Volcà Santa María
El volcà Santa María és un gran volcà actiu en la zona montanyosa de l'occident de Guatemala, prop de la ciutat de Quetzaltenango. La seua erupció en 1902 va ser una de les tres més grans erupció de el XX i la tercera erupció més gran d'eixe any, despuix del mont Pelée en Martinica i La Soufrière en Sant Vicente. Va ser també una de les cinc més grans erupció dels últims 200 anys (i provablement dels últims 300 anys).[1]
L'erupció de 1902 va disparar la major part de l'ala d'una montanya de 3772 m d'altitut. Uns 20 km cúbics de material volcànic va ser expulsat durant l'erupció de 19 dies, i la columna de cendra va alcançar una altura de fins a 28 km. L'erupció va devastar les zones circumdants. Ademés es varen produir lahares jagants despuix de l'erupció (alguns fins ara de molts anys) que varen danyar la flora i fauna circumdant.
En 1922, un nou respirader volcànic es va formar en l'enorme cràter, i va formar un nou volcà, cridat Santiaguito. Santiaguito ha estat en erupció sempre des de llavors i ara forma un con d'uns pocs centenars de metros d'alt, alcançant una elevació d'uns 2500 m. Hui en dia, és possible ascendir fins al cim del Santa María i mirar cap a avall les erupció actives en el Santiaguito, 1.200 m davall, una situació que pot ser única en el món.
El volcà Santa María és el quarto més alt de Guatemala. A voltes, en l'época freda (octubre-febrer), es cobrix de gebre o neu i pot vore's des de la Ciutat de Quetzaltenango el seu con blanc, encara que no és molt comú, pero si ocasionalment cauen nevadas. L'última nevada va ocórrer el 25 de giner de 2013, podent-se apreciar des de la Costa Sur del país i el Centre de la Ciutat.
En temps prehispánicos el Volcà Santa María era un lloc sagrat que va jugar un paper important en la mitologia local. L'aplicació al volcà en els temps virreinales del nom de Santa María, la mare de Jesucristo, va deure tindre orige en la continuïtat d'eixa mateixa idea, cristianizada. [2]
Història geològica
[editar | editar còdic]El Santa María forma part de la cadena de volcans de la Serra Mare que forma part del Arc Volcànic Centroamericano, i que s'estén a lo llarc de la vora occidental de Guatemala, separada del oceà Pacífic per una extensa planura. Els volcans es varen formar a raïl del procés de subducción de la placa de Cocos baixe la placa del Carib.
S'estima que les erupció del Santa María varen començar fa uns 30 000 anys. Durant varis mils d'anys, va haver menudes erupció freqüents que varen formar gradualment el con principal del volcà que va alcançar una prominència d'uns 1400 m sobre la planura a on es troba la propenca ciutat de Quetzaltenango. Despuix de les erupció que varen formar el con, l'activitat volcànica sembla haver canviat en un patró de llarcs periodos de repòs, seguits per periodos en que varen ocórrer emissions de menuts rius de lava eixint dels respiraders en els flancs del volcà.
El con format per les erupció tenia un volum d'uns 10 km³, i consistia d'una mescla de lava de basalt i andesita.
Terremot de Sant Perfecte
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terremot de Guatemala de 1902.
El terremot de Sant Perfecte va ocórrer el 18 d'abril de 1902 de nit i va tindre una magnitut estimada de Mw 7,5 en el departament de Quetzaltenango.[3] El terremot va tindre una duració d'1 fins a 2 minuts i va ser precedit de varis sismes premonitores i seguit de moltes rèpliques. Per haver estat inactiu per 500 anys, els habitants del lloc no varen poder predir que este fort terremot era un avís de l'imminent erupció d'octubre de 1902. Entre 800 i 900 varen fallir pel terremot i va haver danys materials importants en l'extensa zona afectada. Totes les iglésies en l'oest de Guatemala i l'est de Chiapas varen sofrir danys severs o varen ser destruïdes.[4]
Erupció de 1902
[editar | editar còdic]La primera erupció del Santa María en l'història escrita va ocórrer en octubre de 1902; abans d'eixe any el volcà hi havia estat inactiu per a lo manco 500 anys i possiblement varis mils d'anys, pero el seu despertar va ser clarament indicat per un eixam sísmic en la regió que va començar en giner de 1902 i un fort terremot va destruir la ciutat de Quetzaltenango el 18 d'abril de 1902. L'erupció va començar el 24 d'octubre,[5] i les explosions més grans varen ocórrer durant els següents dos dies, expulsant aproximadament 20 km³ de magma. L'erupció va ser una de les més grans de el XX, comparable en magnitut a la del mont Pinatubo, en Filipines, en 1991.
