Vila Capra

Vila Capra (coneguda també com La Rotonda, Vila la Rotonda, Vila Almerico-Capra o Vila Capra-Valmarana) és un palau campestre de planta central dissenyat per Andrea Palladio i construït a partir de l'any 1566 en les afores de la ciutat de Vicenza en Itàlia.

El nom Capra deriva del llinage de dos germans que varen completar l'edifici quan els va ser cedit en 1591. La vila més famosa de Palladio i provablement de totes les viles veneciano, la Rotonda és un dels més celebrats edificis de l'història de l'arquitectura en l'época moderna.

Inspiració

Quan el sacerdot hb i comte Paolo Almerico es va retirar en 1565 de la Cúria Romana despuix d'haver segut vicari apostòlic dels Papes Pío IV i Pío V i va decidir tornar a la seua ciutat natal Vicenza i construir-se una residència de camp, no hauria pogut imaginar que la casa que va encarregar a l'arquitecte Andrea Palladio es convertiria en un dels prototips arquitectònics més estudiats i imitats durant els següents cinc sigles. Encara que Vila Capra haja servit d'inspiració a mils d'edificis, ella mateixa està sense dubte inspirada en el Panteón de Roma. En el curs de la seua vida, Palladio va proyectar més de vint viles en la regió veneciano. Esta residència, més vesprada coneguda com "La Rotonda", passaria a ser un dels més célebres llegats al món de l'arquitectura:

Proyecte

Erro al crear miniatura:

Cort i planta de la Vila Capra,
tal com apareixen
en I Quattro Libri dell'Architettura,
publicat per Palladio en 1570.

Erro al crear miniatura:

Planta proyectant les proporcions geomètriques.

El lloc triat va ser el cim redonejat d'un chicotet tossal a penes fòra dels murs de Vicenza. En aquella época, la fascinació pels valors arcaics començava a incitar a molts nobles pudientes a mesclar-se en l'alegria de la vida simple.

Sent célibe, el prelat Almerico no tenia necessitat d'un gran palazzo, pero desijava una vila sofisticada, que va anar exactament lo que Palladio va idear per a ell; una residència suburbana en image social, pero també un refugi tranquil de meditació i estudi. Aïllada sobre el cim del tossal, esta espècie de peculiar vila-temple originalment caria d'anexos agrícoles. El seu autor la va incloure significativament dins de l'elenc de palazzi, no de viles, en el seu tractat "Els quatre llibres de l'arquitectura" , publicat en 1570.

La construcció, iniciada en 1566, consistix d'un edifici quadrat, completament simètric i inscripto en un círcul perfecte (vore planta). No obstant, descriure la vila com "Rotonda" (redona) és tècnicament incorrecte, ya que la planta de l'edifici no és circular, sino que pot ser definida com la superposició d'un quadrat i una creu. Cada una de les quatre fronteras presenta un volum alvançat en una galeria (loggia) a la que s'accedix per mig d'àmplies escalinates externes. Cada galeria està emfatisada per la seua pronao en un frontón decorat en escultures que representen divinitats gregues clàssiques. Cada logia està flanquejada per una finestra simple. Cada u dels quatre ingressos principals, després de travessar un curt passadiç o corredor, conduïx a la sala central, coberta per una cúpula. Esta habitació de planta circular és el centre neuràlgic de la composició, a la que Palladio imprimix força centrífuga i vinculació en l'exterior per mig dels quatre pronaos jònics i les quatre escalinates. La vila resulta aixina en una arquitectura oberta, relacionada en la ciutat i el camp circumdant.

El proyecte reflectix els ideals humanístics de l'arquitectura de la Renaixença. Per a conseguir en cada habitació una exposició similar al sol, la planta va ser rotada 45 graus respecte dels punts cardinals. Totes les habitacions principals s'ubiquen en el piano nobile.

En l'us de la cúpula, aplicada per primera volta a un edifici residencial, Palladio enfronta el tema de la planta central, reservada fins a aquell moment a l'arquitectura religiosa. Encara que han existit atres eixemples d'esta combinació, la Rotonda permaneix com a eixemple únic de l'arquitectura de tots els temps, un model ideal reconegut.

