Vidre d'or
El vidre d'or o vidre de pa de or és una tipologia de vidre de lux a on es fusiona un disseny decoratiu de pa de or entre dos capes de vidre. A pesar de que les primeres mostres es troben en la Grècia helenística, és característic del vidre romà de finals del Imperi Romà, entre els sigles III i IV , quan l'or decorava les vores de copes i atres tifells. Moltes d'estes peces decoraven les parets de les catacumbes de Roma, a on servien de fites indicatives dels punts a on es trobaven enterrats els cossos. S'han recuperat unes 500 peces de gots d'or que tenien esta funció.[2] Els objectes complets d'este tipo són estranys. Alguns mostren imàgens religioses cristianes, mentres que uns atres se centren en la religió tradicional grecolatina, en varis desenrolls en el cult, i encara hi ha alguns de caràcter judeu. Finalment, també hi ha els que mostren imàgens dels seus propietaris, i els més elaborats “es troben entre les representacions més realistes provinents de les primeres comunitats cristianes. Miren al espectaador en una claritat extraordinària i una intensitat melancòlica ".[3] A partir de el I, esta tècnica també va ser utilisada com a color dorat per a la producció de mosaics.
Hi ha vàries tècniques que han segut descrites com "vidre d'or". El Zwischengoldglas és molt similar, pero les capes de vidre estan pegades, no fusionades, es troben principalment en Alemània i Bohemio entre els sigles XVIII i XIX. El Verre églomisé solament cobrix una sola capa de vidre, la qual està dorada -o recoberta en atres tipologies de capes de metal- per la part posterior; este model va ser realisat durant el XIX. Un procés similar es va utilisar per Jean-Baptise Glomy (1711–1786), de qui li ve el nom. Estos dos processos també varen ser utilisats durant l'antiguetat, i els alemans i els francesos a sovint utilisen els seus noms natius per a denominar a el "vidre d'or". El got de rubí dorat o "cranberry glass" és, en realitat, roig, i posteriorment dorat per mig d'òxit d'or.[4]
Tècnica
[editar | editar còdic]El procés de creació del vidre d'or era difícil, i requeria unes grans habilitats. Per a la creació d'un vidre de finals de l'época romana, es tallava un disc menut, d'entre sèt i dotze centímetros d'ample, provinent d'una esfera bufada en la part inferior aplanada, fet de vidre normal o de colors. Llavors, al disc, s'enganchava una peça de pa d'or per mig de goma aràbiga. El disseny es produïa rascant el pa d'or. La peça principal, un got o un bol, es creava bufant i modelant-la, en una part inferior aplanada que tenia les mateixes dimensions que el primer disc. El resultat, posteriorment, era tornat a calfar, i depositat en esment sobre el disc en el disseny, provocant la fusió de la part inferiorlplana en el disc que contenia el disseny. La peça completa era calfada per última volta per a acabar de completar la fusió. Els documents d'atres époques establixen variacions en alguns detalls, pero el procés era essencialment el mateix.[5]
Es creu que els gots helenísticos de vidre més grans varen ser realisats per mig de mòles, en lloc de bufant, ya que estes peces es componen de dos fragments, el superior i l'inferior, que tenen que encaixar perfectament.[6] Alguns dels medallones més elaborats podrien haver segut realisats directament en este format, mentres que uns atres contenen pigments en lloc d'or.[7] Estos medallones, que mostren un tall molt suau, exploten el centre del vidre com una pauta per a representar retrats, mostrant-se com un mig molt efectiu, superant totes les alternatives, en l'excepció dels metals i pedres precioses treballades. Provablement, en un primer moment, estes produccions medallísticas es realisaven per a penjar-les en casa o per a utilisar-les com a joyeria, principalment en els models més menuts, pero també es varen utilisar per a funcions funeràries, a sovint en una base de vidre blau. Hi ha alguns gots romans de Colónia d'un estil diferent, coneguts com "bombetes laterals", consistents en un got en medallones d'entre 2-3 centímetros fusionats en els laterals.[8]
Ademés de medallones en imàgens figuratives, esta tècnica de fusió també va ser utilisada per a crear les teselas d'or dels mosaics.. Les teselas de vidre d'or, com a mínim en época bizantina, tenien una capa superior molt fina de vidre, la qual provablement va ser imprimida en la part inferior de vidre, que era el que tenia pegat el pa d'or. Les teselas es feyen en blocs o "pastiços", i despuix es tallaven en gavetes, els quals eren relativament grans en el cas dels que contenien un fondo d'or. Les bases d'or se situaven sobre un fondo de terra roja o de color ocre per a resaltar el seu efecte visual. La majoria dels colors de les teselas semblen fets localment per a produir el mosaic, pero hi ha certa discussió sobre la veracitat d'esta afirmació en les perles de vidre d'or. En el XI, en el relativament modern centre cristià de Kiev, sembla que varen utilisar teselas d'or fetes en Constantinopla.[9]
Les perles de vidre d'or romanes es creaven utilisant un tubo o vareta interior en la qual es colocava el pa d'or. Llavors es desplaçava un tubo més gran per sobre que feya eixir les perles. El fet que estes perles romanes foren fàcilment transportables i molt atractives, ha provocat que s'hagen trobat eixemples en llocs tan alluntats de l'Imperi com en les ruïnes de Wari-Bateshwar, en Bangladés, aixina com en atres llocs de China, Coreja, Tailàndia i Malàsia.[10]
