Anar al contingut

Wainwright Building

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Wainwright Building

El Wainwright Building (en espanyol Edifici Wainwright, també conegut com Wainwright State Office Building) és un edifici d'oficines de rajola roig de dèu plantes i 41 metros d'altura situat en el 709 de Chestnut Street en Downtown Sant Luis, Misuri, Estats Units.[1] El Wainwright Building està considerat un dels primers rascacels del món. Va ser dissenyat per Adler & Sullivan, l'estudi d'arquitectura de Dankmar Adler i Louis Sullivan, i construït entre 1890 i 1891.[2] Va rebre el nom del cervecero, constructor i financer local Ellis Wainwright.[n 1] L'edifici és actualment propietat de l'Estat de Misuri i alberga oficines estatals.[3]

L'edifici, declarat monument tant a nivell local com a nacional, va ser descrit com «un prototip molt influent del modern edifici d'oficines» pel Registre Nacional de Llocs Històrics.[4] L'arquitecte Frank Lloyd Wright va dir que el Wainwright Building era «la primera expressió humana d'un rascacels d'oficines d'acer».[5] En maig de 2013 va ser inclós en un programa del PBS com un dels «dèu edificis que varen canviar Amèrica» degut a que va anar «el primer rascacels que realment ho semblava», mentres que Sullivan rebia el renom de «pare dels rascacels».[6]

Història

[editar | editar còdic]

El Wainwright Building va ser encarregat per Ellis Wainwright, un cervecero de Sant Luis. Wainwright necessitava oficines per a l'Associació de Cerveceros de Sant Luis.[7] Va ser el segon encàrrec important d'un edifici alt que va rebre l'estudi Adler & Sullivan, que havia conseguit rellevància international despuix de la construcció del Auditorium Building de Chicago (dissenyat en 1886 i completat en 1889).[8] Segons el seu disseny, la primera planta del Wainwright Building es destinaria a tendes accessibles des del carrer, i la segona planta a oficines públiques de fàcil accés. Les plantes més altes albergarien oficines en forma de «panal d'abelles», mentres que la planta més alta era per als depòsits d'aigua i la maquinària de l'edifici.[9]


Despuix de la seua construcció, el Wainwright Building era «popular entre la gent» i va ser rebut «favorablement» pels crítics.[7] En 1968, l'edifici va ser designat Fita Històrica Nacional[10] i en 1972 va ser nomenat un monument de la ciutat.[11]

El Wainwright Building va ser rescatat inicialment del derrocament pel National Trust for Historic Preservation.[12] Posteriorment, va ser adquirit per Misuri per a un complex d'oficines estatals i s'atribuïx a la St. Louis Landmarks Association, en una de les seues primeres victòries, haver rescatat al Wainwright Building d'un proyecte immobiliari.[13]

El propenc Lincoln Trust Building (conegut posteriorment com Title Guaranty Building; dissenyat per Eames and Young i construït en 1898 en el 706 de Chestnut Street) va ser demolit per a permetre la construcció del Gateway Mall en 1983. Carolyn Toft, el director eixecutiu de la Landmarks Association, va afirmar que este edifici «formava un conjunt en tres atres edificis d'oficines del sigle XIX, inclós [el Wainwright Building], que no podia ser igualat en cap atre lloc del país. Salvar el Wainwright va ser important, pero haguera segut molt més important salvar tot el grup».[14] L'arquitecte John D. Randall va dirigir una extensa campanya de cartes al governador i atres alts funcionaris; la campanya va conseguir la restauració de l'edifici i el seu us com a edifici d'oficines estatals en lloc del seu derrocament.[15] Despuix d'un temps d'abandó, l'edifici alberga actualment oficines de l'estat de Misuri.[3]

Arquitectura

[editar | editar còdic]
Els pilarés es lligen com columnes.
El intrincado friso a lo llarc de la part superior de l'edifici junt en les finestres d'ull de bou.
Archiu:Wainwright Building - 2012. caps block 26
El Wainwright Building en 2012.