Finalisació i modificacions

Ni Palladio ni el propietari Paolo Almerico varen aplegar a vore la terminació l'edifici, encara que ya anara habitable en 1569. Palladio va morir en 1580, i un atre important arquitecte vicenzino i alumne de l'artiste, Vincenzo Scamozzi, va ser contractat per Almerico per a supervisar les tasques de finalisació, efectuades en 1585, llimitades al cos principal, en la construcció de la cúpula, arrematada en la llanterna.

Palladio pensava cobrir la sala central en una cúpula semiesfèrica, pero Scamozzi va proyectar una cúpula més baixa, en un óculo (que devia ser a cel obert) inspirant-se en el Panteón romà i va aportar atres modificacions menors al proyecte, com l'altura de l'escalinata, que permetia un accés directe de l'exterior als locals de servici sobre el nivell del terreny. L'escalinata va ser modificada en el XVIII per Ottavio Bertotti Scamozzi, que li va tornar la forma original i l'àtic va ser subdividido en locals per Francesco Muttoni, qui va modificar els entrepisos (1725 - 1740)

A la mort del propietari, Almerico, la vila va ser heretada pel seu fill natural, Virginio Bartolomeo, que a causa d'una desastrosa gestió econòmica es va vore obligat a vendre-la dos anys despuix, en 1591, els germans Odorico i Mario Capra. Els Capra varen ser els que varen terminar l'obra de mampostería en 1620, incloent les fresca decoratives de l'interior.

Els Scamozzi varen agregar els anexos rústics externs (la barchessa), separats del cos principal, en destí al desenroll de les tasques rurals, no prevists en el proyecte original.

El complex inclou ademés la capella familiar, construïda per Girolamo Albanese, per voluntat del comte Marcio Capra, entre 1645 i 1663.

Interior i decoració

Erro al crear miniatura:

Interior de la Vila Capra, en fresca de Ludovico Dorigny.

Erro al crear miniatura:

Decoració de la cúpula.

L'interior deu haver segut esplèndit, no menys que l'exterior. Les escultures són obra de Lorenzo Rubini i Giambattista Albanese, la decoració plàstica i els cielorrasos són de Agostino Rubini, Ottavio Ridolfi, Ruggero Bascapè, Domenico Fontana i possiblement de Alessandro Vittoria, les fresca varen ser pintades per Anselmo Canera, Bernardino Índia, Alessandro Maganza, i més vesprada pel francés Ludovico Dorigny. La decoració de la vila va dur molt temps, i en alguns casos no es coneix als artistes i artesans que varen treballar.

Entre els quatre salons del piano nobile, tenim la sala oest, en fresca de temes religiosos, i el saló este, que mostra una alegoria sobre la vida del primer propietari, el comte Paolo Almerico, en les seues numeroses habilitats i qualitats retratades en la fresca.

El lloc més notable de l'espai intern és sense dubte la sala central circular, dotada de balcons, que es desenrolla en tota l'altura fins a la cúpula. El cielorraso semiesfèric està decorat en fresca de Alessandro Maganza; ací trobem també alegoria lligades a la vida religiosa i les virtuts que supon, en representacions de la Bondat, la Templanza i la Castitat. La part inferior de la sala, en totes les parets, està decorada en columnates fingides en trampantojo i jagantesques figures de la mitologia grega, obres de Ludovico Dorigny.

Igual que en l'arquitectura dissenyada per Palladio, pensada per a un home d'iglésia, també la decoració inclou elements formals destinats a sugerir un sentit de sacralidad, en sintonia en el programa general. La cantitat de fresca genera casi l'ambient d'una catedral, no d'una residència campestre. Goethe, qui vàries voltes va visitar la vila, dia que Palladio havia adaptat un temple grec per a ser habitat.

Relació en el paisage

Erro al crear miniatura:

La Rotonda vista des del camí posterior.

