Wittenberg

Wittenberg

Wittenberg (pronunciació alemana: Plantilla:Àudio-AFI), en espanyol també Witemberg, és una ciutat del estat federat de Sajonia-Anhalt (Alemània), sèu del districte homònim, situada a la vora del Elba, en una població propenca als 50 000 habitants. El seu nom oficial és Lutherstadt Wittenberg ('Wittenberg, Ciutat de Lutero').

L'importància de Wittenberg radica en la seua conexió directa en Martín Lutero i l'inici de la Reforma protestant; varis dels seus edificis s'associen als acontenyiments d'aquella época. Encara es conserva part de l'antic convent dels Agustinos (en el qual va morar Lutero al principi com a monge i després com a pare de família junt en la seua esposa Catalina de Bora i els seus sis fills) i conté numeroses obres d'art, entre elles vàries pintures dels Cranachs. L'edifici es diu actualment Lutherhaus i alberga un museu sobre Lutero i la Reforma.

l'iglésia de Tots els Sants, la Schlosskirche («iglésia del Palau»), en la porta del qual Lutero va clavar les noventa y cinco tesis en 1517, data entre 1439-1499. Va resultar sériament danyada per un incendi en 1760 a conseqüència d'un bombardeig francés durant la guerra dels Sèt Anys, i va anar pràcticament reconstruïda i restaurada anys més tarde (1885-1892). Les portes de fusta, cremades en 1760, varen ser substituïdes en 1858 per les portes de bronze, duent el text llatí de les tesis. Dins de l'iglésia estan les tombes de Lutero i de Felipe Melanchthon, dels electors Federico l'Sabio (per Peter Vischer, 1527) i Juan de Sajonia (per Hans Vischer) i els retrats dels reformadors per Lucas Cranach el Jove.

l'iglésia de Santa María, a on Lutero predicava a sovint, data de el XIV i no ha sofrit grans canvis des dels temps de la Reforma. Conté una pintura magnífica de Lucas Cranach el Vell, representant al senyor suprem (en les cares de Lutero i d'atres reformadors), batisme i confessió, aixina com una font de Hermann Vischer el Vell (1457) i atres pintures històriques.

L'antic palau electoral va sofrir aixina mateix greus danys en 1760; actualment, conté archius.

També existixen la casa de Melanchthon i la casa de Lucas Cranach el Vell (1472-1553), que era alcalde de Wittenberg.

La ciutat està adornada en estàtues de Lutero (per Schadow), de Melanchthon i de Bugenhagen.

Un roure senyala el punt, en les afores de la porta de Elster, a on Lutero va cremar públicament la bula papal en 1520.

En 1996, l'Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt de monuments commemoratius a Lutero en Wittenberg i en Eisleben, ciutat natal del reformador alemà.

Història

Archiu:Wittenberg Market square. caps block 4

Plaça del mercat. A l'esquerra, l'antic Ajuntament, en una estàtua de Martín Lutero enfronte, i l'iglésia de la ciutat a la dreta.

Casa de Felipe Melanchthon.

La primera menció de Wittenberg data d'al voltant de 1180, i li la descriu com un llogaret chicotet fundat per colon flamencs. En 1293, ya era reconeguda com a ciutat. Wittenberg es va convertir pronte en un centre comercial important durant els sigles següents pel seu bon emplaçament. L'importància de la ciutat va alcançar un dels seus apogeu al final de el XV, quan Federico III l'Sabio, Elector de Sajonia, va fixar la seua residència en Wittenberg. El segon pont sobre el riu Elba es va construir entre 1486 i 1490 i l'iglésia del Palau es va edificar de 1490 a 1499. Per eixa mateixa época es va reconstruir aixina mateix el palau. Wittenberg era la capital del chicotet ducado de Sajonia-Wittenberg, els senyors del qual varen aplegar a ser Electors de Sajonia, i va continuar sent residència de l'elector de Sajonia. En 1502 es va fundar l'Universitat de Wittenberg, en la que varen professar molts pensadors importants, entre ells Martín Lutero (professor de teologia a partir de 1508) i Felipe Melanchthon (professor de grec a partir de 1518).

El 31 d'octubre de 1517, Lutero va clavar els seus 95 tesis contra la venda d'indulgències en la porta de l'iglésia del Palau en Wittenberg, marcant el principi de la Reforma protestant en Alemània.

