Violència sexual
.jpg){kind=link}
El terme violència sexual fa referència a l'acte de coacció o amenaça cap a les persones en l'objectiu de que porte a terme una determinada conducta sexual. Per extensió, es consideren també com a eixemples de violència sexual, «els comentaris o insinuacions sexuals no desijats, o les accions per a comercialisar o utilisar de qualsevol atre modo la sexualitat d'una persona per mig de coacció per la relació d'esta en la víctima, en qualsevol àmbit, inclosos la llar o el lloc de treball».[1] La violència sexual es manifesta en actes agressius que, per mig de l'us de la força física, psíquica o moral, reduïxen a una persona a condicions d'inferioritat per a impondre una conducta sexual en contra de la seua voluntat. Est és un acte que busca fonamentalment sometre el cos i la voluntat de les víctimes.[2] La violència sexual inclou actes com l'abús sexual, l'agressió sexual i la violació. Estos actes són delictes i són una forma d'abús molt greu. La violència sexual pot tindre conseqüències físiques, sicològiques i emocionals en les víctimes. A sovint, les víctimes de violència sexual tenen problemes de depressió, ansietat, problemes d'autoestima, trastorns alimenticis, entre uns atres.
Característiques i víctimes més freqüents
[editar | editar còdic]Unicef definix violència sexual a la «acció de sometre a una persona a la voluntat d'un agressor, aprofitant-se de l'impotència i desvalimiento de les víctimes, en l'intenció de danyar-la, causar-li dolor i sofriments (físics o mentals), despersonalizarla i dominar-la sometent-la a actes sexuals sense la seua autorisació ni consentiment».[3]
Els casos més freqüents de violència sexual són eixercits sobre chiquets (la pedofilia i l'abús sexual intrafamiliar) i la violació de dònaés.[4]
El delinqüent sexual ho pot ser en exclusiva (sobretot en el cas dels pedòfils), pero també pot anar acompanyat d'atres perfils delictius, tal és el cas de robos, agressions, maltracte físic, etc.
L'agressió sexual afecta a tot tipo de persones [5]
L'agressor sexual no és necessàriament un desconegut per a la víctima; en ocasions és, precisament, la seua rodalia quotidiana a la mateixa la que li ha facilitat un determinat grau de confiança que ha derivat en l'imposició d'una determinada relació.[6]
En països en estadístiques fiables al respecte, les agressions sexuals constituïxen un percentage relativament baix de la violència denunciada. No obstant, el caràcter intrínsec de la violència sexual sugerix la possibilitat d'una violència encoberta per actituts de vergonya o de temor a represàlies per part de la víctima.[4]
Factors d'agressió
[editar | editar còdic]La majoria de les víctimes són dònes ya que les senyes de l'OMS indiquen que 1 de 3 dònes han sofrit algun tipo de violència sexual (2021). A lo anterior se li suma que, aproximadament, solament el 5% de les víctimes ho reporten a la policia (Organisació Mundial de la Salut, 2013).[7] La majoria dels agressors d'este tipo de violència són hòmens. Esta predominancia del agressor sexual masculí es deu a diversos factors.[8]
- un major impuls sexual, derivat, en part, per l'aument de testosterona en la sanc, que no pot ser inhibit per diversos factors. No obstant els estudis biològics que indiquen, que tant dònes com a hòmens tenen testosterona, anulen este argument. L'impuls sexual és igual tant en hòmens com en dònes i pot ser inhibit d'igual forma per subjectes d'un o un atre sexe.[6]
- un major component agressiu; biològicament també s'ha determinat que no existix relació entre sexe i agressivitat, per lo que este component agressiu és causat únicament per l'educació social i cultural que reben els individus.
