Fortalea de Sagres

Fortalea de Sagres

Vista aérea de la Fortalea de Sagres.

La fortalea de Sagres, també coneguda com a castell de Sagres o fort de Sagres, se situa al suroest del Algarve (Portugal), en posició dominant, coronant el promontori de Sagres.

Dels seus escarpados penya-segats, constantment batuts pel vent, el visitant goja d'una enlluernant panoràmica a lo llarc de la costa, en especial menció a les ensenar de Sagres, el veta de Sant Vicente (extrem suroest del continent europeu) i a l'immensitat del Oceà Atlàntic.

La pròpia fortalea i els seus voltants, integrades en el parc natural del Suroest Alentejano i Costa Vicentina, oferixen la possibilitat d'una vista pròxima al patrimoni natural de la costa, especialment pel que fa a la flora, albergant alguna de les espècies més representatives de la regió (com per eixemple l'astrágalo, la margarita de mar, la sabina, el polio vicentino, l'esparto, el porro, les malvas i el jolivert de mar).

Història

El Promontorium Sacrum

No existix la certea sobre quin seria la localisació exacta d'este promontori sagrat que en molt va impregnar d'història el lloc de la fortalea, pero és possible identificar, en llínees generals, un àrea que es prolongaria des de la punta de la Pietat a l'Arrifana, comprenent el veta de Sant Vicente i el veta de Sagres. Este espai, per molts designat com el fi del món conegut, a on s'iniciaven les tormentes, integra fins a hui una de les majors àrees de menhirés i construccions megalítiques d'Europa. Visitada per navegadors oriunts del mar Mediterrànea des d'al voltant del 4000 a. C., va ser citada des de l'Antiguetat clàssica per Avieno, Estrabón i Plinio el Vell com un àrea dedicada al cult a Saturn o Hércules, divinitats de forta connotació en el món marítim. Durant l'época visigoda es va rendir cult al màrtir cristià Sant Vicente de Saragossa, el qual està estretament lligat al símbol del cuervo. Per això durant la dominació islàmica es va denominar al lloc "Iglésia dels Cuervos" (Kenisset al-gorab).

La Vila de l'Infant

A principis de el XV la regió de la veta Santa Vicente i de Sagres era cada volta més usada com a escala per barcos, sobretot veneciano, que feyen la ruta entre el Mediterràneu i el noroest d'Europa. En 1434 el rei Eduardo I els va concedir privilegis a uns venecians que residien allí i va rebre del Papa autorisació per a instalar en la zona una casa i hospital de l'orde franciscana.

El promontori de Sagres, aixina com les viles adjacents de Sant Vicente i Sagres, varen ser donadas el 27 d'octubre de 1443 pel regente Pedro, duc de Coímbra, al seu germà, Enrique el Navegant (1394-1460). La vila de Sagres, llavors abandonada i en ruïnes en raó de les razias dels piratas berberiscos, va ser, a partir de llavors, reconstruïda i repoblada, inclús en lo tocante a el seu defensa. Esta reedificación, per part de l'Infant, va obedir a alguns dictàmens essencials:

• la necessitat de que les embarcacions de l'época devien refugiar-se dels vents en les ensenars veïnes, aguardant a vents favorables a la navegació,

• els imperatius de la llogística (embarcacions, manteniments, mariners) de la primera fase dels Descobriments,
• la comoditat del control del tràfic marítim, per ser Sagres punt de pas obligatori de les embarcacions que creuaven del Mediterràneu al Atlàntic i viceversa,
• la seguritat i aïllament necessaris per al processament de les informacions arreplegades a l'inici del proyecte d'expansió portugués que s'estenia pel nort d'Àfrica.

La fortificació de la punta del promontori va ser determinada per la seua localisació i forma, aprofitant el penya-segat com a defensa natural en tres dels seus quatre costats, íntimament lligada a les seues excelents possibilitats estratègiques que s'integren en els dictàmens anteriorment citats.

L'infant Enrique es va traslladar a l'Algarve en 1452 i a partir de 1457 es va instalar en Sagres, a on va morir tres anys més tart. La seua estància allí va donar lloc posteriorment, a partir de 1625, al mit històric de la denominada Escola de Sagres, supost centre d'estudi de navegació i astronomia de l'existència molts de la qual historiadors dubten.

