Volcà Santiaguito
- Artícul principal → Santa María (volcà).
El volcà Santiaguito és un volcà que es va originar a través d'un cràter del volcà Santa María entre 1902 a 1922, es troba en el departament de Quetzaltenango, en el altiplano occidental de Guatemala a 2550 m s. n. m. d'altitut.
Localisat a 11 km de la ciutat de Quetzaltenango i a uns 212 quilómetros de la ciutat de Guatemala.
Han passat poc més d'un sigle des de la formació del Volcà Santiaguito i a pesar del temps continua com un dels tres volcans més actius de Guatemala, sent els atres dos el de Fòc i el de Pacaya. És visitat per molts turistes i montañistas locals que es veuen atrets per l'aventura que representa observar les seues explosions i admirar un paisage hostil, en comparació al restant de volcans de Guatemala[1][2]Encara que últimament ha mostrat recent activitat volcànica com a menudes explosiciones constants i fluix de cendra incandescent i acompanyades de descens de fluix piroclásticos ademés d'una solsida ocasional de blocs de roca des de la cúpula de l'domo del volcà i les vores del fluix de lava i açò significa una potencial amenaça per a poblacions aledaño al volcà. [3]
Entre les peculiaritats d'este volcà figura la seua ubicació, adherit a les faldes del volcà Santa María. També es distinguix pel seu naiximent a principis de el XX, provocat per una erupció en el ya mencionat volcà Santa María.
Història geològica
[editar | editar còdic]El 18 d'abril la capçalera departamental i molts dels municipis aledaño varen quedar destruïts pel terremot de Sant Perfecte, sisme que ademés va causar que molts dels que habitaven la regió en aquell llavors pergueren la vida. No obstant, en octubre d'eixe any el Santa María va despertar en una forta erupció i després d'haver estat uns 500 anys en calma, va fer una de les erupció més fortes de la seua història.
Per als experts l'erupció del volcà va ser el resultat d'aquell terremot puix després d'eixe acontenyiment varen ser vàries tremolació que es varen percebre en la zona. La gran erupció va iniciar el dia 24 i va continuar el 25 d'abril de 1902. Açò va desencadenar la formació del Volcà Santiaguito.[1]
Tal va ser la magnitut de l'erupció que el cel es obscurecio per les cendres.[4][1]
Classificació vulcanológica
[editar | editar còdic]Els volcans es classifiquen de vàries maneres per a facilitar el seu estudi. Tipo de volcà : Domo de lava. Segons la classificació més comuna dels volcans per la seua estructura, el volcà Santiaguito és del tipo dome de lava per la seua estructura menuda i en pendents pronunciades com a resultat de l'acumulació de lava molt viscosa i fluix de cendra incandescent.
Estructura
[editar | editar còdic]Segons la classificació més comuna dels volcans per la seua estructura, el volcà Santiaguito és del tipo dome de lava per la seua estructura menuda i en pendents pronunciades com a resultat de l'acumulació de lava molt viscosa i fluix de cendra incandescent.
Activitat volcànica
[editar | editar còdic]Per un atre costat, la seua activitat volcànica ho classifica dins del tipo peleano, pel seu alt clim a explosions i lava molt viscosa, ademés del fort contingut de gasos derivats de la seua activitat.
Erupció de 1922
[editar | editar còdic]Juny: periodo eruptivo en cendra. Inicia creiximent dels domo del Santiaguito. Setembre: Intensificació d'activitat en l'domo. Erupció de vapor de gran intensitat.
Erupció de 1923
[editar | editar còdic]- Giner: els domo alcancen 250 m d'elevació.
- Febrer: Forta activitat explosiva.
- Maig: erupció de cendra. Increment de volum dels domo.
- Octubre: núvols Ardents.
- Decembre: grans erupció en pauses de casi 8 dies.
Erupció de 1924
[editar | editar còdic]- Febrer: erupció i núvols ardents.
- Maig: formació d'agulla de lava en el cim, alcançant 66 m en agost.
- Octubre: Alçament topogràfic en els domo: diàmetro base 1200 m, agulla de lava a 2400 m s. n. m., punt més alt de l'domo, 2420 m s. n. m.
- Decembre: Núvols ardents i fortes caigudes de cendres. Solsida parcial de l'agulla.
Erupció de 1929
[editar | editar còdic]Febrer, juliol, setembre: erupció i núvol ardent
- Novembre: fluix piroclásticos en el caixer del ric Tambor. Derroque costat oest de l'domo. Numerosos morts, es calculen més de 2500 fallits i danys en la Finca El Patrocini i les seues afores. Destruïdes 55 ha de plantació de café i 39 ha de potreros.
Erupció de 1982
[editar | editar còdic]Erupció que va fer necessari l'evacuació de mils de residents de les afores al volcà, i va ocasionar un fluix de fanc i enrunes en el caixer del Riu Nimá II, que va produir el seu desborde i l'embassament del Riu Nimá I. Destrucció del Palmar i declaratoria de “zona inhabitable” en àrea del poble.