Estèticament, el Wainwright Building ejemplifica les teories de Sullivan sobre els edificis alts, que inclouen una composició tripartita/tripartida formada per base, fuste i àtic basada en l'estructura de la columna clàssica,[16] i el seu desig d'emfatisar l'altura de l'edifici. Va escriure: «[El rascacels] deu ser alt, cada centímetro seu deu ser alt. La força i el poder de l'altura deuen estar en ell, la glòria i l'orgull del ensalzamiento deuen estar en ell. Cada centímetro seu deu ser alguna cosa orgullós i ascendent, que s'eleve en absolut ensalzamiento i que des de la seua base fins al seu cim siga una unitat sense una sola llínea discrepante». El seu artícul de 1896 citava com a eixemple el seu Wainwright Building.[17] A pesar de basar-se en el concepte de columna clàssica, el disseny de l'edifici era deliberadament modern, sense cap element neoclàssic, estil que Sullivan despreciava.[7]

L'historiador Carl W. Condit va descriure al Wainwright com «un edifici en una base forta i articulat en vigor que sosté una pantalla que constituïx una intensa image d'un poderós moviment cap a dalt».[18] La base alberga tendes que exigien amples obertures acristaladas; l'ornament de Sullivan va fer que els pilarés de respal es llegiren com columnes. Per damunt de la base, la naturalea semi-pública de les oficines presents despuix de pujar un únic tram d'escales s'expressa per mig d'àmplies finestres en el mur cortina. Una rebanc separa la segona planta de la cuadrícula de finestres idèntiques de la frontera, a on cada finestra és «una cela en un panal, res més».[19] Les finestres i llínees horisontals de l'edifici estan retranqueadas llaugerament darrere de les columnes i pilars, com a part d'una «estètica vertical» per a crear lo que Sullivan cridava «alguna cosa orgullós i ascendent».[20] Esta percepció ha segut criticada degut a que el rascacels es va dissenyar per a guanyar diners, no per a servir com un símbol.[21]


l'ornamentació de l'edifici inclou un ample friso baix de la profunda rebanc en el fullage de fulls d'api formalisat pero naturaliste típic de Sullivan i publicat en el seu System of Architectural Ornament, carcanyols decorades entre les finestres en les diferents plantes i un elaborat marc de la porta en l'entrada principal. «A banda dels esvelts pilars de rajola, els únics sòlits de la superfície de la frontera són els antepechos entre les finestres, que tenen rics patrons decoratius en bajorrelieve, el disseny dels quals i escala canvien cada planta».[22] El friso està perforat per discretes finestres d'ull de bou que allumenen la planta més alta, que originalment contenia depòsits d'aigua i maquinària d'ascensors. L'edifici té adorns de terracota,[23] un material de construcció que estava guanyant popularitat en el moment de la seua construcció.[24]

Una de les majors preocupacions de Sullivan era el desenroll d'un simbolisme arquitectònic que consistira en formes geomètriques simples i ornamentació orgànica.[25] El Wainwright Building, en el que va mesclar lo objectiu (tectónico) en lo subjectiu (orgànic), va ser la primera demostració d'este simbolisme.[25]

Al contrari que Sullivan, Adler va descriure l'edifici com una «mera estructura comercial» afirmant:[26]

En una época utilitària com la nostra és segur assumir que els propietaris i inversors continuaran construint la classe d'edificis de la que es puga obtindre el major benefici possible en el menor desembós possible... L'objectiu de construir edificis a banda dels necessaris per a l'abric dels seus propietaris és específicament el de fer inversions per benefici.[26]