Despuix de la mort de don Enrique (1460), la fortificació i la seua població varen perdre importància. Com a resultat de la distància entre la Vila de l'Infant i l'Aldeia do Bispo, a on se celebraven els servicis religiosos, Manuel I de Portugal (1495-1521) va determinar la creació de la freguesia de Sagres i l'edificació de l'iglésia matriu (1512). Més vesprada, en 1573, Sebastián de Portugal (1568-1578) va adossar dos baluarts en els extrems de la muralla ya existent, elements crucials en l'arquitectura militar despuix del advenimiento de l'artilleria, colocats estratègicament en llocs que optimisaven el tir creuat.

La Dinastia Filipina i la restauració de l'independència

Fortalea de Sagres, vista de la "rosa dels vents".

Proseguint en les reformes mampreses en el regnat de D. Sebastián, l'época de la Casa d'Àustria en Portugal, que es va iniciar en el regnat en Portugal de Felipe II d'Espanya (1580-1598), es va determinar l'edificació d'una torre (o Torreón central) en l'interior de la fortificació, permetent la conexió en la porta d'entrada a través d'un túnel i colocant en el cim una plataforma per a artilleria, en lo que aumentava la capacitat defensiva de l'estructura.

En el context de les disputes entre les Corones d'Espanya i d'Anglaterra, en l'escenari internacional de finals de el XVI, l'armada del corsario Francis Drake va atacar la regió de Sagres (1587), que va anar violentament saquejada i incendiada. En l'atac, varen sofrir severs danys les fortificacions de la Baleeira, de la Beliche i de la San Vicente. Una image de l'atac anglés, actualment en la Biblioteca del Museu Britànic, retrata les fortificacions de la regió en l'época (1587), evidenciant el seu caràcter de transició de l'Edat Mija a l'arquitectura militar moderna. En lo tocante a la Fortalea de Sagres, es reconeix, des de l'exterior:

• un chicotet baluart quadrangular de fajina, en la funció d'assegurar la primera llínea de defensa;
• una muralla de mampostería de pedra, en forma de dents de serra i una extensió aproximada de 180 metros, encimada per almenas, tancava l'istme de costat a costat;
• dos baluarts baixos, en almenas, posicionaven en cada extremitat de la muralla;
• en el centre de la cortina s'obria una chicoteta porta, donant accés a dos menuts patis amurallados i almenados, en portes alternades, a la manera dels castells medievals;
• en l'interior es disponia la Plaça d'Armes, rodejada d'un conjunt d'habitacions conectat per una cortina a les muralles laterals, conjunt eixe dominat per un cubelo en l'extremitat oposta, i l'antiga Iglésia de Santa María.

Despuix de l'assalt de Drake, es va plantejar la modernisació de la fortificació manuelina. En 1621, Alexandre Massai, un ingenier militar napolitano, va presentar un proyecte per a construir nous baluarts en major capacitat defensiva, pero no va ser concretat. No va ser fins a 1631 que es va decidir restaurar per Felipe IV (1621-1640) les murallas arruïnades. Les obres varen començar a l'any següent, aprofitant-se trechos de les antigues muralles i alçant-se bateries renaixentistes, obres que proseguirien despuix de la restauració de l'independència portuguesa en el regnat de Juan IV de Portugal (1640-1656). Entretant, les noves muralles exteriors varen permanéixer incompletes, coexistint en les antigues muralles enriquinas.

El XVIII i el terremot de 1755

Fortalea de Sagres vista des de l'mar.

La fortalea va ser sériament danyada pel tsunami provocat pel terremot de 1755, la jagantesca ona del qual va superar l'altura del peñasco. L'estat de ruïna, provocat pel temps i pels elements, es va prolongar fins al regnat de María I de Portugal (1777-1816), que va ordenar reconstruir l'estructura. Per a això, varen ser demolides les antigues murallas medievals i, en 1793-94, terminades les obres del nou traçat de muralles. Adequades a les necessitats de defensa de l'época, eren més baixes i compactes amprant argamasa de reboco per a absorbir millor l'impacte dels proyectils de l'artilleria de l'época. En les extremitats es varen erigir dos migbaluarts artillados. En l'interior del terraplé, un torreón central va substituir l'antic cubelo filipí.

Els continus conflictes en el sigle següent varen fer que la fortalea de Sagres assumira un important paper de coordinació en tota la llínea defensiva de l'oest del llitoral del Algarve.

Les restauracions de el XX

Classificada com Monument Nacional per Decret de 16 de juny de 1910, els treballs de restauració promoguts en les décades de 1950 i 1960 descaracterizaron l'estructura en procurar tornar-li la seua suposta configuració original dels sigles XV i XVI. Les edificacions del costat esquerre varen ser reconstruïdes conforme a aquelles dissenyades en l'iconografia de l'atac de Drake, en un pis terreny i una fumeral per divisió. Va ser colocada al descobert, en esta fase, la cridada Rosa dels vents.

