Castell de Wartburg
El Castell de Wartburg, o senzillament Wartburg (nom oficial que ya inclou la paraula alemana burg, no sent toponímic), és un castell medieval situat prop de la ciutat d'Eisenach, en l'estat federat de Turingia, Alemània, en el cim d'un mont a una altitut de 411 metros, al suroest de la ciutat, que queda avall en la vall. En l'any 1999, va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco com un «monument sobreixent del periodo feudal en l'Europa Central», citant els seus «valors culturals de significat universal».[1]
Història
[editar | editar còdic]El castell va ser construït en 1067 pel landgrave de Schauenburg, Ludwig der Springer (Luis el Saltador), de qui es contava que s'havia escapat d'una alta torre botant al buit. Segons una tradició janglona, el castell (Burg) va obtindre el seu nom quan el seu fundador va vore per primera volta el tossal sobre la que el Wartburg es troba actualment; encantat en el lloc, sembla que va exclamar:
| Warte, Berg: du sollst mir eine Burg werden! | ¡Espera, montanya [Berg]: tu et convertiràs en el meu castell! [Burg][2] |
És un jugue entre els térmens alemans montanya (Berg) i castell (Burg). Ademés, es diu que va fer transportar argila de les seues terres fins a lo alt del tossal, que no estava llavors en les seues mans, de manera que podia jurar que el castell es va construir sobre terrenys seus. De fet, el nom ve provablement de Wacht-burg, açò és, «castell (Burg) vigía (Wacht)».
El castell té molta importància per a l'història alemana. El Wartburg va ser la sèu dels landgraves de Turingia fins a 1440, i en ser un centre de la cultura cortesana es va convertir, al voltant de l'any 1207, en el lloc de celebració del Sängerkrieg, el concurs de trobadors[3] en el que varen participar Minnesänger tals com Walther von der Vogelweide,[4] Wolfram von Eschenbach,[5] Albrecht von Halberstadt (traductor d'Ovidio) i molts uns atres. El concurs va ser tractat més vesprada en llicència poètica en l'òpera de Richard Wagner Tannhäuser.
Als quatre anys d'edat, Isabel d'Hongria (més vesprada de Turingia) va ser enviada per la seua mare al Wartburg per a que la criaren com a futura consorte de Luis IV de Turingia. Va viure allí des de 1211 fins a 1228 i es va fer célebre per les seues obres de caritat. Tres anys despuix de traslladar-se a Marburgo a la mort del seu espós, va fallir als 24 anys d'edat i va ser canonizada com a santa per l'Iglésia catòlica.[6]
Entre maig de 1521 i març de 1522 va viure allí el reformador Martín Lutero, despuix de ser dut allí per la seua pròpia seguritat a petició de Federico l'Sabio despuix d'haver segut excomulgado pel papa León X i haver rebujat retractar-se en la Dieta de Worms. Durant este periodo Lutero va traduir, baix l'seudònim de «Junker Jörg» (Cavaller Jorge), el Nou Testament a l'alemà. D'esta época existix una llegenda que diu que Satanás se li va aparéixer a Lutero, i est, en una arrancada d'ira, li va llançar el tintero. Algunes gotes de tinta varen caure sobre una paret, lo que ha mogut als visitants a dur-se trossos de paret de la zona a on varen caure les gotes de tinta.[7]
Johann Wolfgang von Goethe va estar vàries voltes en el castell, la primera en 1777.
El 18 d'octubre de 1817, al voltant de 450 estudiants, membres de les recentment creades Burschenschaften («fraternitat») alemanes, es varen reunir en el castell per a celebrar la victòria alemana sobre Napoleón dos anys abans, condenar el conservadurisme i fer una crida en pro de l'unitat alemana. Entre els oradors de dita reunió estaven Heinrich Hermann Riemann, un veterà del Lützowsches Freikorps, l'estudiant de filosofia Ludwig Rödiger i Hans Ferdinand Massmann. En el permís de l'absent Friedrich Ludwig Jahn es varen cremar llibres «en efigie», entre ells el Còdic napoleònic: en lloc dels valiosos volums, es varen tirar a la foguera pedacitos de pergamí en els títuls dels llibres conservadors (incloent els d'August von Kotzebue). Este acontenyiment i la reunió similar ocorreguda en 1848 són considerats moments seminals del moviment en pro de l'unificació alemana.
Edificis
[editar | editar còdic]
El castell ha segut renovat a lo llarc de la seua existència, construint-se moltes voltes damunt de parts més antigues. Des de 1952 fins a 1966, per eixemple, el govern de l'Alemània de l'Est li va restaurar donant-li l'apariència de el XVI, lo que incloïa l'habitació de Lutero (a la dreta) en el seu sol original i panels en les parets.