L'edifici està considerat el primer rascacels que va prescindir de l'ornamentació usada habitualment en els rascacels de l'época.[27] Alguns elements arquitectònics de l'edifici han segut eliminats en les successives renovacions i traslladats a l'almagasén de Sauget de la St. Louis Building Arts Foundation.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Wainwright Building» (en en). Structurae. Consultat el 11 d'agost de 2018.
  2. ↑ "Skyscraper." The Columbia Encyclopedia. New York: Columbia University Press, 2008
  3. ↑ 3,0 3,1 Best of Political Fix, St. Louis Post-Dispatch.
  4. ↑ Plantilla:NRISref
  5. ↑ Wright, Frank Lloyd (1931). “The Tyranny of the Skyscraper”. Modern Architecture: 85. Princeton: Princeton University Press.
  6. ↑ Bear, Rob. «Mapping PBS's 10 Buildings That Changed America» (en en). Curbed.com. Consultat el 12 d'agost de 2018.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Korom, Joseph J. (2008). The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height (en en), Branden Books, pp. 167. ISBN 0-8283-2188-4. Consultat el 13 d'agost de 2018.
  8. ↑ Elstein, Rochelle Berger. “Adler & Sullivan: The End of the Partnership and Its Aftermath”. Journal of the Illinois State Historical Society 98 (1/2): 51–81.
  9. ↑ van Zanten, David. “Master of the Skyscraper”. Humanities 23 (2).
  10. ↑ «National Historic Landmarks Program (NHL)» (en en). Archivat des d'el original, el 1 de març de 2009. Consultat el 13 d'agost de 2018.
  11. ↑ «Wainwright Building - City Landmark #7 National Historic Landmark» (en en). STLOUIS-MO.GOV. Consultat el 13 d'agost de 2018.
  12. ↑ «St. Louis Historic Preservation» (en en). Consultat el 13 d'agost de 2018.
  13. ↑ Matthew Hathaway. New boss at Landmarks juggles many challenges Revitalization of Arch grounds could be agency's biggest preservation battle., St. Louis Post-Dispatch.
  14. ↑ David Bonetti i Diane Toroian Keaggy. Gone but not forgotten We asked our panel of experts to select demolished buildings that have left an unfillable gap in the cityscape or the city's collective memory., St. Louis Post-Dispatch.
  15. ↑ John D. Randall - ARCHITECT JOHN D. RANDALL HELPED TO BUILD SIUE, FOUGHT TO SAVE WAINWRIGHT BUILDING, St. Louis Post-Dispatch.
  16. ↑ «THE CHICAGO SCHOOL, BEAUX-ARTS, AND THE CITY BEAUTIFUL». The Greenwood Encyclopedia of American Regional Cultures: The Midwest. Santa Barbara: ABC-CLIO, 2004
  17. ↑ Sullivan, Louis H.. “The tall office building artistically considered”. Lippincott's Magazine.
  18. ↑ Condit, Carl W. (1973). The Chicago School of Architecture: A History of Commercial and Public Building in the Chicago Area, 1875–1925 (en en), University of Chicago Press. ISBN 0-226-11455-4.
  19. ↑ Sullivan, citat en David Van Zanten, Sullivan's city: the meaning of ornament for Louis Sullivan.
  20. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».Plantilla:Subscription required
  21. ↑ Hoffman, p. 3
  22. ↑ Morrison, Hugh (1963). Louis Sullivan: Prophet of Modern Architecture (en en), W.W. Norton Company.
  23. ↑ Mike Michaelson. More than meets the arch, Post-Tribune.
  24. ↑ Mark Sommer. Guaranty glows in film role - Landmark featured in documentary on famous architect, The Buffalo News.
  25. ↑ 25,0 25,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».Plantilla:Subscription required
  26. ↑ 26,0 26,1 Hoffman, p. 5
  27. ↑ Glaeser, Edward (2011). “How Skyscrapers Ca Save the City”. Atlantic Monthly 307 (2): 40–53. ISSN 1072-7825.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Wainwright Building en Wikimedia Commons.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Wainwright_Building&oldid=825070»