La pumita formada en l'erupció culminant va caure sobre un àrea d'aproximadament 273.000 km², i la cendra volcànica va ser detectada fins a en Sant Francisco, a més de 4.000 km de distància. L'erupció va arrancar gran part del flanc suroest del volcà, deixant un cràter d'aproximadament 1 km de diàmetro i uns 300 m de profunditat que s'estenc des de just baix del cim a una altitut d'uns 2.300 m.
Per la poca activitat prèvia en el Santa María, els habitants locals no varen reconéixer la sismicidad precedent com un signe d'avís d'una erupció. Aproximadament tretze mil persones varen morir com a resultat de la pròpia erupció, i un brot posterior de malaria va matar molts més.[6]
L'erupció del volcà va llançar una columna de material que va alcançar 28 quilómetros d'altura i va formar un núvol obscur que va cobrir la llum del sol durant varis dies. L'erupció va durar trentassís hores i va formar un gran cràter en el flanc sudoccidental de la montanya. Esta activitat volcànica, va ser tan devastadora que casi va desaparéixer al municipi de Sant Pedro Sacatepéquez, ubicat a 50 quilómetros de distància, pertanyent al departament de Sant Marcos.
| Dia | Hora | Succés |
|---|---|---|
| 24 d'octubre | 5:00 p. m. | Es va sentir en Sant Felipe un soroll espantós semblança al murmuri d'una cascada enorme durant 5 minuts del costat del volcà; pero no es va poder vore res per motiu de la molta boira terrera. |
| 6:00 p. m. | Varen caure en Quetzaltenango arenes de pedra pómez, poc despuix cendra | |
| 7:00 p. m. | Es varen vore rajos i claritat i es va sentir un soroll com de flames d'alt forn. | |
| 8:00 p. m. | Es va notar des de Sant Felipe una columna jagantesca de cendres negres en multitut de tribulins girantes feroçment, travessada per millers de rajos i de llínees curves de llum verdusca o roja. Tot el volcà i les seues afores tremolaven contínuament i enormes detonació es varen sentir fins a 160 quilómetros de distància; els forts vents varen dur en si la major part de les matèries soltes de la columna eruptiva a distàncies de 800 i més quilómetros; una part va ser duta per vents més alts cap al Nort, i en una gran extensió va regnar durant dies sancers obscuritat absoluta. | |
| 25 d'octubre | 1:00 a. m. | La violència de l'erupció va aumentar i varen escomençar a caure fins a distàncies de 14 km del volcà roques massices de tamanys menuts i mijans i varen perforar les làmines dels sostres veïns en tants forats. |
| 26 d'octubre | 12:00 a. m. | Es va calmar el furor del volcà. |
| 26 d'octubre | 3:00 p. m. | Va ocórrer una erupció el núvol de la qual era blanca en gran part i és provable que consistia principalment de vapor d'aigua. |
- Erupció de 1902
-
-
-
-
En mig de la commoció, la Jefatura Política i la Corporació Municipal es varen encarregar d'organisar els recursos immediats de que disponien per a socórrer a les víctimes, organisar l'ajuda provinent dels veïns que la podien proporcionar i gestionar-la al govern de la capital. En la ciutat de Guatemala el president Manuel Estrada Cabrera i el seu gabinet estaven ocupats en l'organisació dels festejos de Minerva. La seua resposta davant la catàstrofe va ser disminuir-la i en el pijor del cas, tractar de silenciar-la evitant que els mijos de prensa divulgaren les dimensions de la catàstrofe en la regió occidental del país.[7] És més, la resposta oficial del govern central davant les autoritats quezaltecas va ser de declarar no disponibilitat de fondos públics, ya que recentment s'havien amprat en l'ajuda per a eixa mateixa ciutat, per als damnificats pels terremots del més d'abril, per la qual cosa era impossible atendre a la petició.