Anar al contingut

Virtuts romanes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
l'emperador Marco Aurelio, freqüent exponent de les virtuts romanes.

Les virtuts romanes són una série de valors estimats en l'Antiga Roma com a fonamentals per a tots els ciutadans romans. Són qualitats de vida a les que tots els ciutadans romans deurien aspirar. Són el cor de la Via Romana — la Manera Romana — i per a molts historiadors varen ser estes qualitatés les que varen donar a la República Romana la força moral necessària per a conquistar i civilisar el món. Moltes d'estes virtuts o qualitats varen ser associades a la mitologia i representades per deus.[1]

Virtuts personals

[editar | editar còdic]
  • Auctoritas: "Autoritat Espiritual". El sentit de la funció social d'algú, construïda a través de l'experiència.
  • Consilium: "Decisió". Capacitat d'actuar o no despuix de haver reflexionat.
  • Comitas: "Cortesia". Bones maneres, cortesia, amistat.
  • Clementia: "Mercé". Suavitat i gentilea.
  • Dignitas: "Dignitat". Un sentit d'autoestima, orgull propi.
  • Firmitas: "Tenacitat". Força mental, habilitat de defendre una proposta.
  • Frugalitas: Templanza, economia i simplicitat, sense aplegar a ser miserable.
  • Gravitas: Un sentit de l'importància d'un assunt, responsabilitat, serietat i determinació.
  • Humanitas: "Humanitat". Refinament, civilitat; deprendre, i posseir cultura.
  • Indústria: "Treball dur". Esfuezo i dedicació en alguna cosa en específic.
  • Pietas: "Sumissió". Més que pietat religiosa, un respecte per l'orde natural social, política i religiosament. Inclou les idees de patriotisme i devoció.
  • Prudentia: "Prudència". Previsió, saber i discreció personal.
  • Salubritas: "Salut". Salut i neteja.
  • Severitas: "Severitat". Autocontrol.
  • Veritas: "Veritat". Honradea en els demés.

Virtuts públiques

[editar | editar còdic]

Ademés de les virtutés personals, aspiració de tot individu, la cultura romana també defenia virtuts en comuna que deurien ser compartides per tota la societat. Entén que algunes de les virtuts que els individus deurien aspirar també són virtuts públiques, seguides aixina mateix per la societat com un tot. En diversos casos, les virtuts es personificaban en divinitatés.

  • Abundantia: "Abundància, Plenitut". L'ideal de tindre menjar i prosperitat suficients per a tots els segments de la societat.
  • Aequitas: "Equitat". Justícia tant dins del govern com entre les persones.
  • Bonus Eventus: "Bona sòrt"
  • Clementia: "Clemència". Mercé, mostrada al restant de nacions.
  • Concòrdia: "Concòrdia". Harmonia entre el poble romà, i també entre Roma i les atres nacions.
  • Constantia: "Fermea". Fidelitat als meus principis.
  • Continentia o Temperantia: "Moderació". Capacitat de medir la proporció justa. Repressió dels impulsos (autocontrol).
  • Felicites: "Felicitat, Prosperitat". Una celebració dels millors aspectes de la societat romana.
  • Fides: "Confiança".[2] Fidelitat a la paraula donada.
  • Fortuna: "Fortuna, Sòrt". Un agraïment als acontenyiments positius.
  • Genius: "Esperit de Roma". Agraïment a l'esperit combinat de Roma, i de les seues persones.
  • Hilaritas: "Alegria, jovialitat". Expressió dels moments feliços.
  • Iustitia: "Justícia". Com expressa per lleiés i governs sensats.
  • Llabor: "Esforç".
  • Laetitia: "Contentamiento, felicitat". Celebració de l'agraïment, generalment per la solució de crisis.
  • Liberalitas: "Llarguea". Donar generosament.
  • Llibertes: "Llibertat" Una virtut a la que han aspirat totes les cultures.
  • Nobilitas: "Noblea". Accions nobles dins d'una esfera pública.
  • Ops: "Riquea". Reconeiximent de la prosperitat del món romà.
  • Patientia: "Paciència". El habilitat necessària en moments de tempestat i crisis.
  • Pax: "Pau". Una celebració de pau dins de la societat i entre les nacions.
  • Pietas: "Pietat". Les persones prestant honra als deus.
  • Providentia: "Providència". El habilitat de la societat Romana de sobreviure a desafius i manifestar un gran destí.
  • Pudicita: "Modèstia". Una expressió pública contra l'acusació de "corrupció moral" de la Roma Antiga.
  • Salus: "Salut". Preocupació en el benestar i la salut pública.
  • Securitas: "Seguritat". Govern eficient que duga a la pau.
  • Spes: "Esperanza". Especialment en temps de dificultats.[3]
  • Uberitas: "Fertilitat". Particularment en relació en l'agricultura.
  • Virtus: "Corage". Especialment dels líders de la societat i del govern.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Urbs Roma. Vida i costums dels romans. José Guillén, p.275 i sig. Edicions Sigueme, S.A. 1994, Salamanca. ISBN 84-301-0801-7
  2. ↑ José Manuel Roldán, José María Blázquez, Arcadio del Castell, Història de Roma, tom II, L'Imperi Romà, Edicions Càtedra, 1999, Madrit.
  3. ↑ J. Rufus Fears, "The Theology of Victory at Rome: Approaches and Problem", Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.17.2 (1981), p. 812–814.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gibbon, Edward (2012). Decadència i caiguda de l'Imperi Romà, Vilaür: Edicions Atalanta. ISBN 978-84-939635-7-6.

José Guillén (1994). Urbs Roma. Vida i costums dels romans. Edicions Sigueme, S.A., Salamanca. ISBN 84-301-0801-7


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Virtuts_romanes&oldid=863228»