En la década de 1980, donada la degradació del conjunt i buscant adequar l'utilisació del lloc als presuposts de la Carta de Venècia (possibilitant l'acolliment de turistes), va ser llançat un concurs per a restaurar la Fortalea de Sagres. El proyecte vencedor, de l'arquitecte João Carreira, a pesar d'una década de polèmica suscitada per la naturalea de la nova intervenció, va introduir en Portugal la discussió de la reutilisació dels monuments, en virtut de la compatibilitat de les noves estructures en la memòria del passat.

Actualment, la fortalea es troba oberta diàriament al públic. Ademés de poder-se apreciar les estructures anteriors a el XVIII, recuperades, modernes intervencions permeten visitar les diverses àrees del promontori. Hi ha ademés un centre d'exposicions, un centre multimèdia, tendes d'artículs culturals i una cafeteria.

Característiques

Muralla

De traçat poligonal abaluartado, es compon d'una cortina tancant el costat de la terra i d'un mur que s'estén pel flanc esquerre. En les dos extremitats de la cortina, s'empinen els migbaluarts de 1793, un a l'invocació de Santa Bàrbara (patrona de l'Artilleria) i un atre de Sant Antonio (patró del Eixèrcit Portugués).

Portón monumental

Fortalea de Sagres, panoràmica de l'entrada principal.

En el centre de la cortina s'obri el Portón Monumental de la plaça, d'estil neoclàssic, coronat per un escut d'armes en el frontón i una placa epigràfica recordant al llavors governador de l'Algarve, Nuno José Fulgêncio João Nepomuceno de Mendonça i Moura (1793).

Pel costat interior del portón pot vore's una làpida en memòria de l'Infant D. Enrique, colocada al voltant de 1840.

Terraplé

Estratègicament distribuïts pel terraplé, es troben sis bateries orientades cap a la mar i garitas. Aïllat dels demés edificis, s'empina el Polvorí (‘’Paiol dona Pólvora’’), provablement edificat a mitan de el XVIII. Insertat en el conjunt de les edificacions hi ha una rèplica d'un padró de descobriment de el XV, en el que es pot observar un escut d'armes de l'Infant D. Enrique. Es destaca, entretant, la Rosa-dos-Ventos, també denominada ’’Rosa dos Ventos do Infant D. Henrique’’, una àmplia estructura que es creu es remonta a el XVI. Descoberta casualment en 1921, representa una estrela en 32 raigs, simbolisant els rumbos ("vos rumbos"), inscrita en un círcul, traçada en el sol per vores irregulars i que alguns autors creuen tractar-se del gnòmon d'un rellonge de sol.

Edificis

Vàries edificacions històriques es troben en el terraplé de la fortalea, com el torreón central, diversos quarters i edificacions com la torre cisterna - provablement frut d'un proyecte enriquino, present en gran part en les representacions de la fortalea despuix de l'incursió de Drake en 1587 -, les antigues cases dona "correnteza" i la Casa del Governador, estructures que varen ser blanc de reaprovechamiento turístic en el proyecte dels anys 90.

Iglésia de La nostra Senyora de la Gràcia

Fortalea de Sagres: Iglésia de La nostra Senyora de la Gràcia.

L'edificació de l'actual temple va vore substituir, possiblement en 1570, en l'época de Sebastián I de Portugal, l'antiga ermita de Santa María manada erigir en 1459 per l'Infant D. Enrique. Despuix del terremot de 1755, en que va quedar damnificada, varen ser ampliats la sacristia i el campanar.

Presenta una planta simple quadrangular de nau única, en chicotetes finestras aïllades en les paretés i arremate en volta de canó. l'àbsit, en sacristia anexada, també presenta planta quadrangular i és arrematada per una cúpula semiesfèrica. La frontera principal està demarcada per la porta d'entrada en arquitrau i teulada de dos aigües. Al campanar, erigit en la localisació de l'antic osario del cementeri, s'accedix a través d'una escala des del costat este.

Ací es troba insertat, des de 1997, el retaule en estil barroc de la Capella de Santa Catarina de la Fortalea de Beliche.

Far de Sagres

Des de finals de el XIX va existir dins de la fortalea un far per a la senyalisació marítima. L'actual, prou discret per a no desvirtuar l'entorn de la fortalea, data de 1960 i és el tercer construït. Emet una llum roja cada dos segons i té una altura d'11 metros (53 metros sobre el nivell de la mar). Està controlat remotamente des del veí far de la veta de Sant Vicente.