comments on Euro 5/6 comitology version 4, 30 May 2007: Cold Temperature Tests For Flex Fuel Vehicles» (en anglés) (PDF). European Commission. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2008. Consultat el 23 de setembre de 2008.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Dominik Rutz and Rainer Jansen. «BioFuel Technology Handbook» (en anglés) (PDF). WIP Renewable Energies. Consultat el 1 de setembre de 2008. Vore la definició en la secció "Glossary and Abbreviations".
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Definition of Terms» (en anglés). Sustainable Green Fleets. Consultat el 1 de setembre de 2008.
  10. ↑ «Glossary editorial=Biofuel Marketplace» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 1 de setembre de 2008. Vore la definició de FFV per les seues sigles en anglés.
  11. ↑ Christine Gable and Scott Gable. «Yellow E85 gas cap» (en anglés). About.com: Hybrid Cars & Alt Fuels. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2008. Consultat el 18 de setembre de 2008.
  12. ↑ John Neff. «More gas cap news: Chrysler going yellow for E85» (en anglés). AutoBlog. Consultat el 8 d'octubre de 2008.
  13. ↑ Christine Gable and Scott Gable. «2008 Chevrolet Silverado 1500 4WD LT2 flex-fuel truck test drive» (en anglés). About.com: Hybrid Cars & Alt Fuels. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2011. Consultat el 3 d'octubre de 2008.
  14. ↑ Christine Gable and Scott Gable. «2007 Chevrolet Suburban 4WD 1500 LT test drive» (en anglés). About.com: Hybrid Cars & Alt Fuels. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2011. Consultat el 3 d'octubre de 2008.
  15. ↑ «Glossary» (en anglés). Biofuel Marketplace. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 1 de setembre de 2008. Vore la definició de "Dual-Fuel Vehicle".
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Roberta J Nichols. «The Methanol Story: A Sustainable Fuel for the Future» (en anglés) (PDF). Methanol Institute. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 30 d'agost de 2008. També publicat en el “Journal of Scientific & Industrial Research” Vol. 62, Giner-Febrer de 2003, pp. 97-105
  17. ↑ Diane Nassy. «Flexible Fuel Vehicles» (en anglés). Motopoint. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 24 d'agost de 2008.
  18. ↑ «Glossary» (en anglés). Biofuel Marketplace. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 1 de setembre de 2008. Vore la definició de "Bi-fuel Vehicle".
  19. ↑ Alternative Fuels and Advanced Vehicles Data Center. «Natural Gas Vehicles» (en anglés). US Department of Energy. Consultat el 1 de setembre de 2008.
  20. ↑ «Pakistan Hits One-Million Natural Gas Vehicle Mark» (en anglés). Green Car Congres. Consultat el 17 d'octubre de 2008. Clique en el gràfic del costat dret per a engrandir i observar les flotes per país.
  21. ↑ R. Fernandes. «Latin America NGVs: An Update Report» (en anglés). International Association of Natural Gas Vehicles. Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2008. Consultat el 11 d'octubre de 2008.
  22. ↑ GNVNews. «Montadores Investem nos Carros á GNV» (en portugués). Institutio Brasileiro de Petroleo i Gas. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 20 de setembre de 2008.
  23. ↑ GNVNews. «Montadores Investem nos Carros á GNV» (en portugués). Institutio Brasileiro de Petroleo i Gas. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 20 de setembre de 2008.
  24. ↑ Rafaela Borges. «Testes: Astra Seden Multipower» (en portugués). UOL Car Ix. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2009. Consultat el 15 d'octubre de 2008.
  25. ↑ «Astra é líder no segmente dos compactes em 2004: As versõés do Chevrolet Astra 2005» (en portugués). Journal Express. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2008. Consultat el 15 d'octubre de 2008.
  26. ↑ Christine Lepisto. «Fiat Siena Tetra Power: Your Choice of Four Fuels» (en portugués). Treehugger. Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2008. Consultat el 24 d'agost de 2008.
  27. ↑ «Nouvelle Fiat Siena 2008: sans complexe» (en francés). Caradisiac. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2013. Consultat el 31 d'agost de 2008.
