Anar al contingut

Izanami

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kobayashi Izanami and Izanagi.jpg
Izanagi (dreta) i Izanami (esquerra). Pintura de Eitaku Kobayashi (era Meiji).

Izanami (イザナミ? també escrita com 伊弉冉尊 o 伊邪那美命, lliteralment "la dòna que invita"), és la deesa de la creació i de la mort en la mitologia japonesa i en el sintoísmo, és una deidad primordial i esposa del deu Izanagi, Junt en ell va crear el món. És coneguda també com Izana-el meu, Izanami-no-mikoto o Izanami-no-kami.

Els primers deus varen invocar a dos sers divins a existir, el varó Izanagi i la dòna Izanami, i estos varen crear la primera terra. Per a realisar açò, Izanagi i Izanami tenien una llança decorada en joyes, cridada Ame-no-nuboko (llança celestial). En açò varen crear sobre la mar una illa, i varen residir en un palau construït per ells en eixa illa. En el moment del seu matrimoni, Izanami va donar les gràcies en primer lloc; pero Izanagi no sabia si açò era correcte. Despuix varen tindre dos fills: Hiruko i Awashima, pero varen nàixer deformes i no varen ser considerats deus.

Varen posar als chiquets en un pot en direcció a la mar i varen fer una petició als atres deus sobre qué varen fer mal. Ells varen contestar que la deidad masculina és la que deu donar les gràcies en primer lloc durant el matrimoni. Aixina Izanagi i Izanami novament varen fer el rito de matrimoni, pero esta volta Izanagi parlaria primer i es consumaria de manera correcta.

De la seua unió varen nàixer les ōyashima, les "huit grans illes" de Japó:

Ells varen engendrar sis illes adicionals i molts deus. Izanami va morir quan va engendrar a Kagutsuchi (encarnació del fòc). Va ser enterrada en el Mont Hiba, en la frontera de les antigues províncies d'Izumo i Hoki. Va ser tal la fúria que va tindre Izanagi en la mort de la seua esposa, que va matar al recent naixcut i d'este es varen crear dotzenes de deidades.

Va decidir Izanagi fer un viage a Yomi ("la terra obscura de la mort"). Ràpidament va trobar a Izanami, i li va demanar que retornara en ell, pero ella li va dir que era massa vesprada, ya que havia menjat l'aliment del inframundo i que ara estaria en la terra dels morts; no obstant tractaria de convéncer als dirigents del Yomi per a que la deixaren anar-se i va demanar a Izanagi que no entrara durant eixe moment.

Izanagi va esperar i va esperar, pero al final es va impacientar, aixina que va encendre una mecha i es va adinsar en el Yomi per a buscar a la seua esposa, quebrant d'esta manera una de les regles de la terra dels morts. Izanagi va buscar a la seua esposa i quan la va trobar es va horrorisar al vore el seu cadàver putrefacto, lo que va provocar l'ira de Izanami la qual va manar els eixèrcits del inframundo despuix del seu marit. Est va conseguir escapar, en eixir de Yomi, va tancar l'entrada en una pedra i va trencar el matrimoni en Izanami. Per açò, Izanami li llançaria una maldicció dient que cada dia mataria a mil humans, a lo que ell va respondre que de fer-ho, faria nàixer a mil cinccents.

[editar | editar còdic]

El història i nom d'este personage de la mitologia japonesa va transcendir tant dins de l'imaginari de la cultura d'eixe Japó que es fa present inclús en videojocs i anime. A continuació es donaran alguns eixemples de franquícies d'anime i videojocs influenciades per Izanami.

  • Izanami pot ser trobada com un personage de l'anime Noragami en els capítuls finals com a Deesa del Inframundo.
  • En l'anime Naruto, Izanami és una tècnica o "jutsu", de la mateixa manera que el seu marit, i els fills que ell va engendrar en solitari a posteriori de la seua fugida del Yomi (Tsukiyomi, Amaterasu i Susanoo).
  • En el videojoc Smite és un personage jugable.
  • El videojoc Persona 4 té a Izanami com la verdadera antagonista de l'història.
  • En el videojoc Digital Devil Story: Megami Tensei Yumiko Shirasagi és la reencarnació de Izanami.
  • En el videojoc The battle cats és una unitat existent en el joc i debloqueable.
  • En l'episodi 4 de la segona temporada de Kamisama Hajimemashita, apareix la deesa Izanami.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Kojiki. Cròniques d'Antics Fets de Japó, Traducció de Carlos Rubio i Rumi Tani Moratalla, Editorial Trotta (2008) ISBN 978-84-8164-984-0
  • "Izanagi i Izanami" (traducció de Lola Dèu i Bando Nauto), en Contes populars de la Mare Mort, d'Ana Cristina Ferrers, Edicions Siruela (2011)
  • "Izanami" (Traducció d'Arrancar Substitut 1) en "Noragami Aragoto"(Anime sobre mitologia i deus japonesos) Estudi d'Animació BONES Mànega Original per Adachi Toka en Monthly Shonen Jump.