Des dels pòrtics és possible gojar de la maravellosa vista del camp circumdant, ya que no per encert la vila va ser proyectada per a estar en perfecta harmonia en el paisage. Açò estava en obert contrast en edificis com la Vila Farnese, construïda solament 16 anys abans. Encara que la Rotonda puga semblar completament simètrica, existixen desviacions proyectades per a que cada frontera fora el complement de l'ambient i la topografia circumdant. En conseqüència, existixen diferències en les fronteres, en el tamany dels escalons, en el mur de contenció, etc. De tal modo la simetria de l'arquitectura dialoga en l'asimetria del paisage, per a crear una composició en apariència simètrica. El paisage oferix una visió panoràmica d'arbres, prats i boscs, en Vicenza distant en l'horisó.

La loggia septentrional està inserta en el tossal com arremate d'un carrer vehicular que escomença en l'entrada principal. Este recorregut és un camí pel mig del bloc de servici, construït pels germans Capra a partir de 1591. Quan un s'acosta a la vila des d'este sector, es rep l'impressió delliberada d'estar ascendint cap a un temple en l'altura. De la mateixa manera, en sentit invers, des de la Vila es visualisa el santuari que corona en la ciutat el Mont Berico, unificant aixina la vila i la ciutat.

La vila hui

L'últim propietari de la vila va ser Mario Valmarana († 13 oct. 2010), un arquitecte i expert en les obres de Palladio, professor d'arquitectura en l'universitat de Virginia des de 1973.

La vila va ser inclosa en 1994 en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, junt en atres edificis de Vicenza, la "ciutat de Palladio".

La Rotonda com a model arquitectònic

La Rotonda ha segut font d'inspiració per a numerosos edificis. Alguns dels eixemples més important són:

• Vila Pisani cridada la Rocca Pisana (Lonigo, Vicenza, 1575-1578), obra de Vincenzo Scamozzi; llunt de llimitar-se a imitar al mestre, Scamozzi construïx filológicamente una crítica al proyecte de la Rotonda, retornant al model del panteón romà.
• Chiswick House (Londres, 1725), obra de Lord Burlington i William Kent; un dels més célebres eixemples de neopalladianismo britànic, creació intensament eclèctica i personal de Lord Burlington.
• Monticello (Charlottesville, Virginia, 1768-1809), obra de Thomas Jefferson; l'única casa en Estats Units declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Vore també

• Palladianismo
• Basílica Palladiana
• Viles palladianas
• Vila Badoer
• Vila Barbaro

Bibliografia

• A. Palladio, I Quattro Libri dell'Architettura, Venècia 1570, llibre II, p. 18.
• F. Muttoni, Architettura vaig donar Andrea Palladio Vicentino en li osservazioni dell'Architetto N. N., 9 voll., Venècia 1740-1760, vol. I, pp. 12-14, tavv. XI-XII, vol. V, tav. XIV.
• O. Bertotti Scamozzi, Li fabbriche i i disegni vaig donar Andrea Palladio, 4 voll., Vicenza, 1776-1783, vol. II, pp. 9-13, tavv. I-IV.