El palau romànic (el Pala, Landgrafenhaus o Gran Sala) és el més antic dels edificis, i al mateix temps el més impressionant arquitectónicament. Ademés de la capella, conté el Sängersaal (Sala dels Trobadors), que és de fet l'ambientació de l'Acte II del Tannhäuser de Wagner i el Festsaal (Sala de Festes), abdós en bons frescs de Moritz von Schwind sobre el tema del concurs de trobadorés en el Sängersaal i fresca dels triumfos del Cristianisme en el Festsaal. Part del palau és el castell original, tal com va ser entre 1157 i 1170, com una image del poder i residència dels landgraves de Turingia.
La porta del castell darrere del pont levadizo és l'únic accés al castell i s'ha conservat exactament com era a lo llarc dels sigles.
La Casa de Cavallers en el costat occidental del pont levadizo té murs d'entramat de fusta i es remonta a el XV. Provablement va servir com a sala de residència dels servidors i els guardes.
Hi ha dos torres: la Torre Meridional, única torre conservada del castell medieval, construïda en 1318 i que conté el calabós, i la Torre de l'Homenage, acabada en 1859 i que incorpora de manera parcial els fonaments de la seua predecessora medieval. Té el monument famós d'una creu llatina de quatre metros en lo alt.
Atres edificis són el Vogtei (la casa del vogt) en el que s'ubica la habitació de Lutero i a la que, en 1872, es va afegir una finestra en eixint de el XV; dos passejades a cobert, els corredors d'Elisabeth i de Margaret, que formen part de l'anell de defensa de el XV i els voltons sobreixents de la qual descansen sobre soports de fusta; i el Nou cenador (el Kemenate o Cambra de les Dònes) que conté la colecció Wartburg.
La Rüstkammer (armería) del Wartburg albergava una magnífica colecció d'al voltant de 800 peces, des de l'esplèndida armadura del rei Enrique II de França fins a artículs de Federico l'Sabio, el papa Juliol II i Bernhard von Weimar. Tots estos objectes varen ser saquejats pel eixèrcit d'ocupació soviètic en 1946 i han desaparegut en l'Unió Soviètica. No obstant, es varen trobar dos yelmos, dos espasas, una armadura de chiquet i una de príncip en un almagasén provisional de l'época; unes poques peces varen ser tornades per l'URSS en els anys xixanta. S'ha solicitat al nou govern rus que ajude a localisar els tesors perduts.
Llegat
[editar | editar còdic]Durant sigles, Wartburg ha segut lloc de pelegrinage per a moltes persones dins i fòra d'Alemània, pel seu significat en la Història d'Alemània i en el desenrolle del Cristianisme. Varis llocs i una marca local d'automòvils han rebut el seu nomene del Wartburg.
Wartburg va anar també sèu d'un torneig Challenger de tenis reconegut per l'ATP i que es va disputar des de 1997 fins a 2002. En este torneig varen participar tenistes com l'argentí Martín Vassallo-Arguello i el chilé Fernando González, que ho va disputar en 2001.
El castell de Wartburg va servir també de model per a la construcció del castell de Neuschwanstein.
Ficció
[editar | editar còdic]- El segon acte de l'òpera Tannhäuser, de Richard Wagner, es desenrolla en el castell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wartburg Castle, en Unesco.org, per la seua cita com un monument sobreixent del periodo feudal en Europa Central (anglés).
- ↑ Narrat en Hilmar Schwartz: Die Ludowinger. Aufstieg und Fall dones ersten thüringischen Landgrafengeschlechts (Wartburg-Stiftung: Eisenach) 1993 (alemà).
- ↑ Sängerkrieg. Consultat el 5 de març de 2008 (anglés). [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Wartburg-Battle. Consultat el 5 de març de 2008 (anglés).
- Archivat el 11 de juny de 2007 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Wolfram von Eschenbach. Consultat el 5 de març de 2008 (anglés).
- ↑ Accés 5-3-2008, St Elisabeth on the Wartburg. Consultat el 5 de març de 2008 (alemà). [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Team KDG. «Llegendes entorn a Lutero: el llançament del tintero» (en alemà). Luther.de. Consultat el 31 d'agost de 2020.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Wartburg» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Wartburg.- Informació sobre el castell (en anglés i alemà).
- Història i actualitat.
- Bilder i Wartburg till, en Historische-orte.de (alemà).
- Artícul de l'edició de 1911 de la Enciclopèdia Britànica. Text en Wikisource (anglés).