[8] En tals circumstàncies, l'alcalde de la ciutat, en sessió extraordinària va informar a tots els membres del consell que a raïl de l'erupció les pastures i sembres de la «la zona d'occident de la República es varen arruïnar», per lo que llavors era d'esperar-se escassea de grans bàsics, afectant tal situació especialment a les persones d'escassos recursos. Per tal raó, la corporació municipal va decidir que doscents pesos s'invertiren en la compra d'aliments per a ser repartits entre els més necessitats. Aixina mateix, el ganado de les facendes estava perint. Varen escomençar a reportar-se pèrdues, no solament per la desaparició de les raberes sino també per la falta de ganado per a abastiment de les carniceries de la ciutat. Davant l'escassea d'aliments en la regió, el consell municipal va prendre la decisió de solicitar al govern central –la qual va ser aprovada– l'autorisació per a importar lliure de gravamen dos mil quintalés de farina fins a aplegar a completar dèu mil, durant els mesos següents.
El regidor d'abasts de la municipalitat va quedar encarregat d'administrar l'ajuda per als damnificats provinent no solament dels veïns de Quetzaltenango sino de tota la que s'esperava aplegara de la capital i atres departaments. El suministrament d'aigua potable va ser un atre dels problemes immediats; el fontaner de la ciutat va practicar des del dia següent a l'erupció una inspecció de l'aqüeducte que sortia a la ciutat, no reportant danys al mateix, pero davant les queixes dels veïns per la falta d'aigua, les revisions posteriors varen indicar que les encanyat es trobaven obstruïdes per la gran cantitat de cendra i arena que havia tirat el volcà.[6]
La població va ser afectada en distintes formes: per als indígenes la situació va ser verdaderament catastròfica, ya que no solament perque varen perdre parents i amics, les seues cases i collites, sino que ademés varen ser obligats a treballar en les llabors de reconstrucció. Per la seua banda, els terratinents varen vore l'oportunitat de resarcir-se dels danys obtenint atres terres i aixina ho varen solicitar al president Estrada Cabrera, qui els va donar terrenys en Sant Miguel Uspantán en el Quiché i en Panam en Suchitepéquez i Sololá, les que fins a llavors havien segut terres comunitàries dels indígenes de la regió.[6] De fet, en la Recopilació de Lleis de la República de Guatemala de 1902-03 solament apareix este decret referent a l'erupció:
En Estats Units, els primers informes detallats de l'erupció varen aparéixer fins al 13 de novembre de 1902, quan tant el Sant Francisco Call com el Sant Francisco Chronicle varen presentar relats de damnificats que havien aplegat de Guatemala en barcaces.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Smithsonian Institution Global Volcanism Program: Large Holocene Eruptions» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2012. Consultat el 13 d'abril de 2008.
- ↑ (2008) Horacio Caps Carcache (ed.). Cròniques Mesoamericanas (Tom I), Ciutat de Guatemala: Galeria Guatemala, p. 76. ISBN 978-99922-846-9-8.
- ↑ INSIVUMEH. «Principals events sísmics del sigle XX en Guatemala». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2008.
- ↑ Rose, s.f., p. 394.
- ↑ «Volcà Santa María». Volcans de Guatemala. Consultat el 27 de maig de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Aragó, 2013.
- ↑ Arévalo Martínez, 1945, p. 64.
- ↑ Arévalo Martínez, 1945, p. 67.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Santa María» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.