• A. Magrini, Memorie intorno la vita i li opere vaig donar Andrea Palladio, Pàdua, 1845, pp. 78, 238-240.
• F. Burger, Die Villen dones Andrea Palladio, Leipzig, 1909, pp. 53-56.
• R. Pane, Andrea Palladio, Torí 1961, pp. 187-191.
• R. Wittkower, Principi architettonici nell'età dell'Umanesimo (1962), trad. it., Torí 1964, p. 75.
• E. Forssman, Palladios Lehrgebäude, Upsala 1965, pp. 50-57.
• J. S. Ackerman, Palladio's Viles, Nova York, 1967, pp. 68-72.
• C. A. Isermeyer, Die Vila Rotonda von Palladio, en "Zeitschrift für Kunstgeschichte", 1967, pp. 207-221.
• C. Semenzato, La Rotonda vaig donar Vicenza, Vicenza, 1968.
• R. De Fusco, M. L. Scalvini, Significanti i significati della Rotonda palladiana, en "Op. cit.", 16, sett., 1969, pp. 5-26.
• G. G. Zorzi, Li ville i i teatri vaig donar Andrea Palladio, Venècia 1969, pp. 127-142.
• R. Cevese, Ville della Província vaig donar Vicenza, 2 vols., Milà, 1971, vol. I, pp. 148-163.
• M. Fagiolo, Contributo all'interpretazione dell'ermetismo in Palladio, en "Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio", XIV, 1972, pp. 357-380, en part. pp. 359-362.
• D. Gioseffi, Il disegno menja fase progettuale dell'attività palladiana, en "Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio", XIV, 1972, pp. 45-62, in part. pp. 55-56.
• R. Cevese, L'opera del Palladio, en R. Cevese , Mostra del Palladio, catàlec de la mostra, Milà 1973, pp. 43-130, in part. pp. 82-85.
• A. Corboz, Per un'analisi psicologica della vila palladiana, en "Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio", XV, 1973, pp. 249-266, in part. pp. 257-264.
• L. Puppi, Andrea Palladio, Milà 1973, pp. 380-383.
• R. Streitz, La Rotonde et sa géométrie, Lausana, París 1973.
• P. Fancelli, Palladio i Praeneste. Archeologia, modelli, progettazione, Roma 1974, p. 113.
• J. McAndrew, Catalogue of the Drawings Collection of the Royal Institute of British Architects. Antonio Visentini, Londres 1974, p. 47.* H. Burns, L. Fairbairn, B. Boucher , Andrea Palladio 1508-1580. The Portico and the Farmyard, catàlec de la mostra, Londres 1975, pp. 198-200.
• M. Kubelik, Andrea Palladio, catàlec de la mostra, Zuric 1975, pp. 49-51.
• D. Battilotti, Nuovi documenti per Palladio (en un'aggiunta archivistica al Fasolo), en "Art Veneta", XXXI, 1977, pp. 232-239, in part. p. 234.
• AA.VV., Restauri vaig donar monumenti palladiani. Diversi aspetti vaig donar un problema vaig donar tutela, catàlec de la mostra, Verona 1980, pp. 61-70.
• D. Battilotti, Vicenza al tempo vaig donar Andrea Palladio attraverso i libri dell'estime del 1563-1564, Vicenza 1980, pp. 63-65.
• K. W. Forster, Is Palladio's Vila Rotonda an Architectural Novelty?, in K. W. Forster, M. Kubelik , Palladio: ein Symposium, Roma 1980, pp. 27-34.
• D. Goedicke, K. Slusallek, M. Kubelik, Primi risultati sulla datazione vaig donar alcune ville palladiane grazie alla termoluminescenza (TL), in "Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio", XXII/1, 1980, pp. 97-118, in part. pp. 100-104.
• P. Marini, Note, in A. Palladio, I Quattro Libri dell'Architettura, adaptació de L. Magagnato i P. Marini, Milà 1980, pp. 456-458.
• W. Prinz, Appunti sulla relazione ideale tra la vila Rotonda i il cosmo, nonché alcune osservazioni la seua un mascherone posto al centre del paviment della sala, en "Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio", XXII/1, 1980, pp. 279-287.

