Vicia bithynica

Erro al crear miniatura:

Vicia bithynica

Vicia bithynica és una espècie de la família de les fabáceas.

Descripció

Vicia bithynica és una herba anual, trepadora, pelosa, en pèls de 0,3-1 mm, erectos, tuberculados. Tallos fins a de 50 cm, erectos o ascendents, tetrágonos. Fulls 16-45 mm,pecioladas, en 1-3 parells de folíols, terminades en zarcillo simple o ramificado; estípulas 10-15 x 3-9 mm, elíptiques o lanceoladas, agudes, semihastadas, incís-dentadas, sense nectario; folíols 14-46(56) x (2,5)4-12(18) mm, elíptics, estretament lanceolats o lineares, obtús-mucronados o subagudo-apiculados. Inflorescència pedunculadas, en 1-2 flors; pedúncul 0,4-7 cm; pedicels de 3-6 mm. Cáliz 8-11 mm, actinomorfo o llaugerament zigomorfo, campanulado, en base casi simètrica i boca casi recta, hirsuto; tubo 3,5-4 mm, en 20 nervis; lòbuls 4,5-7 mm, iguals o poc desiguals, tan llarcs o més largosque el tubo, estretament triangulars, subulados. Pétals en general purpúreoso violáceos; estandart 14-20 x 8-10,5 mm, obovado-espatulado, emarginado, en la làmina més llarga que l'ungla, no palesa; ales 12,5-17 x 4-5,5 mm, en la làmina més llarga que l'ungla, blanquecinas o groguenques; quilla 8,5-11,5x 3,5-4,5 mm, recta, obtusa, en la làmina més curta que l'ungla. Androceo en tubo estaminal oblicuo en l'extrem; anteres c. 0,4 mm, oblongas. Ovari pubescente;estil deprimit, en pelosidad subapical que forma un mechón en lacara carinal. Frut 35-45 x 7-11 mm, oblongo, comprimit, assentat, marcadament contret entre les llavors, glabro, hírtulo o en màrgens densament ciliolados, en pèls tuberculados, en 5-7 llavors. Llavors de 4 mm, subcúbicaso esferoidals, ± comprimides, planes o débilmente foveoladas, de color pardoobscuro; fil d'1,8 mm, elíptic, 1/7-1/6 del contorn de la llavor.

Distribució i hàbitat

Es troba en les vores de camins i herbars humits; a una altitut de 0-850 metros des de S i W d'Europa fins a la península de Crimea, Transcaucasia, Àsia Menor, Síria, el Nort d'Àfrica i Azores. Disseminada per les regions costeres del N, I i W de la península ibèrica, aixina com en Balears, més rara en l'interior.