Vora treballada

Una vora treballada és, en arqueologia, qualsevol tros de pedra (bloc, placa de pedra, lasca, cudol, etc.) que haja segut manipulat pel ser humà. Una vora va poder ser treballat i, de fet, va ocórrer, de modos molt diferents durant la Prehistòria, per eixemple:

• Vora gravada: va poder servir per a realisar incisions i gravats artístics o no, com ocorre en les famozas plaquetes de calcàrea descobertes en la cova valenciana de El Parpalló per Luis Pericot en els anys 40 o este eixemple d'una vora gravada en un bisonte de la cova francesa de Laugerie Basse (Dordonya).
• Vora pintada, com a molts dels que caracterisen l'art moble del Aziliense, que, com és sabut, és una floreciente cultura epipaleolítica del Cantàbric i els Pirineus.
• Vora tallada, una vora treballada per percussió, de modo que té someros lascados formant un tall; és l'utensili més antic i longeu de la humanitat, ya que forma part de les primeres indústries conegudes en el molt, en Àfrica oriental, i ha seguit usant-se fins a les últimes décades de el XX.
• Vora polimentada, la polida és una tècnica empleada en diferents roques per a fabricar innumerables objectes, en este cas, hem elegit un chicotet mall polit, provablement d'edat calcolítica, pero també podien citar-se astrals polimentades i atres artefactes funcionals, ceremoniales, ornamentals, etc.
• Percutor dur: És una vora que podria considerar-se diferent als anteriors perque el seu paper és actiu, no passiu, és la ferramenta que treballa, no l'objecte treballat (és necessari aclarir que hi ha percutores de materials orgànics —fusta, cuerna..., cridats percutores blans— que, evidentment, no entrarien en la definició de vora treballada). Per lo demés la seua funció és la de colpejar per a obtindre lascas, per lo que sol mostrar unes cicatrius molt característiques degudes als chocs en atres roques: microestrellas, astillamientos, fissures, cúpules de percussió (és dir, cons incipients). Per a ser considerats ferramentes, estes cicatrius deuen ser lo suficientment abundants com per a descartar l'acció fortuïta de la naturalea. De fet, es coneixen molt pocs.

És molt comú amprar l'expressió Cante treballat com un sinònim de «Vora tallada», pero, com es veu, aquella és molt més ambigua que esta, puix el mensage científic pot ser molt equívoc. Des de després, hi ha molts més eixemples de vores treballades que els ací exposts, per això, en l'any 1971, l'especialiste en Paleolític Inferior, de l'Universitat de Salamanca, Luis Benito del Rei, va propondre distinguir les vores tallades del restant, en el Congrés Arqueològic Nacional de Jaén (Espanya). L'ocupació d'esta expressió, ademés, devia desbancar barbarismes que s'estaven introduint per aquelles dates en Espanya com Chopper o Chopping-tool. No obstant, en el següent Congrés Nacional espanyol, esta volta celebrat en Huelva en 1973, una atra especialista en Paleolític Inferior, María Ángles Querol, de l'Universitat de Madrit, va propondre l'expressió «vores treballades», puix s'acostava més a l'utilisada en la tipologia francesa: Galets aménagés.

Repetim, actualment és habitual usar abdós expressions indistintament i, encara que una d'elles (vora tallada) fora més precisa i es proponguera en anterioritat, pel moment és minoritària.