Veta Sagrada

Veta Sagrada (en llatí Promontorium Sacrum o Prominens Sacrum i en grec ἱερὸν ἀκρωτήριον Hieron Akroterion) és el nom que les fonts clàssiques donen a distints vetas situats en zones estratègiques del Mediterràneu, que la seua sacralización sol deure's a l'existència d'un temple, moltes voltes d'alguna divinitat marina.

El més citat en les fonts gregues, per estar molt propenc a Atenes, és la veta Sunión (Σούνιον -Sounion-, Sunium en llatí).

El de l'extrem Occident

El més mitificado era el que, per a romans i grecs, es trobava en l'extrem occident. S'identifica a voltes en el veta de Trafalgar, en la veta de Finisterre, i, en Portugal, en el veta de Sant Vicente o en la punta de Sagres.

Els autors clàssics comenten sobre este lloc, a on s'apreciava la posada de sol en l'Oceà Atlàntic, mesclant la mitologia en les ciències naturals.

L'historiador romà Lucio Aneo Floro, quan descriu la campanya de Dècim Juny Brut contra els galaicos, diu que este va ser testic d'un acontenyiment prodigiós, al vore posar-se el sol en l'oceà Atlàntic i vore com a est capcionava les aigües.

El grec Estrabón se servix de la descripció topogràfica d'Artemidoro de Éfeso, que destaca la forma de falca de la veta i l'existència de tres menuts illots que ho prolonguen. Estrabón diu que és fals lo que diu Éforo, de que allí hi havia un altar per a Heracles i menciona que no ho hi havia per a cap deu. Diu que lo que hi havia eren grups de tres o quatre pedres en alguns llocs als que se'ls donava el regrés res més aplegar a modo de ritual i que "es desplacen en fer una libación". Segons Estrabón no estava permés fer sacrificis allí ni tampoc anar durant la nit, ya que era de nit quan els deus anaven al lloc.

Artemidoro diu que en les regions que llimiten en l'oceà es veu el sol més gran en el moment en que es posa i que en afonar-se en les aigües realisa un chiulit en apagar-se. Artemidoro diu que el sol és cent voltes més gran en el moment de posar-se. Posidonio diu que açò és impossible i que l'aument de tamany és un efecte produït per l'aigua evaporant-se en ficar-se el sol en ella.

Estrabón acusa de mentir a Artemidoro ya que al lloc no es podia accedir de nit i, en ser allí la posada de sol alguna cosa immediat i no haver un lapsus de temps entre la posada de sol i el vespre, no li hauria donat temps de realisar l'observació.

Atres vetes sagrades

• Veta Fiolente, en la península de Crimea, prop de Sebastopol (actual Rússia).
• Veta Gelidonya, en la costa meridional de l'Àsia Menor (actual Turquia).
• Veta Kyllini o Kastro-Kyllini, en Elis (actual Grècia).

• Palene, la més occidental de les tres penínsules de Calcídica (actual Grècia).
• Cnido, actual Triopion (extrem suroest d'Àsia Menor, en l'actual Turquia)
• Cap Corse, en la costa noreste de Còrsega (actual França).

Fòra de l'àmbit mediterràneu, en Sant Fernando (Càdis), l'Illa de Sancti Petri és considerada com la "Pedra Santa" per ser el lloc a on els fenicios varen depositar les cendres mitològiques del deu Melqart. També, en les illes britàniques, hi ha algunes vetes denominades Sacred promontory:

• Holyhead (Gales -Gran Bretanya-)
• Hook Head (Irlanda)

No deu confondre's en la porció superior del os sacre (vos sacrum) denominada també "promontori sacral".