- una major impronta de factors socioculturals, com és el cas de les expectatives del seu comportament com a varó, que van associades a un impuls sexual fort, etc.[9]
En l'orige de la violència sexual es troben, a lo manco, tres factors essencials:[10]
En primer lloc estan els factors sicològics: l'impossibilitat de conseguir l'excitació sexual sense l'us de la violència; la falta d'autocontrol; una autoestima deficitària en lo sexual; l'absència d'empatia sexual, que pot dur a una distorsió cognitiva que justifique la seua agressió (a ella li agrada, ella ho ha buscat, el sexe en chiquets és donar-los carinyo...); algun trastorn de personalitat; una història personal com a víctima d'abusos sexuals; etc. En el cas de les violacions, per eixemple, en moltes ocasions més que el plaer sexual és la necessitat de satisfer necessitats de dominació, autoafirmaació, competitivitat o poder les que estan en l'orige de les mateixes.[10]
En segon lloc estan els factors socials: el prestigi que dona la violència per a certs individus en determinats grups socials; la cosificación de la dòna a través dels mijos de comunicació i llenguage sexiste; etc.
En tercer lloc estan els factors situacionals: com el consum de drogues i alcohol, el contagi emocional de la vivència grupal, pertinença a alguna colla i antecedents d'abús sexual o físic en la chiquea.[7]
En molts països s'han implementat programes de tractament de delinqüents sexuals per a reduir la reincidència, com a part d'una estratègia de maneig d'este grup de delinqüents. No obstant, existix certa controvèrsia sobre la seua efectivitat. Per tal motiu, s'ha plantejat comparar grups de delinqüents sexuals tractats, en grups de control equivalents que no han segut somesos a dit tractament, per a provar si existixen diferències entre abdós grups sobre la reincidència de delictes sexuals i d'un atre tipo.[2]
Una revisió sistemàtica de 27 estudis, provinents de sèt països i més de la mitat realisats en Norteamérica, va trobar que existix, en promig, una reducció significativa en les taxes de reincidència per als grups tractats. Específicament, la taxa de reincidència de delictes sexuals va ser de 10,1% per als delinqüents tractats, en comparació a 13,7% per al grup sense tractament. No obstant, existix massa heterogeneïtat entre els resultats dels estudis individuals com per a poder traure conclusions sobre l'efectivitat general d'este tipo de tractament. Es necessiten llavors més estudis, especialment fòra de Norteamérica, que permeten obtindre conclusions més sòlides.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Abús sexual
- Abús infantil
- Agressor sexual
- Cas de la Manada
- Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals
- Violació
- Violència contra la dòna
- Violació en presons
- Violació masculina
- Violacions de guerra
- Violència sexual de parella
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Informe mundial sobre la violència i la salut, pág. 161.
- ↑ 2,0 2,1 «Violència sexual. Tracta i explotació sexual - ¿Qué és la violència sexual? - Ajuntament de Madrit» (en és). www.madrid.es. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ UNICEF United Nations International Children's Emergency Fund (2017). Un anàlisis de les senyes del programa “Les Víctimes contra les Violències” del Ministeri de Justícia i Drets Humans de la Nació.
- ↑ 4,0 4,1 «La violència sexual contra els chiquets». UNICEF. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «¿Qué és l'agressió sexual?» (en sp). 1800respect.org.au. Consultat el 2026-05-17.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Schmucker, M., & Lösel, F.. «El tractament dels delinqüents sexuals reduïx la reincidència, encara que es necessita més investigació per a identificar quins intervencions són efectives». Caracas: The Campbell Collaboration. Consultat el 23 de giner de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 (2021-06-30) Concepte de violència contra les dònes, J.M Bosch, pp. 65–122.
- ↑ «Violència sexual: MedlinePlus enciclopèdia mèdica» (en és). medlineplus.gov. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «Un anàlisis estadístic de la violència contra els chiquets».
- ↑ 10,0 10,1 Organisació Mundial de la Salut. «Comprendre i abordar la violència contra les dònes».
- ↑ Enrique Echeburua, "Violència sexual", pág. 71.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Violencia sexual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.