Erupció de 1986
[editar | editar còdic]Fluix de fanc i enrunes causa novament el desbordament del riu Nimá II, provocant l'evacuació de vàries famílies. Increment d'activitat sísmica.
Erupció de 1989
[editar | editar còdic]Espectacular erupció vertical en generació de fluix piroclásticos.
Erupció de 2010
[editar | editar còdic]18 de giner: en la primera observació de camp d'enguany es va observar apilamiento de lava en el flanc suroest de la cúpula del cràter. 29 d'abril: erupció violenta una de les més grans de Santiaguito en temps recents, tenint events sísmics premonitores per més de 3 h abans, esta erupció es va donar a les 6:50, i va iniciar en un colapse del front de lava apilada des de la cúpula suroest del cràter, generant un sisme en una Magnitut 4.3 Richter sensible en el tota l'àrea de Quetzaltenango. L'erupció va durar 5 h, ademés del primer event es varen donar atres 3 colapses més acompanyats d'igual número de sismes sensibles. Els fluix piroclásticos generats durant l'erupció, es varen desplaçar a 3 km dins de la barranca de riu Nimá II, cremant vegetació.
Les columnes de cendra es varen elevar 4 km i cobrint totalment el complex d'domo, permaneixent nuvolat per casi 8 h, la columna expulsada es va moure 15 km en direcció nort, després es va moure 50 km al sur aplegant prop de la costa. Com a producte de l'erupció, va causar alarma en Quetzaltenango a on la cendra va alcançar 2 a 3 mm de gruixa en algunes parts: la cendra en suspensió va causar inconvenients tancant-se escoles per dos dies de la zona.
Maig a decembre, es va mantindre una activitat explosiva, abundant extrusió de lava que varen generar constantment fluix Piroclásticos.[5]
Erupció de 2011
[editar | editar còdic]Febrer: novament es donen série d'explosions en fluix piroclásticos, la cendra alcança 3000 m d'altura.
Es manté en la mateixa tendència de colapses de la vora del cràter per l'extrusió de lava deixant sangues per la constant baixada dels mateixos. En el més d'abril, es comença a evidenciar el creiximent de 3 fluix de lava un al sur, suroest i est l'últim aplega a la base el 21 de maig. Durant esta activitat encara es mantenen els colapses en la cúpula del cràter, fenomen important és que desapareixen, les típiques explosions de cendra quedant en una forta emanació de gasos magmáticos en altures de fins a 1000 m en forma sostinguda.En el més de juliol novament per un periodo de dos semanes apareixen explosions dèbils en poca cendra, desapareixent novament.
De nit s'observa constant incandescència sobre el cràter i constants remugades, ademés d'observar-se una constant alimentació dels fluix de lava del suroest i est.
S'estima que existix abundant material solt producte de l'erupció en les ales i barrancas dels rius que naixen en les faldes del Santiaguito, és una gran preocupació ya que poden donar-se lahares de grans
dimensions que poden ocasionar danys en la part baixa de la costa.[6]
Erupció de 2012
[editar | editar còdic]- 28 de novembre: erupció generada per colapse (rompimiento) del brode sur del cràter del Con Calent,
genera série de fluix piroclásticos forts que alcen columnes de cendra grisa a més de 6000 m s. n. m. Que es desplacen a més de 70 km al sur i suroest, causant obscuritat en la zona propenca al volcà, cobrint de cendra les ciutats de Retalhuleu, Champerico, Coatepeque i Ocos i, pel seu gran colapse va provocar dany en la població.
Erupció de 2016
[editar | editar còdic]S'observa una forta explosió en núvols de cendra que alcancen entre els 3500 i 4000 m d'altura i uns menuts fluix piroclásticos en llançament de roques i no s'observa incandescència. Durant el 2016 (durant alguns mesos) es va donar la situació de que varen ocórrer erupció fortes en fluix piroclásticos. S'evacuen a persones propenques al volcà.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «L'història del Volcà Santiaguito, el cràter que va nàixer d'un atre i que du 100 anys en erupció» (en és). República.gt. Consultat el 2024-01-27.
- ↑ «Volcà Santiaguito, Quetzaltenango». http://www.deguate.com/. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- ↑ «Volcà Santiaguito: quants dies du en activitat i en explosions constants» (en és-gt). Consultat el 2024-01-27.
- ↑ (2013).Revista Estudis Digital.Escola d'Història USAC.(1)Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- ↑ Insivumeh (ed.): «Reporte d'erupció del Santiaguito en 2010». http://www.insivumeh.gob.gt/. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- ↑ «AVCAN. Actualitat Volcànica». www.avcan.org. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- ↑ Agència EFE (ed.): «El volcà Santiaguito de Guatemala va complir 19 dies d'erupció». http://www.efe.com/efe/america/2. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Santiaguito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.