Vespula germanica

avespa alemana (Vespula germanica)

La avespa alemana (Vespula germanica) és una espècie d'insecte himenòpter social de la família Vespidae. El nom comú d'esta espècie és aplicat també a atres avespes dels gèneros Vespula i Dolichovespula, ya que compartixen un aspecte morfològic similar. Esta espècie és d'orige mediterràneu, comprenent Europa, nort d'Àfrica, i zones templades d'Àsia. Actualment ha invadit Norteamérica (est d'Estats Units), Sudamérica (especialment en les zones costeres d'Argentina i la totalitat d'Uruguay ), sur d'Austràlia i Nova Zelanda. Generalment, en aquells llocs a on l'organisme va invadir un ambient, és considerada una plaga de diferents activitats com la agricultura, ganaderia, apicultura i turisme. L'èxit invasivo que esta espècie té, potser estiga determinat per la seua gran adaptació a distintes situacions del mig ambient i per no posseir enemics naturals.

Característiques morfològiques

Vespula germanica posseïx pates grogues que plega en volar, antenes color negre que tenen dotze o tretze segments segons el sexe, i casi no té pèls en les seues pates i cos. Posseïx un cos dividit en cap, tórax i abdomen, el qual presenta bandes grogues i negres; l'abdomen és abultat. Comunament sol ser confosa en Polistes dominula (avespa de morfologia molt similar pero d'hàbits diferents, puix no és carroñera, en pates i antenes grogues, i abdomen menys abultat).

En la part final del seu abdomen posseïx el aguijón, en el que sol picar inoculando un verí de molt alta toxicitat, el qual en els sers humans, pot produir des d'un lleu unflament fins a un shock anafiláctico. A diferència de la abella domèstica, que tenen aguijón en rebarba, les jaquetes grogues posseïxen un aguijón pla que no perden al moment de picar, per #lo que una mateixa avespa pot atacar vàries voltes a la seua víctima. Té un aparat masticador constituït per mandíbules de gran poder triturador, per la qual cosa ademés de picar és molt comuna que mosseguen.

En les àrees habitades per Vespula germànica és molt comuna trobar a l'avespa comuna o Vespula vulgaris. Bàsicament, abdós espècies presenten una biologia molt similar sent algunes característiques morfològiques les que les diferencien. La més rellevant a simple vista és la presència de tres punts en la #front de V. germànica i una taca negra en forma d'ancora en V. vulgaris.

Comportament

Vespula germanica és un depredador oportuniste i carroñero, que posseïx una àmplia dieta que varia d'acort als requeriments del niu. Durant aquells periodos d'alts requeriments energètics (p. eix., durant la construcció del niu o front a baixes temperatures) la seua dieta consistix principalment en carbohidrats, dels que el néctar, la mel, les frutes madures i les secrecions azucaradas de pulgones són les seues fonts més habituals; mentres que el consum de proteïnes, que obtenen d'artròpodes caçats vius (com a mosques, mosquits, orugas) i carronya, és major quan les obreres deuen alimentar a les larves i crío. Vespula germanica pot tolerar baixes temperatures, #lo que li permet realisar la busca d'aliment en un ampli ranc diari i estacional.

Vespula germanica pot causar molèsties i problemes a les persones i els animals, també produir danys en collites. Encara que no posseïx un comportament agressiu cap al ser humà pot atacar si se sent molestada. Pero sí és agressiva en els animals i insectes sobre els que preda, com les abelles, situació que afecta a la apicultura. També pot convertir-se en un problema per a la fruticultura per la seua afició als sucres, sent este comportament més comú en autumne.

Cicle de vida

Vespula germanica és un insecte eusocial en societats extremadament organisades. Les seues colónies presenten diferents castes: reina, obreres i zánganos (machos). Generalment hi ha una reina encarregada de posar els ous i regular les activitats de la colónia; vàries obreres, responsables de la recolecció de l'aliment i el manteniment del niu; i alguns zánganos la funció dels quals és merament reproductiva i apareixen al final de la temporada.

Despuix de l'hivern, les reines post-hibernantes comencen la construcció del niu en llocs secs i protegits i solament durant este periodo és possible vore-les fòra del seu niu. En la majoria dels casos els nius estan construïts baix terra, pero en àrees urbanes solen trobar-se en cavitats de parets, espais entre sostres, tancs, etc. Les colónies són fundades en primavera i la reina s'encarrega de tot fins al naiximent de les primeres obreres. Les obreres continuen en la construcció del niu, el seu manteniment i el seu defensa, aixina com també en el recapte d'aliment a larves i reina. Cap al final de l'estiu la reina comença a produir els individus reproductius (zánganos i futures reines), els quals abandonen el niu per a reproduir-se. Posteriorment, les noves reines busquen algun lloc protegit para hibernar fins a la primavera següent, mentres que les obreres i els zánganos moren gradualment i el niu queda abandonat.

En començar l'autumne el niu presenta el seu major desenroll, podent alcançar fins a 90 cm de diàmetro en 15 panales (pisos). El mateix està sempre recobert per una paret de celulosa que les obreres fabriquen mesclant lo que obtenen de la corfa dels arbres en el seu saliva. En cada niu pot haver més de 250 noves reines i 10 000 obreres. Excepcionalment, en àrees invadides, les colónies poden sobreviure l'hivern, alcançant poblacions fins a 20 voltes majors.

Distribució geogràfica

Distribució original

Vespula germanica, també coneguda com "avespa jaqueta groga", és una espècie originària d'Eurasia i Àfrica del Nort.

Introducció en atres ambients

Actualment Vespula germanica es troba #present en tot lo món. Va ser introduïda, per culpa del ser humà, de forma no intencionada, en Amèrica durant el sigle XX. Es va convertir en una espècie invasora gràcies a la seua alta adaptabilitat. Hui en dia és un problema ecològic i productiu en Argentina, Austràlia, Canadà, Chile, Nova Zelanda i Suràfrica.

Invasió biològica en Argentina

Vespula germanica va ser introduïda en l'Argentina en la década de 1980, es creu que la seua arribada al país va ocórrer a través de la frontera en Chile, a a on anteriorment hauria aplegat en barcos madereros. En la Patagonia argentina no existix cap espècie nativa d'avespes socials, #lo que va permetre que espècies invasoras, com Vespula germanica, Vespula vulgaris i Polistes dominula, pogueren distribuir-se fàcilment per tota l'Argentina.

Problemàtiques

Vespula germanica posseïx una gran capacitat d'adaptació als nous ambients. En l'Argentina no té cap depredador natural per lo que la població d'avespes jaqueta groga pot ser molt elevada en algunes époques de l'any. Esta pot generar una problemàtica en realisar activitats a l'aire lliure, si ben no és agressiva normalment, quan se sent amenaçada, utilisa la seua aguijón per a atacar inclusivament múltiples voltes. La seua picadura és molt dolorosa i el seu verí pot generar reaccions alèrgiques en persones sensibles, ademés té una mordedura suficientment forta com per a esgarrar.

Referències

• Ref. 1 i 2: [1] El problema de la véspula germànica en la Patagonia, informació del INTA

Enllaços externs

• Avespa Jaqueta Groga. Laboratori Entomologia INIA.
• Canadian Journal of Arthropod Identification.
• Discover Life (anglés)