El vidre de banda d'or està relacionat en la tècnica helenística i romana, a on unes franges de pa d'or situades entre dos capes de vidre sense color s'utilisaven com a part de l'efecte marbre del vidre de ònix. Este eixemple es troba principalment en chicotetes botelles de perfum i similars.[11]
Marcadors funeraris
[editar | editar còdic]
L'eixemple de got més comú durant els últims temps de l'antiga Roma eren els bols o les copes, els que es creu que, originalment, eren regals familiars en motiu de casament, natalicis, celebracions d'any nou o atres festivitats religioses diverses, i en alguns casos en ocasió de la presentació d'un naiximent o d'un batisme cristià.[12] Cap dels eixemples definits com a marcadors funeraris de vidre d'or ha sobrevixcut completament, a pesar de que es coneixen unes 500 mostres, pero com moltes tenen inscripcions encorajant al propietari a beure, normalment es definixen com "copes" o "gots".[13] En un mosaic descobert a les ruïnes norteafricano de Dougga es poden vore dos esclaus abocant va vindre d'un ánfora en dos bols aguantats per atres esclaus. En les dos ánforas hi ha inscrites les paraules "ΠΙΕ" i "ΣΗCΗC", l'expressió original grega de la fòrmula per a brindar "peu zeses" ("Beu, tens que viure") molt comú en els vidres romans, i s'ha sugerit que el mosaic mostra la forma completa que estes copes haurien tingut.[14]
.jpg){kind=link}
Provablement molt més tart, potser despuix de décades d'us, quan el propietari moria, els gots simples eren apartats, mentres que els de vidre d'or eren depositats en les catacumbes per a servir com a marcadors funeraris. És provable que, en molts casos, estos gots ya s'hagueren estropejat a lo llarc de la seua vida útil, preservant-se la part inferior decorada per a ser utilisada precisament en eixe objecte. Els cossos eren enterrats en les catacumbes en chicotetes cavitats anomenades loculi, situades una sobre l'atra, normalment en corredors angosts excavats en la roca, i segurament era necessari emplaçar algun tipo de marca per a que els visitants ubicaren l'emplaçament correcte. També podrien haver servit com una espècie de sagell de la tomba, ya que s'enganchaven en en morter o estuc, formant la superfície final del loculus; també s'utilisaven atres objectes menuts decoratius per a fer esta funció. És possible que actuaren com una espècie de protector contra els mals esperits, especialment en els últims moments d'este periodo, quan els retrats de sants es varen convertir en els més comuns.[15] La gran varietat decorativa dels varis eixemples existents pot explicar-se gràcies a una exhibició en el Metropolitan Museum of Art, a on un got es mostra encara cóm està incrustat en restants del morter en les seues vores. Estes vores normalment estaven amagats baix una capa de morter, fet que explicaria per qué estaven fermament pegats i mantenien el got en el seu lloc.[16]
Moltes peces de vidre d'or componen retrats de persones quotidianes, normalment parelles casades, entre els que es podria trobar la persona morta, mentres que atres peces mostren retrats de figures religioses, sants, o també símbols religiosos. Esta costum va ser realisada pels cristians, els judeus -s'han identificat fins a 13 eixemples judeus d'este tipo- i romans pagans. Les principals diferències en l'imaginari, a banda del creixent número de retrats privats, també es pot vore en les pintures que també es troben a les catacumbes, aixina com en atres mostres del art paleocristià, aixina com en el seu equivalent contemporàneu judeu.[17] Mentres l'art cristià es desenrollava, a finals de el IV i durant el V, els seus canvis es reflectixen en els temes i en el tracte que es dona al vidre d'or, fins que l'us de les catacumbes va finalisar, provocant que no s'hagen conservat mostres posteriors.[18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Weitzmann, no. 264, entry by J.D.B.
- ↑ Grig, 204-5; Lutraan, iii and 2 (note also); 8-9 Corning video
- ↑ Honour and Fleming, Pt 2, "The Catacombs" at illustration 7.7
- ↑ See the Corning Museum "Glass glossary" entries for all these terms
- ↑ Corning video; see also the Corning Museum "Glass glossary", which appears to somewhat contradict the video.
- ↑ Williams, 190
- ↑ Example from the Corning Museum of Glass showing both features; also Gennadios and the Brescia portrait
- ↑ Grig, 204; Lutraan, 3-4 and note, now British Museum; Vickers, 612-613 has the best photos of "blobs"
- ↑ Cormack, 388-391; Grove, 124
- ↑ Francis, 91-93
- ↑ Trentinella, Rosemarie.
- ↑ Beckwith, 25; Weitzmann no. 396; Rudgers, 85
- ↑ Grig, 204; Lutraan, iii and 2 (note also), 8-9
- ↑ by Smith, see Lutraan, 75 and note 197
- ↑ Rutgers, 84-85; Grig, 204-209, and throughout; Beckwith, 25; Honour and Fleming, Pt 2, "The Catacombs" at illustration 7.6; Lutraan, 4-5
- ↑ Bowl Base with Christ Giving Martyrs’ Crowns to Saints Peter and Paul, MMA online, accn. 11.91.4; see also Lutraan, 5 and note 7
- ↑ Beckwith, 25-26; For Jewish material, Rudgers, 81-85 (13 examples on 81); Weitzmann p. 371 and numbers 347 ff.; Lutraan, 12 and throughout
- ↑ Weitzmann nos. 503, 507-8, 510 llaure clapix examples
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vidrio de oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.