Yomi

Yomi

Yomi (黄泉, Yomi^? "País de les Tenebres" o "Món de les Tenebres", també escrit com Omi.) és el nom del inframundo sintoísta, i també és la paraula genèrica que els japonesos o chinencs usen per a referir-se al món dels morts en general.

Orige

El sò yomi (ヨミ) és d'orige japonés, pero en l'arribada al país dels caràcters chinencs, es va escomençar a escriure com yomi (黄泉). Els sinogramas «黄泉» que representen la pronunciació del japonés Yomi o Yomo, en chinenc signifiquen fonts grogues subterrànees, una denominació del món de ultratumba habitual en China. Per açò mateixa, «黄泉» va passar a usar-se per a referir-se al món subterràneu, el inframundo.

En l'antiga China es creïa que baixe terra és on existia el món dels morts, s'usava la paraula huángquán (黄泉) per a referir-se a dit lloc. Baixe la teoria dels Cinc Elements, el sinograma 黄 s'usava per a representar la terra, d'ahí a que s'usara 黄泉 per a expressar baix terra, més que per a referir-se al món del més allà. En els anys és quan va escomençar a prendre el significat del inframundo. En l'actualitat, en el chinenc ya es va tornar una paraula genèrica per a referir-se al món dels morts.

En el Kojiki esta paraula apareix escrita com Yomi no Kuni o Yomotsukuni (黄泉國 "País de les Tenebres").

Arai Hakuseki propon que en realitat es tracta d'una derivació errònea de Yama (sánscrito: यम) que és el nom sánscrito de la divinitat budista de l'infern.

En el Kojiki

Yomi (o el País de les Tenebres) és descrit com el lloc a on van els morts. La seua entrada o eixida és la costera de Yomotsuhira, situada en la frontera entre el més ací i el més allà. Quan la deesa Izanami va morir, el deu Izanagi va partir en la seua busca al País de les Tenebres. Pero Izanami ya s'havia convertit en habitant del món dels morts, per haver menjat en dit món. Quan Izanagi va entrar al palau de Yomi i va vore el cos putrefacto que rezumaba cucs i despedia trons de la seua esposa, va tindre molta por i va fugir.

Avergonyida per que ell el hi haja vist aixina, Izanami va ordenar a les fúria del País de les Tenebres que ho perseguiren. I com tots els sers tenebrosos del inframundo no deixaven de perseguir-ho, en aplegar a la costera de Yomotsuhira, Izanagi va prendre tres bresquilles que hi havia per allí i li'ls va llançar. L'eixèrcit del món dels morts es va retirar i va fugir. Davant dit guany, Izanagi concendió a les bresquilles el nom Augusto Ōkamuzumi (gran frut diví). L'us de les bresquilles per a aüixar als mals esperits era una pràctica habitual en l'antiga China.

Finalment, la mateixa deesa Izanami és qui es va posar a perseguir al seu espós Izanagi. I al vore que ella se li acostava, va colocar una enorme roca que només podien moure mil hòmens en mig de la costera de Yomotsuhira. Aixina l'entrada al País de les Tenebres va quedar tapada. Ací és quan els dos deus, un a cada costat de la roca que va rebre el nom diví Chigaeshi no Ōkami, varen intercanviar les paraules de dissolució del víncul matrimonial:

¡El meu amat espós! Si tu em fas açò, yo m'encarregaré d'acabar cada dia en mil persones del món dels vius.

¡La meua amada esposa! Si tu em fas açò, yo m'encarregaré de construir cada dia mil cinccentes cabanyes de part.

Va ser aixina cóm per cada mil persones que moren diàriament, naixen el mateix dia mil cinccentes més.

Per este mateix succés a Izanami també se li crida Deesa Yomotsu.

Vore també

• Avīci (l'infern en el budisme)
• Diyu (l'infern en la mitologia chinenca)