Volcà Turrialba
El volcà Turrialba és un estratovolcán complex actiu de Costa Rica, ubicat en el districte de Santa Creu, en el cantón de Turrialba, província de Cartago, a 24 km de la ciutat del mateix nom. És el més oriental dels volcans de la cordillera Volcànica Central, i dona nom al parc nacional que li envol, el parc nacional Volcà Turrialba. En el seu cim situat a 3340 m s. n. m., és el segon volcà més alt de Costa Rica, superat solament pel Volcà Irazú (3432 m s. n. m.). La seua àrea consta d'aproximadament 500 km².
El Turrialba és un dels volcans més actius de Costa Rica. El seu últim cicle eruptivo va iniciar en octubre de 2014, presentant la major activitat entre maig i juny de 2016, incloent a lo manco tres erupció estrombolianas en dit periodo, la més recent el 20 de maig de 2016, la ploma del qual va alcançar els 3.000 m sobre el nivell del cràter, aixina com numeroses erupció freàtiques alternades en episodis de calma. El 22 de setembre de 2016 va registrar l'erupció més potent que haja experimentat en els últims 20 anys.
En les faldes del volcà es troba el Monument Nacional Guayabo, el jaciment arqueològic més important del país, i important lloc ceremonial durant la época precolombina. La presència de l'home en la regió del Turrialba sembla remontar-se a lo manco a 10 000 anys. En l'actualitat, la zona de Turrialba és de gran importància per a l'activitat agropecuaria en Costa Rica, per la riquea dels sols, lo que la fa apta per al cultiu de tot tipo d'hortalices, aixina com per a la ganaderia de producció de llet i els seus derivats, pels abundants pasturages. És ademés una de les zones de conservació natural destacades del país, per la bellea del paisage i l'abundància de recursos naturals.
Toponímia
[editar | editar còdic]
El nom del volcà Turrialba apareix escrit en documents antics de diverses formes: Turiarba, Turrialva, Turriarva, Turi alba, Torralba, Torialba i Zuriarba. Una de les llegendes sobre l'orige del seu nom, convertix a la paraula Turrialba en una derivació de "torre alba", nom en que, segons la llegenda, li varen donar els espanyols en observar la columna de fum blanc que emergix del cràter del volcà. Segons l'explorador alemà Alexander von Frantzius, la paraula Turrialba deriva del llatí "turris alba", és dir, torre blanca.
No obstant, investigacions etnohistóricas més recents han determinat que el nom és d'orige indígena, possiblement del idioma huetar. Segons González, el prefix Turru o Turu és freqüent en molts vocablos en esta llengua: Turrúcares, Turrubares, etc, mentres que la terminació ral - posteriorment españolizada a ra - es troba en topònims com Curriara, Mayara i Barra. Per a l'escritor i llingüiste Carlos Gagini, la primera menció del nom Turrialba data de 1569, escrit Turrialva o Turiarba, i en 1608 com Zurriarba. Per a Gagini, l'etimologia prové d'azteca tullin, junc o tule, que els huetares pronunciaven turin, o be, d'una paraula composta del idioma tarasco, turiri, fòc, i aban, riu, és dir, riu de fòc, possiblement en alusió a colades de lava.[1] Per a Sandner, la paraula original era Turriarva.
Una atra hipòtesis planteja que la paraula de no és d'orige huetar, sino que prové de l'idioma cabécar, específicament d'una paraula en el sufix batá, que en dit idioma s'utilisa per a senyalar condicions extremes o últimes, fent alusió a que, de noroest a surest, el volcà Turrialba és l'últim dels grans volcans actius de la Cordillera Volcànica Central.
En atres documents, la montanya ha segut cridada en atres noms. Tristán menciona que en un document de 1820, se li dona el nom de Pa de Suerre, en alusió al terme Suerre, antiga civilisació de la costa caribenya de Costa Rica, i nom indígena del riu Reventazón. Suerre també va ser el nom que, en l'época precolombina, se'ls va donar al conjunt montanyós del volcà Irazú i el Turrialba, aixina com Cuerizú va ser el nom precolombino del volcà Poás i el cerro Guararí, con secundari del volcà Barva.[2]
Aspectes físics
[editar | editar còdic]
El volcà compartix la mateixa base del volcà Irazú, per lo que són cridats volcans bessons. El massiç posseïx ales escarpadas en el sector nort mentres que en el sector sur predominen pendents moderades. El Turrialba sobreyace damunt de la Conca de Llima: les formacions geològiques, d'inferior a superior, són roques sedimentàries marines (4-5 millons d'anys), conglomerats i basalt alcalinos pliocenos (5 millons), andesita àcides (2.15 millons d'anys), i finalment l'edifici del Turrialba, de 1900 m d'altura sobre la base.[3]
El massiç del Turrialba està format per cons composts localisats al suroest del con actual. Este últim està constituït per lava i fluix piroclásticos, agrupats en 14 unitats geològiques. Per la presència de fractures corticales profundes, el volcà Turrialba es troba ubicat al noreste del Irazú, fòra del alineamiento general de la Cordillera Volcànica Central.
El cim del Turrialba està tallada per falles. Una o vàries remugades cratéricas varen formar un amfiteatre o caldera en el flanc noreste del con, llimitat per estes falles. El cràter actual té tres cràters ben definits alineats de noreste a suroest: el central (700 m de diàmetro), que posseïx un menut estany de 8 m de diàmetro producte de les pluges, l'est (800 m de diàmetro), sobre el qual es pot caminar i posseïx un menut estany que s'evapora en facilitat, i l'oest (600 m de diàmetro), que és el cràter actiu. L'accés a este últim està prohibit als visitants, ya que la sendera que conduïx fins al lloc està molt deteriorat. El cràter principal presenta fins a tres cavitats separades per a on emanen els gasos i el material volcànic. Ademés, presenta atres dos cràters, un parcialment sepultat i un atre colapsat, i té menudes boques intracratéricas.[4] Despuix de l'inici del cicle eruptivo 2014-2016, el volcà Turrialba ha experimentat alguns canvis en el seu cim, sobretot produïts per acumulació de material. En la paret oest, es va formar un alineamiento de fumarolas. L'activitat eruptiva del cicle 2014-2017 va incloure l'ascens progressiu de magma.[5] Despuix de l'inici del cicle eruptivo de 2014-2017, vulcanólogos costarricenses varen conseguir determinar per mig de l'us d'un dron, que el cràter principal del Turrialba presenta una profunditat de 126 m.[6] El 4 de juliol de 2017 es va reportar la formació d'un llac de lava en l'interior del cràter principal actiu.[7]
Petrográficamente, les lava del volcà està constituïdes per dacitas, andesitas piroxénicas, andesita basálticas i basalts.[8]
Plantilla:Panorama
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alvarado Indunni, 2009, p. 29
- ↑ Alvarado Indunni, 2001, p. 276-277
- ↑ Alvarado Indunni, 2001, p. 267
- ↑ Alvarado Indunni, 2001, p. 270
- ↑ «[1]». Consultat el 25 de juliol de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 9 d'abril de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 13 de juliol de 2017.
- ↑ Alvarado Indunni, 2001, p. 271
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Turrialba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.