Anar al contingut

Vesignieíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Vesignieíta

La vesignieíta és un mineral vanadato enquadrat en la classe dels minerals fosfat.[1] Va ser descoberta en 1955 en una mina de la localitat de Friedrichroda en l'estat de Turingia (Alemània), sent nomenada aixina en honor de Louis Vésignié, president de la Societat Mineralógica de França mort un any abans del seu descobriment.[2] Sinònims poc usats són vesigneíta i calciovolborthita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un vanadato de coure i bari en aniones adicionals d'hidroxilo, que cristaliza en el sistema cristalí monoclínic.[3] Químicament i visualment similar a la volborthita.[4]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Trobat en l'interior de geodas en minerals del manganeso en la localitat en que va ser descobert, és un rar mineral secundari format en jaciments d'urani i vanadi. Apareix en numeroses localisacions del món pero en agregats de molt chicotet tamany. Sol trobar-se associat a atres minerals com: volborthita, malaquita, tyuyamunita, carnotita, barita o calcita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1992).American Mineralogist.77
    670-675.
  2. (1955).Comptes Rendus de L’Académie dones Sciences Paris.240
    2331-2333.
  3. (1991).Acta Geologica Sinica.4
    145-151.
  4. (2011).Journal of Raman Spectroscopy.42
    1701-1710.