Anar al contingut

Susanoo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Susanoo i el dragó d'aigua.

Susanoo (須佐之男 Susanowo?), en el sintoísmo, és el deu del mar, de les tormentes i les tempestats,[1] i de les batalles. És el germà d'Amaterasu, la deesa del Sol, i de Tsukuyomi, el deu de la Lluna. Este deu es califica a voltes de brutal i a voltes de considerat. El Kojiki i el Nihonshoki tenen escrita la seua llegendària repressió d'un gran mònstruo serp cridat Yamata-no-Orochi, en l'antiga província d'Izumo. Abdós llibres ho descriuen com un antecessor del linaje imperial. En contrast, alguns folclores ho consideren com un deu natiu o cap d'un poble d'Izumo.

Història

[editar | editar còdic]

La mitologia conta que este és un dels tres deus japonesos, que va nàixer del nas del seu pare, Izanagi, quan este es va donar un bany per a purificar-se despuix d'anar a la terra dels morts, cridada Yomi, a on va intentar rescatar a la seua amada Izanami. Des de molt jove va mostrar una actitut freda i agressiva, pero en gran potencial. El seu pare en repartir el seu regne li va concedir la mar, la terra que es trobava sobre l'aigua (illes i continents)[1] i el raig, pero est volia més.

Coneixent que l'ira del seu pare podria convertir-se en un gran perill, va esperar a que Izanagi entrara en el seu somi diví. Despuix d'açò, va tindre una batalla en la seua germana Amaterasu, que va donar com a resultat greus conseqüències, provocant que el consell dels huitcents deus ho expulsaren del cel directament a la regió de Izumo.[2]

La batalla en Amaterasu

[editar | editar còdic]

Quan Susanoo va voler enfrontar-se a la seua germana Amaterasu, per a evitar ferides innecessàries, va decidir fer en ella un concurs de poder creador: consistia en crear quantes més divinitats menors millor. En la primera tanda, Amaterasu va agarrar l'espasa del seu germà i, despuix de trencar-l'en tres fragments i mastegar-la, varen aparéixer tres belles deeses. Susanoo, per a poder superar-la, va agarrar els contes de la fertilitat de la seua germana i, en ella, va crear cinc deus molt agressius. Susanoo es va proclamar vencedor, encara que la seua germana, en pertànyer-li a ella les contes en les que Susanoo havia creat als seus deus menors, va dir que ella era la vencedora. Susanoo es va negar a acceptar-ho i va destruir la hilandería sagrada, morada de Amaterasu, i ademés descuartizó i va repartir per l'hilandería el cos del cavall “celestial”. Amaterasu es va esglayar tant al vore l'animal sagrat mort, que va fugir fins a la cova de Yamato Iwato, a on es va tancar, provocant l'obscuritat eterna.[2]

Ràpidament, Susanoo va ser jujat pel consell dels huitcents deus, que se li va culpar d'assessinar al cavall “celestial”, esglayar a la seua germana (provocant aixina l'obscuritat eterna) i d'acabar en la vida d'una de les donzelles de Amaterasu (ajudants de la deesa en l'hilandería sagrada), que varen morir a causa dels asclons del teler quan es va trencar per l'impacte en el cavall celestial.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Aston, William George, tr. 1896. Nihongi: Chronicles of Japan from the Earliest Claves to A.D. 697. 2 vols. Kegan Paul. 1972 Tuttle reprint.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Mitologia japonesa bàsica: deus japonesos» (en és-es). We Love Prof | El blog de Superprof Espanya. Consultat el 2025-12-23.
  2. 2,0 2,1 2,2 «[1]». Consultat el 2025-12-23 (en en).


Referències

[editar | editar còdic]