• W. Prinz, Schloss Chambord und die Vila Rotonda in Vicenza: Studien zur Ikonologie, Berlín 1980.
• F. Rigon, Palladio, Bolonya 1980, nn. 24-25.
• N. Stringa, Sulla Rotonda. Lapsus i analogie, in "Odeon", 1, 1980, pp. 22-26.
• M. F. Tiepolo (a retor vaig donar), Testimonianze veneziane vaig donar interesse palladiano, catàlec de la mostra, Venècia 1980, pp. 67-68.
• D. Goedicke, K. Slusallek, M. Kubelik, Thermoluminescence Dating in Architectural History: Venetian Viles, in "Journal of the Society of Architectural Historians", XL/3, 1981, pp. 203-217, in part. pp. 212-213.
• M. Muraro, Andrea Palladio i la committenza signorile nel Basso Vicentino, in "Odeo Olimpico", XVII-XVIII, 1981-1982, pp. 33-45.
• R. Cevese, I restauri del 1869 compiuti nella Rotonda, en "Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio", XXIV, 1982-1987, pp. 139-143.
• M. Saccardo, Il perfezionamento della Rotonda promosso dona Odorico i Mario Capra (1591-1619), en "Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio", XXIV, 1982-1987, pp. 161-209.
• S. Sponza, Della vila "Eolia" per il "Geni" della Rotonda, en Bollettino de el C.I.S.A. Andrea Palladio, XXIV, 1982-1987, pp. 211-220.
• G. Barbieri, Andrea Palladio i la cultura veneta del Rinascimento, Roma 1983, pp. 214-226.
• A. Canova, Li ville del Palladio, Treviso 1985, pp. 224-239.
• A. Cerutti Fusco, Inigo Jones Vitruvius Britannicus. Jones i Palladio nella cultura architettonica inglese: 1600-1740, Rimini, 1985, pp. 132-134.
• P. Marini, Li postille vaig donar Inigo Jones a "I Quattro Libri dell'Architettura" vaig donar Andrea Palladio, in AA.VV., Trattati scientifici nel Veneto fra il XV i XVI secolo, Vicenza 1985, pp. 73-103, in part. p. 88.
• P. Schiller, Sapiens dominabitur astris. Studien über donen Zusammenhang von Architektur und Himmelskunde bei Andrea Palladio. dissertazione vaig donar dottorato, Università vaig donar Freiburg 1985, pp. 83-144, 164-177.
• M. Muraro, Civiltà delle ville venete, Údine 1986, pp. 282-295.
• F. Barbieri, Vicenza. Città vaig donar palazzi, Milà 1987, pp. 83-86.
• G. Bödefeld, B. Hinz, Die Villen im Veneto, Colónia 1987, pp. 134-138.
• AA.VV., La Rotonda, Milà 1988.
• R. Giussani, Palladio. Li ville, Milà 1988, p. 52.
• C. Costant, Guida a Palladio (1985), trad. it., Berlín 1989, pp. 107-108.
• J. S. Ackerman, La vila. Forma i ideologia, Torí 1990, pp. 140-141.
• D. Battilotti, Li ville vaig donar Palladio, Milà 1990, pp. 124-129.
• A. Sambo, Esperimenti d'archivio. Itinerari vaig donar ricerca, verifiche, documenti, in A. Chastel, R. Cevese (a retor vaig donar), Andrea Palladio: nuovi contributi, atti de el VII Seminari Internazionale vaig donar Storia dell'Architettura (Vicenza 1988), Milà 1990, pp. 44-48, in part. p. 46, n. 8.
• M. Furnari, Atlante del Rinascimento. Il disegno dell'architettura dona Brunelleschi a Palladio, Nàpols 1993, p. 172.
• M. Azzi Visentini, La vila in Itàlia. Quattrocento i Cinquecento, Milà 1995, pp. 281-294.
• K. Jauslin, Ein Haus für Canonicus Almerigo. Palladios Vila Rotonda als Rekonstruktion dones Ästhetischen, Dortmund, 1995.
• F. Salmon, Eighteenth-Century Alterations to Palladio's Vila Rotonda, in Annali vaig donar architettura, 7, 1995, pp. 177-181.
• H. Burns, G. Beltramini, M. Gaiani (a retor vaig donar), Andrea Palladio. Li ville, CD ROM, Vicenza 1997.
• B. Boucher, Andrea Palladio, The architect in his clave, Nova York, Londres, 1998² (en actualisació), pp. 258-265.
• L. March, Architectonics of Humanism. Essays on Number in Architecture, Londres 1998, pp. 242-266.

• D. Battilotti, Vila Almerico, in L. Puppi, Andrea Palladio, Milà 1999² (en anex d'actualisació), pp. 497-498.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vila Capra.
• CISA - Centre Internazionale vaig donar Studi vaig donar Architettura Andrea Palladio [2] archivat en Wayback Machine. - font de la bibliografia informada
• La Rotonda en el lloc del patrimoni Unesco
• (en anglés) "La rotonda" [3] archivat en Wayback Machine.
• (en anglés) "Commentary and Images of Vila Capra from GreatBuilding.com"
• (en anglés) "Photo of Vila Capra by QT Luong ©"