  28. ↑ 28,0 28,1 «Portaria Nº 143, de 27 de Junho de 2007» (en portugués). Ministério dona Agricultura, Pecuária i Abastecimento. Consultat el 5 d'octubre de 2008.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Lei Nº 8.723, de 28 de Outubro de 1993. Dispõi sobre a redução de emissão de poluentes per veículos automotores i dá outras providências» (en portugués). Casa Civil dona Presidência dona República. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2008. Consultat el 5 d'octubre de 2008. Vore artícul 9º que va establir un 22% i modificacions aprovades per mig de Llei Nº 10.696, 2003-07-02, que va establir el màxim en 25%
  30. ↑ Agência AutoInforme. «Siena Tetrafuel vai custar R$ 41,9 mil» (en portugués). WebMotor. Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2008. Consultat el 14 d'agost de 2008. Este artícul argumenta que encara que la Fiat va denominar al vehícul com tetra fuel, en realitat solament opera en tres combustibles: gas natural gas, etanol i gasolina, ya que la gasolina brasilera és una mescla de E20 a E25.
  31. ↑ TaxiNews. «Gás Natural Veicular» (en portugués). TDenavagari.com.br. Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2007. Consultat el 24 d'agost de 2008.
  32. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  33. ↑ «Ford Delivers Flex Fuel Hybrid to DOE» (en anglés). Fuel and Food America. Consultat el 28 de març de 2008.
  34. ↑ «GM-VOLT : Chevy Volt Electric Car Site: Moving the Chevy Volt to Production Status» (en anglés). General Motors. Consultat el 22 de setembre de 2008.
  35. ↑ «Chevrolet Volt-GM's concept electric vehicle could eliminate trips to the gas station» (en anglés). General Motors. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2007. Consultat el 28 de març de 2009.
  36. ↑ Kellen Schefter. «GM Chevrolet Volt Plug-In Hybrid Electric Vehicle» (en anglés). Green Car Journal. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2010. Consultat el 2 d'abril de 2009.
  37. ↑ Jim Kerr. «Auto Tech: Chevrolet Volt electric car concept» (en anglés). CanadianDriver. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2009. Consultat el 28 de març de 2009.
  38. ↑ «Anuário dona Indústria Automobilística Brasileira 2018, ANFAVEA».
  39. ↑ Revisar documental Fuel:La gasolina del futur en est sitie https://www.youtube.com/watch?v=83vZkW9xjfU
  40. ↑ Hunt, V, D, The Gasohol Handbook, Industrial Press Inc., 1981, pp 9, 420,421, 442
  41. ↑ «Ford Model T reaches 100» (en anglés). The Telegraph. Consultat el 11 d'agost de 2008.
  42. ↑ «Ethanol: Introduction» (en anglés). Journey to Forever. Consultat el 11 d'agost de 2008.
  43. ↑ 43,0 43,1 Milton Briquet Bastos. «Brazil’s Ethanol Program – An Insider’s View» (en anglés). Energy Tribune. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2011. Consultat el 14 d'agost de 2008.
  44. ↑ William Lemos. «The Brazilian ethanol model» (en anglés). ICIS news. Consultat el 14 d'agost de 2008.
  45. ↑ Adam Lashinsky and Nelson D. Schwartz. «How to Beat the High Cost of Gasoline. Forever!». Fortune. Consultat el 4 de maig de 2008.
  46. ↑ [enllaç trencat]
  47. ↑ Green Car Journal Editors. «Cars On Alcohol, Part 9: Corn Based Ethanol in the US» (en anglés). Green Car. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2008. Consultat el 31 d'agost de 2008.
  48. ↑ Paul Dever. «Alternative Fuel Ford Taurus» (en anglés). The Auto Channel. Consultat el 14 d'agost de 2008. Font original: 1996 North American International Auto Show Press Release
  49. ↑ Green Car Journal Editors. «Cars On Alcohol, Part 13: GM Supports FlexFuel» (en anglés). Green Car. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2008. Consultat el 31 d'agost de 2008.
  50. ↑ Maria Grahn. «Why is ethanol given emphasis over methanol in Sweden?» (PDF). Chalmers University of Technology. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 31 d'agost de 2008.
  51. ↑ «Eliminating MTBE in Gasoline in 2006» (PDF). Environmental Information Administration. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2008. Consultat el 10 d'agost de 2008.
  52. ↑ «Industry Statistics: Annual World Ethanol Production by Country». Renewable Fuels Association. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2008. Consultat el 2 de maig de 2008.
  53. ↑ «Changing the Climate: Ethanol Industry Outlook 2008». Renewable Fuels Association. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 10 de maig de 2008. Source:F.O. Licht
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vehícul_de_combustible_flexible&oldid=853673»