Anar al contingut

Venus de Laussel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Venus de Laussel

La Venus de Laussel o Dama de la Banya[1] és una de les obres bàsiques per a comprendre l'art paleolític tallada en pedra calcàrea.[2] Va ser descoberta en l'any 1911 pel doctor Lalanne en la localitat de Marquay, Dordonya, França.[3] D'unes dimensions que no apleguen als 50 centímetros d'altura i una gruixa de 36 centímetros.[4] Data d'una antiguetat de 25.000 anys.[5][6] Actualment es troba en el Musée d'Aquitaine (Museu d'Aquitània) en Bordeus.

Descripció

[editar | editar còdic]

El seu descobridor descriu aixina a la dòna de la banya:

És una estatuilla esculpida en un bloc de pedra calcàrea dura; representa a una dòna nueta, que en la seua mà dreta sosté una banya de bisonte. La figura medix 46 cm d'altura. El cap, encara que en gran part separada del fondo, no presenta indicis de rostre. A pesar d'això, s'observa que va ser tallada de perfil ..... El coll és allargat i està clarament definit. Del pit broten elegantment dos sens llarcs i colgantes, de forma oval. La pancha és alguna cosa pronunciat, pero ben proporcionat i llaugerament caigut ... El braç dret cau en naturalitat junt al tronc, pero la gobanella s'alça fins a l'altura del muscle, a on la mà sosté una banya de bisonte. Tot el cos està polit, llevat el cap...

A esta descripció cal afegir que la plaqueta de pedra tenia molts restants d'ocre i que certs investigadors han cregut vore tretze hoyuelos rodejant la silueta de la dòna, i que podrien simbolisar un any llunar o menstrual.

Datació

[editar | editar còdic]

No és possible datar en seguritat l'estatuilla, perque les excavacions tan antigues no eren molt cuidadoses en l'estratigrafia. No obstant, en la publicació se senyalen numerosos nivells arqueològics,[7] dels quals els tres més profunts eren musterienses, i sobre ells hi havia un nivell châtelperroniense cobert per un nivell auriñaciense que contenia numerosos blocs en decoració prou toscos (plaquetes de pedra en gravats de vulvas, falos, etc.).

Per una atra part, els famosos bajorrelieves provenien de nivells gravetienses i solutrenses antics que ocupaven el sostre de la seqüència i anaven acompanyats d'indústria lítica i òssea (puntes de muesca fulls en retoc invers...). Els relleus inclouen representacions de varis animals i cinc en antropomorofos, un representava a un home itifálico d'aspecte confús i fantasmal (molt semblat als gravats de Roc-de-Sers) i els atres quatre són dònes; entre ells la famosa venus i una atra que sembla la seua enantiomorfa (image especular), en pijor estat, que va ser furtada i venuda illegalment al Museu de Berlín. Esta figura també sembla sostindre una banya de bisonte, encara que és més dubtós. Aixina que, l'edat de la «Dama de la Banya» està entre el final del Gravetiense i la transició al Solutrense, és dir, lo que denominaríem «Inter-graveto-solutrense». Esta datació és la mateixa que la de les venus de Kostienki, Willendorf o Lespugue.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «la-banya/ La Venus de Laussel, la Venus de la Banya:» (en espanyol). WordPress. Consultat el 10 de decembre de 2020.
  2. «Comentari Venus de Laussel o "Dama de la Banya"» (en espanyol). https://www.auladehistoria.org.+Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2021. Consultat el 10 de decembre de 2020.
  3. Gallia Préhistoire.(28 (Suppl.()
    178..
  4. «la-banya-de-bisonte#::text=Este%20baix%20relleu%20de%20dimensions,atrassera%20de%20un%20abric%20rocós. Venus de Laussel, la Cridada de la Banya de Bisonte» (en espanyol). https://prehistòria.forosactivos.net.+Consultat el 10 de decembre de 2020.
  5. «[1]», https://mes.laopiniondemalaga.és/. Consultat el 10 de decembre de 2020.
  6. «el%20món,i%201000%20a.%20de%20C. Història del matriarcat» (en espanyol). Cualia. Consultat el 10 de decembre de 2020.
  7. (pàgines 138-139)


Referències

[editar | editar còdic]