Vi natural

Botella de vi natural

Va vindre natural és el vi obtingut en el mínim d'intervenció possible, tant en el cultiu de la vinya i l'obtenció dels raïms com en el procés d'elaboració en celler i el seu transformació en vi.

El terme s'usa principalment per a distinguir este tipo de vi del vi ecològic, el qual s'elabora en raïms procedents d'agricultura ecològica pero que pot estar elaborat utilisant tot tipo de tècniques i aditius dins dels llímits llegals.

La definició del vi natural genera prou controvèrsia i ha rebut moltes crítiques. Fòra de França, no hi ha una definició llegal ni organismes que ho certifiquen, ni sembla que eixa siga la voluntat dels viticultores. Tampoc hi ha unanimitat sobre la definició del vi natural ni per part dels crítics ni dels mateixos elaboradors, sobretot sobre lo que es considera un nivell acceptable d'intervenció. Pel contrari sí existix una cohesió important dins dels sectors que defenen la llínea menys intervencionista a l'hora de cultivar la vinya i elaborar el vi, estant representats en associacions i en diversos events.

Història

El concepte de vi natural es maneja des d'antic junt al de vi artificial, definint-se abdós de forma senzilla com el vi sense o en afegitons al simple suc de raïm.

A finals de el XX sorgix el concepte de vi ecològic, paralel al d'agricultura ecològica, pero queda fòra de cobertura llegal despuix de la regulació portada a terme a nivell comunitària en els anys 90. En estos anys es genera una divisió entre els productors pioners de vins ecològics, aquells que preferixen la flexibilitat del sistema i aquells atres que aposten per un concepte molt més estricte i que ve a coincidir en lo que hui es considera vi natural. En l'any 2010 s'intenta promulgar una norma específica sobre el vi ecològic pero no rep el respal suficient.

És en França a on més s'ampra el terme i a on més s'ha treballat sobre la seua definició en les últimes décades. Es considera a Jules Chauvet el pare del moviment actual entorn als vins naturals. Atres figures importants són el enólogo Max l'Eglise o el viticultor Marcel Lapierre. En Espanya s'introduïx l'expressió va vindre natural per influència francesa a través de la tenda de vins situada en Barcelona, l'Ánima del Vaig vore. Abans s'ampraven atres térmens com per eixemple va vindre autèntic.

En la primera década de el XXI es creen associacions entorn als vins naturals, el concepte s'expandix per numerosos països a on és acollit per consumidors, periodistes i comerciants. En l'any 2005 es va fundar l'Associació francesa de vins naturals (Association dones Vins Naturels - AVN) que va establir una definició molt precisa dels vins naturals que podien incorporar el seu logo en el seu etiquetaje. En setembre de 2019 es va fundar el sindicat «Syndicat de Défense dones Vins Nature'l» que a principis de 2020 va conseguir posar-se d'acort en el Ministeri d'Agricultura de França, l'Institut Nacional d'Orígens i Calitat de França (INAO) i l'Oficina Francesa de Control de Fraus per a establir un plec de condicions molt precís que definira qué és un vi natural. Varen decidir adoptar la denominació «Vin Méthode Nature» que despuix d'un periodo de prova de tres anys es convertirà en una DOP "producte" sense delimitació geogràfica.

El 23 de juny de 2008, en motiu de la fundació de l'Associació de Productors de Vins Naturals, es va celebrar el primer saló de vins naturals en Espanya.

Un eixemple destacat de vi natural tradicional espanyol és el vi de tea de la Palma, elaborat per mig de fermentació en barricas artesanals de fusta de pi canari (tea) sense aditius químics, conservant tècniques ancestrals documentades des de el XVI.

En 2012 es realisa en Chile la primera mostra massiva de vins naturals, coneguda com Chanchos Deslenguados. El seu creador és el viñatero francés Louis Antoine-Luyt, qui junt a Sebastián Alvear inscriuen a esta fira com a pionera del moviment de vins naturals en Sudamérica. En el seu vigèsim aniversari la mostra va aplegar a contar en 60 productors del nort i sur de Chile. Normalment Chanchos Deslenguados realisa tres a quatre mostres anuals, en les quals es presenten 25 viñateros com a màxim. 

Requisits

El vi natural es definix com aquell elaborat en raïms procedents d'agricultura ecològica o biodinámica sense usar aditius en celler. La majoria de les definicions acadèmiques sobre el vi natural inclouen casi tots estos requisits:

• Raïms procedents d'agricultura ecològica vendimiadas a mà. Sense rent comercials afegits. Fermentació maloláctica sense afegir bactèries.
• No es corrigen els sucres, l'acidea, el color, taninos, nivell d'alcohol, etc. Este principi de mínima intervenció caracterisa la filosofia del vi natural front a la vinificación industrial.
• No es clarifica ni es filtra agresivamente o no es filtra en cap cas. S'eviten processos físics com la òsmosis inversa, filtració intensiva o estabilisació.
• No s'estabilisa amprant substàncies químiques o tècniques enológicas. Els productors naturals rebugen l'us d'ajudes de vinificación com el carbonat àcit de potassi, sulfat d'amoni, caolín i quitosano.
• No es realisa microoxigenación ni qualsevol atre procés que accelere o simule els processos naturals. Esta restricció forma part del rebuig a la tecnificació excessiva del procés.
• No s'afig anhídrit sulfuroso (sulfitos), com defén l'Associació Espanyola de Productors de Vins Naturals o s'accepta l'adició en cantitats inferiors als llímits llegals establits per a vins ecològics i convencionals, la qual cosa ha segut considerat una perversió del concepte mateix de natural i ha donat lloc a expressions com "zero zero" o "pur suc" per a significar l'absència total d'aditius.