El moviment anabaptista va tindre igualment un dels seus reductes més primerencs en Wittenberg, quan els profetes de Zwickau es varen traslladar allí a finals de 1521 i varen ser condenats per Lutero quan va tornar del seu refugi en el castell de Wartburg als pocs anys en 1522, degut a que estos rebujaven el batisme dels chiquets i Lutero ho mantenia per tradició.

Les Capitulacions de Wittenberg (1547) és el nom donat al tractat pel qual es va obligar a Juan Federico el Magnánimo a que dimitira del seu càrrec electoral, passant la major part del seu territori a la branca Albertina de la família de Sajonia.

La ciutat va ser bombardejada pels austríacs en 1760, ocupada pels francesos en 1806 i regrés a fortificar en 1813 per orde de Napoleón Bonaparte. El 14 de giner de 1814 va ser presa pels prusianos a les órdens de Tauentzien, que va rebre el títul de von Wittenberg com recompensa. En 1815 Wittenberg va passar a formar part de Prusia i va continuar sent una fortalea de tercera classe fins que fora desmantellada en 1873 en reorganisar-se les defenses alemanes despuix de la fundació del nou Imperi.

Wittenberg es va salvar casi per complet durant la Segona Guerra Mundial, sent una excepció entre atres numeroses ciutats alemanes històriques que no es varen salvar durant dita lluita. Els aliats (majoritàriament protestants) havien acordat no bombardejar Wittenberg. No obstant, es varen lliurar combats en Wittenberg, dels que han quedat impactes de bala visibles en les estàtues de Lutero i Melanchthon en el centre de la ciutat. En finalisar la Segona Guerra Mundial, les forces russes la varen ocupar, en lo que Wittenberg es va convertir en territori de la República Democràtica Alemana en 1949. Per mig de la revolució pacífica de 1989, el règim comuniste va ser derrocat i la ciutat està governada democràticament des de 1990.

Teatre i cultura

Wittenberg té una tradició llarga en acontenyiments culturals. El teatre Mitteldeutsches Landestheater de la ciutat va alcançar una gran importància en l'época de la RDA. Des de 1996, la ciutat organisa representacions de teatre a l'aire lliure de successos basats en l'història luterana de molts llocs històrics de la ciutat antiga. Per eixemple, en 2001 i 2005, Fernando Scarpa assumix el control de la direcció artística de el “Bühne Wittenberg” (escenari Wittenberg), un proyecte per a teatre, art i cultura en el conjunt d'Alemània per a atraure al públic a la ciutat i l'èxit de la qual s'espera que alcance un nivell europeu.

Llocs i monuments

• Iglésia de Tots els Sants
• Castell de Wittenberg
• Casa de Lutero (XVI)
• Casa de Melanchthon
• Universitat de Wittenberg i Universitat Martín Lutero de Trobe-Wittenberg
• Museu de Coleccions Municipals en la Armería

Personalitats relacionades en la ciutat

• Els Reformadors protestants Martín Lutero i Philippe Melanchthon varen viure, varen ensenyar, varen dirigir la Reforma protestant i varen fundar el luteranismo.
• August Dörffurt(1767-1825), farmacèutic i alcalde de la ciutat.
• Daniel Sennert (1572-1637), professor de medicina en l'Universitat de Wittenberg.
• Albert Giese (1803-1834), llingüiste naixcut en Wittenberg.
• Friedrich Schorlemmer (* 1944 en Wittenberge), teòlec
• Reiner Haseloff (* 1954 en Bülzig), polític (CDU), exministre-President de Sajonia-Anhalt
• Manuela Mucke (1975-), campeona olímpica i mundial de piragüisme.
• Nils Seethaler (1981-), antropòlec cultural.

Ciutats hermanadas

• Alemània Gotinga, Baja Sajonia, des de 1988
• Alemània Bretten, Baden-Wurtemberg, des de 1990
• Springfield, Ohio, Estats Units, des de 1995
• Hongria Békéscsaba, Hongria, des de 1999
• [[Image:Plantilla:Bandera/Dinamarca|border|20px|Dinamarca]] Haderslev, Dinamarca, des de 2004

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Wittenberg.
• Sitie web [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Castell-Iglésia [2] archivat en Wayback Machine.
• Foto-galeria de Wittenberg
• Teatre de Wittenberg